El sermó sabatí del Bon Pastor

Ho fa sovint a Sant Vicenç dels Horts, d'on és alcalde, però el president d'ERC, Oriol Junqueras, s'estrenava ahir fora del seu àmbit natural en el format de debat obert al carrer, o sermó a l'estil speaking corner londinenc. I potser per això, pel costum, va centrar el seu discurs inicial a parlar del seu “poble” referint-se no pas al català sinó al més pobre del Baix Llobregat.

No va ser pas cap descuit: el republicà s'havia plantat al centre del barri barceloní del Bon Pastor, un terreny a priori poc abonat per a un míting independentista però que a poc a poc dóna símptomes de canvi. I que presenta moltes similituds, per la qual cosa hi volia parlar dels seus problemes quotidians a Sant Vicenç, i com els afronta amb les eines de què disposa: com ajuda els estudiants a fer els deures a la biblioteca, malgrat que l'Estat ara els vol treure competències socials, com va intercedir perquè els acomiadats d'una empresa local per la reforma laboral continuessin treballant... Arribat aquí, un centenar de curiosos s'havien aplegat ja al voltant de Junqueras, i era el seu torn, el de les preguntes. Una senyora es queixava que fa quatre anys que espera per operar-se: “Molts impostos desapareixen d'aquest país, però també és cert que hi ha diners que des de Catalunya s'han gastat malament, com el carril bus VAO: és una barreja”, reconeixia Junqueras, que també lamentava: “Dels 2.000 milions més recaptats a Catalunya per l'augment de l'IVA, zero han anat a la Generalitat i els ajuntaments.” I amb més diners la sanitat seria millor, és clar, a banda que ”com més a prop és el poder, més fàcil és controlar-lo.” La majoria de preguntes traspuarien la preocupació del “‘què passarà si..” I aquí Junqueras, just recuperat d'un pinçament a l'esquena que l'ha tingut de baixa uns dies, es va sentir còmode predicant contra el discurs de la por, amb un missatge de fons claríssim: el que passi dependrà només de la voluntat dels catalans.

–“I si no ens deixen votar?” –“Si la gent es mobilitza no ho podran impedir” –“Però Madrid diu que no...” –“Digui el que digui Margallo, les inversions no paren d'arribar, i el turisme i les exportacions no deixen de créixer”. –“Però els bancs no hi estan a favor..” –“Tenen el 60 o 70% dels clients a Catalunya, i ningú es posa contra els seus clients”. –“Hi haurà declaració unilateral?” –“Farem el possible perquè hi hagi un referèndum, i no ens resignarem a no fer-lo”. –“I si surt que sí i diuen que no val per a res?” –“Doncs haurem de defensar la voluntat de la gent des del carrer.” Tal com ja va fer ell ahir.