El 25-M. I dos motius poderosos per votar

Els que sempre hem estat europeistes. Des del 1947 i de l'impressionant discurs sobre Europa de Churchill a Zurich aquell mateix any i del llançament dels primers projectes d'unitat europea per part de França, Alemanya, Itàlia i el Benelux. Els que sempre hem cregut que la unitat europea seria garantia de pau a Europa (i així ha estat).

Que sempre hem cregut que potenciaria molt el creixement econòmic de tota la Unió Europea (i així ha estat, també de l'actual Unió ampliada a vint-i-vuit estats). I que ajudaria a crear una societat més justa econòmicament i socialment, és a dir, el que després n'hem dit l'estat del benestar. I a fer d'Europa en aquest sentit un referent positiu i a imitar. I que vàrem creure que en aquesta Europa seria possible una política de solidaritat econòmica entre els diversos països components de la Unió. Tots aquests podem avui sentir-nos satisfets. Perquè en termes generals així ha estat.

I hi podem afegir que tot això s'ha produït en democràcia i amb més respecte que enlloc del món dels drets humans.

Es poden fer moltes crítiques a la Unió Europea –i fer-ne notar falles i errors– però no es pot
negar que el seu balanç és positiu. Són seixanta anys llargs de pau i de progrés.

Com s'explica, per tant, el desinterès ara per la política europea? Que ja en algun moment a casa nostra, i poc o molt a tot Europa, ha produït una molt molt gran abstenció en les eleccions europees. Sembla que els ciutadans creguin que tots aquests beneficis han caigut del cel.

1. Sí que és cert que ara Europa passa uns anys difícils. Especialment és el cas d'alguns països europeus. I que està pressionada per noves potències econòmiques i polítiques. Però precisament la reacció contra això reclama institucions europees més fortes, més disciplina econòmica i financera, però també perfeccionament del nostre sistema social, del nostre estat del benestar. Reclama més política. Més d'una política que, naturalment, només pot ser i ha de ser democràtica.

Però es dóna per fet que la participació del 25-M serà molt baixa. Té lògica, això? Té sentit?

Hi ha com a mínim dues raons per les quals podem afirmar que no en té. Les eleccions del 25-M podrien ser desviades, sobretot a Espanya, cap a una simple confrontació partidista. Sobretot entre el PP i el PSOE. Però ara que és cada cop més evident que a Europa li cal agafar un nou impuls perquè a nivell mundial ha perdut pes, i perquè li costa superar la crisi econòmica dels darrers set anys i perquè viu una certa crisi dels seus propis valors, i del seu prestigi, els ciutadans europeus han d'entendre que no poden limitar-se a ser espectadors i com a màxim beneficiaris privilegiats de l'esforç col·lectiu europeu. Un esforç que ara, repetim-ho, esbufega una mica. I que necessita ser rellançat. Rellançat amb la conscienciació de tota la societat europea. Que es pot fer i s'ha de fer de diverses maneres. Però una d'elles, molt principal, a través del Parlament europeu. O sia, a través del 25-M.

2. Però a Catalunya el 25-M té encara un altre significat. Perquè la circumstància política del moment farà inevitable que de fet ens expressem també sobre un tema cabdal: el de la relació entre Catalunya i Espanya. I que a través d'una consulta la ciutadania es pugui expressar a favor de mantenir l'estat actual de les coses o reclamar la independència. O bé alguna altra fórmula, una escletxa que de moment no es veu per cap banda ni ningú en parla d'una manera versemblant. I el 25-M hauria d'ajudar a decidir com i amb qui la gent vol que vagi endavant aquest procés. D'això cal ser-ne conscient ara que s'ha fet evident que el manteniment, i en la pràctica l'empitjorament, de l'actual estatus quo a Espanya condueix Catalunya cada cop més a l'ofec financer, a la pèrdua d'autogovern i a una incrementada pressió contra la llengua i la cultura. A una perillosa situació econòmica,
institucional i identitària.

“Mai tanta gent havia pensat
no participar en unes eleccions tan importants”, s'exclama amb
aire cavil·lós un molt incisiu observador de Catalunya. Pel que representen per a Europa i més directament per a Catalunya.