Clatellot del TSJC a De Luna
El tribunal desautoritza l'Estat i dóna la raó a un ens local que havia aprovat una moció sobre la sobirania fiscal
És la primera sentència d'aquest òrgan
La justícia ha de tractar qüestions jurídiques i no polítiques. Aquest és l'argument de pes que fa servir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar un sever clatellot a la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, en la seva croada contra els ajuntaments catalans. El cas en concret es refereix a una moció que va aprovar l'entitat municipal descentralitzada de Jesús (Tortosa) sobre la sobirania fiscal.
L'Estat la va recórrer i ja va perdre la primera batalla judicial al contenciós de Tarragona i ara el TSJC també s'ha posat al costat de l'administració local, en la primera sentència que emet sobre aquest tema i que crea jurisprudència. Segons l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), la resolució és un doble aval: a la sobirania fiscal i a la llibertat d'expressió de tots els consistoris.
Actualment 174 plens municipals han donat llum verd a una moció en què es defensa la voluntat del municipi de pagar els impostos de l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana. D'aquests ja n'hi ha una seixantena que han passat a l'acció i ingressen els tributs directament a la Generalitat, tot i que es tracta d'una acció simbòlica, perquè el govern català està obligat a transferir-los a l'Estat.
Acord de ple
Jesús és una d'aquestes administracions que va aprovar l'acord el maig del 2013 i al cap de poques setmanes va rebre el recurs per part de la delegació espanyola. El contenciós administratiu número 2 de Tarragona es va encarregar del cas i va desestimar la impugnació de Llanos de Lluna argumentant que la “totalitat” del text del ple és un “veritable discurs polític, aliè a tot efecte jurídic” i, per tant, “no ha de ser aquesta seu la que qüestioni el seu contingut”.
Tot i aquest revés, que ja s'ha produït en altres afers semblants, l'Estat va recórrer al TSJC, que ara per primer cop s'ha pronunciat sobre aquesta situació, i ho ha fet a favor de l'entitat municipal descentralitzada. El tribunal exposa els mateixos motius que el jutjat de Tarragona i recorda que no es pot judicialitzar les “manifestacions polítiques o declaracions d'intencions”. La sentència no es pot recórrer. “Estem doblement satisfets, perquè es referma que l'acord plenari era polític i que no hem incomplert res i perquè es fixa jurisprudència”, apunta el president de l'entitat municipal de Jesús, Pere Panisello.
D'altra banda, el president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, també es felicita per aquesta resolució i subratlla que els dóna “confiança” per continuar endavant amb la tasca sobiranista que es fa des dels consistoris.
En vista d'aquest nou panorama, l'assessor jurídic de l'AMI, Josep Gascón, subratlla que a partir d'ara sempre incorporaran la sentència de la sala del contenciós administratiu del TSJC en els episodis judicials contra De Luna. “S'ha salvat l'autonomia local”, afegeix.
La delegació del govern espanyol ja ha presentat un total de 240 denúncies contra el món local, ja sigui per la sobirania fiscal, l'absència de banderes espanyoles als balcons, la declaració per part d'alguns municipis com a territori lliure i sobirà o per pagar quotes anuals a l'associació de l'AMI.
De Luna també ha obert altres fronts més selectius i per exemple ha carregat contra l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, on l'alcalde és el president d'ERC, Oriol Junqueras. Només aquest consistori i la Diputació de Barcelona han rebut recursos per haver acordat el pagament dels dies meritats als empleats. El que és curiós de tot plegat és que hi ha més d'un centenar de sentències que avalen la decisió de Sant Vicenç dels Horts i que també hi ha consistoris del Partit Popular que han fet el mateix. En aquest sentit Oriol Junqueras destacava: “Quan les casualitats passen diverses vegades s'arriba a la conclusió que molt casuals no són.”
LES FRASES
Altres tribunals també renyen la delegada
Aquest no és el primer cas judicial que perd María de los Llanos de Luna, però fins ara tot eren resolucions provisionals. “Aquesta és ferma i ens demostra que anem pel bon camí”, matisa el màxim dirigent de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal. Precisament en un d'aquests afers, el jutjat contenciós número 1 de Girona va estirar les orelles a la delegada espanyola amb referència al recurs interposat contra l'Ajuntament de Girona per haver contractat un servei de trens per a la manifestació de la Diada del 2012. El magistrat va retreure al govern espanyol l'intent d'utilització de les institucions amb la intenció “d'aconseguir beneficis de caire polític o electoral” i considerava que s'havien malbarat recursos humans i econòmics. Tot i això, també renyava el consistori gironí per haver-se excedit del seu àmbit competencial. Arran d'aquest cas, Llanos de Luna va ser nomenada persona non grata a la ciutat.
