Mor Suárez, neix el mite

Dissensió en vida, consens en la mort. El món polític i la societat civil espanyola va glosar ahir la figura de Adolfo Suárez convertint-lo gairebé en un mite pel seu paper com a impulsor de la Transició entre la dictadura i la democràcia. I fins i tot alguns dirigents, com Mariano Rajoy, van aprofitar per lliscar subtils referències que es podien interpretar com un avís pel procés català. “El millor homenatge que li podem fer és seguir el camí de l'entesa, la concòrdia i la solidaritat que ens va marcar”, reblava durant la seva compareixença per lamentar la mort del primer inquilí de La Moncloa. Mentrestant, el president Artur Mas en destacava la capacitat “d'assumir riscos i fer canvis”, subratllant que aquesta capacitat val també per a Catalunya. Altres emfasitzaven la seva “valentia” per enterrar una etapa negra contraposant-lo a l'immobilisme actual.

Dos dies després que el seu fill anunciés que l'expresident espanyol arribava el seu tram final, un portaveu de la família confirmava a les 15.15 hores el seu decés en una clínica madrilenya, on havia estat ingressat dilluns passat per un pneumònia. Tot i que semblava que es recuperava, els fets es van precipitar com a conseqüència d'un empitjorament de la malaltia neurològica que li havien detectat fa onze anys.

Arran de l'anunci de la mort, l'hospital es va convertir en un centre de pelegrinatge de dirigents polítics que volien acomiadar-se del fundador de la UCD i donar el condol a la família. Mentre se succeïen les visites, com ara les de Mariano Rajoy o la de l'expresident popular José María Aznar acompanyat de l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, o el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, la família va organitzar una vetlla íntima a la mateixa clínica.

Simultàniament, al Congrés es feien els preparatius per instal·lar la capella ardent que avui s'obrirà al públic. Segons el protocol, el fèretre amb les despulles de Suárez arribarà a la cambra baixa portat per militars i tapat amb la bandera espanyola. A la Porta dels Lleons –que només s'obre per a les ocasions solemnes– l'esperaran les principals autoritats de l'Estat. I posteriorment està prevista l'arribada dels reis Joan Carles i Sofia. Després de la recepció oficial, els ciutadans podran visitar la capella ardent que se situarà al Saló dels Passos Perduts, al costat de l'hemicicle.

Precisament, el monarca va ser dels primers a expressar el seu “dolor” quan es va conèixer la mort de Suárez. En el seu al·legat, Joan Carles, però, va aprofitar les lloances a l'expresident per autoafirmar-se com a coautor de l'impuls de canvi argumentant que els dos van protagonitzar un dels “capítols més brillants de la història d'Espanya”. “Vaig tenir en ell un amic lleial i, com a rei, un col·laborador excepcional”, apuntava. L'excel·lent relació entre un jove polític del franquisme i un príncep cridat a heretar el llegat del dictador Franco es va anar apagant al cap dels anys. A dia d'avui, doncs, tots són alabances i panegírics cap a un home que mai no va ser conscient dels reconeixements que van iniciar-se just quan va perdre la memòria. Perquè Suárez va deixar la presidència del govern espanyol pressionat per totes bandes i sol i abatut, després que el monarca i la resta de poders públics haguessin decidit deixar-lo caure.