Política
JOVAN DIVJAK,
EXGENERAL BOSNI, DEFENSOR DE SARAJEVO I PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ CONSTRUEIX BÒSNIA I HERZEGOVINA, OGBH
“Quan jo era soldat, ja treballava per la pau”
L'Institut Català Internacional per la Pau concedeix el premi del 2013 a l'exgeneral que va defensar Sarajevo i que ara presideix una fundació per superar vells conflictes
“Per sort, sempre hi ha gent de bona voluntat que ajuda a crear una atmosfera de confiança”
“Recordo la intolerància. El 1992, ningú volia una solució pacífica”
L'abril del 1992, el general Jovan Divjak va avantposar l'ètica humana a la vella cançó de les “ordres rebudes”. Va desobeir les ordres de l'Exèrcit Popular Iugoslau i va organitzar la defensa de Sarajevo. Una defensa que va anar precedida pel seu desig que no hi hagués conflicte. I Després es va dedicar a ajudar les víctimes.
Les cicatrius no es curen mai per a les persones que han perdut un familiar
Jovan Divjak (Belgrad, 1937), exgeneral bosnià d'origen serbi, va tenir un paper destacat en la defensa de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Ara es dedica a la seva fundació, Construeix Bòsnia Hercegovina, per contribuir a girar full d'aquell cruel episodi. Dilluns va ser a Barcelona per recollir el premi Constructors de Pau 2013, que concedeix l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
Sembla una paradoxa que donin el premi a un exmilitar...
Mirem-ho des d'un altre punt de vista. Quan jo era soldat, ja treballava per la pau.
Per què es va quedar a Sarajevo quan va començar la guerra?
Jo feia 27 anys que era a Sarajevo. Em sentia veí de la ciutat. No vaig marxar perquè havia d'estar al costat d'una gent a la qual havien agredit. Moralment i professionalment, jo havia d'estar al costat dels indefensos.
La gran violència del conflicte va sorprendre Europa.
Totes les guerres són violentes. La diferència és que a Bòsnia la guerra va ser imposada. Els bosnians no la volien. Zagreb i Belgrad es volien aprofitar del moment convuls que es vivia als Balcans i del fet que la Unió Europea no hi feia res. El 1991, les presidències de Sèrbia i de Croàcia ja van pactar en secret el repartiment de Bòsnia. Tots dos volien la gran Croàcia i la gran Sèrbia. I una minoria de musulmans també volien construir el seu propi estat.
Per què va ser impossible una solució pacífica?
Els Estats Units no van entendre l'essència del conflicte dels Balcans. I sense els Estats Units, la Unió Europea no fa gairebé res. Es va dissoldre la Unió Soviètica, va caure el mur de Berlín. Hi havia eleccions als Estats Units. Tots aquests fets eren més interessants que no el que passava als Balcans. Però, si s'hagués aturat la guerra a Croàcia, no hauria arribat la de Bòsnia. Jo crec que els Estats Units van deixar fer a Milosevic.
Què recorda d'aquell temps?
Les víctimes. El 5 i el 6 d'abril del 1992 hi havia manifestacions a Sarajevo per la independència de Bòsnia i Hercegovina. Llavors, els franctiradors serbis van matar gent. El pont de Sarajevo està dedicat a dues víctimes: Olga i Suada. Recordo la intolerància. Ningú no volia una solució pacífica.
Considera possible la repetició d'un conflicte?
El conflicte verbal fa anys que dura. Però, de militar, no crec que n'hi hagi. L'exèrcit tampoc té tanta potència i està molt controlat per la mateixa OTAN.
Les ferides han cicatritzat?
Les cicatrius no es curen mai per a les persones que han perdut un familiar. Només a Sarajevo hi van morir 11.540 persones. A la meva fundació hi ha gent que va perdre familiars. El dolor passarà als seus fills i als seus néts. Per sort, sempre hi ha gent de bona voluntat que ajuda a crear una atmosfera de confiança i de tolerància. Però n'hi ha d'altres que utilitzen paraules d'odi.
A Bòsnia, la veu dins de la UE?
Per descomptat. Però això serà lent d'aconseguir.
Té opinió sobre Crimea?
És cosa d'ells. Però el que succeeix és contrari a la Declaració dels Drets Humans. No té relació el que passa a Crimea amb el que passa ara mateix a Bòsnia. Imagini's que el president de la República Srpska [la República Sèrbia a Bòsnia] dóna suport a la gent que vol la independència d'Ucraïna. Voldria dir que ell intentaria fer el mateix a Bòsnia.
Vostè creu en l'educació...
Jo crec en l'educació, però a Bòsnia no funciona. Hi ha catorze lleis d'educació diferents. Tenim cantons i cada cantó té les seves lleis. Al cantó on hi ha musulmans i croats, s'utilitza la llei de Zagreb. En altres cantons es fa diferent. A la República Srpska es discrimina els nens musulmans i croats. En alguns jardins d'infància estan separats.
I aquí actua la seva fundació.
Intenta resoldre això, amb projectes en què no es discrimina ningú. No fem diferències, sinó que preparem projectes perquè treballin junts. És una aportació petita, però esperem que prosperi i augmenti.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
