Un jutge prohibeix a Garriguella pagar la quota d'adhesió a l'AMI
La delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, va recórrer contra l'acord per pagar una quota de 75 euros anuals
L'alcalde diu que la denúncia costarà més que la quota, i que si cal ho pagaran de la seva butxaca
“Una finalitat que excedeix les finalitats municipals”
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, continua amb el seu combat particular contra els municipis catalans que donen suport al sobiranisme, i aquesta vegada li ha tocat a Garriguella. Arran de la denúncia de la delegada, una sentència del jutjat contenciós de Girona anul·la l'acord de la junta de govern d'aquest municipi per pagar la quota d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI): 75 euros anuals. El ple de Garriguella va aprovar adherir-se a l'AMI el 9 de novembre del 2011, amb quatre vots a favor i tres abstencions. El 18 de juliol del 2013, la junta del govern municipal va adoptar l'acord que només havia de ser un pur tràmit, pagar la quota de l'adhesió, que encara no s'havia fet efectiu.
Acord de junta
És contra aquest acord que la delegada del govern espanyol va presentar un recurs contenciós administratiu amb data del 22 de novembre de l'any passat i al qual el jutge ha donat ara la raó.
La sentència (que va ser notificada el 30 d'abril passat), anul·la l'acord adoptat per la junta de govern de Garriguella basant-se en dos punts: considera que “té una finalitat que excedeix les finalitats municipals” i, d'altra banda, ho qualifica d'il·legal perquè la despesa no ha estat consignada al pressupost municipal. També es condemna l'Ajuntament a pagar les costes del contenciós.
“Fa riure, perquè aquesta denúncia costarà més diners que els 75 euros de la quota”, diu l'alcalde de Garriguella, Carles Suárez. De fet, el pagament de la quota encara no s'havia fet efectiu. L'alcalde explica que estan estudiant amb l'AMI si recorren contra la sentència. Suárez recalca que no és l'adhesió a l'AMI el que queda anul·lat, sinó el pagament de l'adhesió. “Som set regidors al ple; si no hi ha més remei, potser ho haurem de pagar entre nosaltres set i seguirem a l'AMI”, conclou l'alcalde.
Rosa Sanjaume, coordinadora de l'AMI, confirma que aquesta és la primera sentència contra un municipi pel pagament de la quota a l'entitat. L'AMI, però, no vol fer-ne cap valoració abans que els serveis jurídics de l'associació hagin examinat la sentència.
Arguments poc sòlids
En espera d'aquesta valoració, Josep Maria Cervera, alcalde del municipi veí de Garriguella, el Port de la Selva, i tresorer de l'AMI, creu que els arguments no seran gaire difícils de rebatre. “Totes les entitats, com les federacions de municipis, tenen finalitats supramunicipals, i els ajuntaments bé s'hi adhereixen i paguen quotes”, diu l'alcalde. Cervera, però, no descarta que arribin més denúncies com la que ha afectat l'Ajuntament de Garriguella, perquè van en la línia de les denúncies contra els ajuntaments pel tema de les banderes o la sobirania fiscal. “Hi ha gent que té molt poca feina”, conclou Cervera.
L'alcalde socialista de Palafrugell insisteix que no veu clar pagar
Joan Puntí
L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández (PSC), apuntava abans-d'ahir en aquest diari els seus dubtes respecte a la legalitat que l'Ajuntament assumeixi el pagament de les quotes a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La sentència del contenciós que anul·la el pagament de l'Ajuntament de Garriguella a l'AMI és, a parer de Fernández, un motiu més per refermar la seva posició i resta en espera que els serveis jurídics de la Diputació li facin arribar un informe jurídic respecte a la legalitat de la fórmula. El consistori de Palafrugell és membre de l'AMI des de l'octubre del 2012, però no ha pagat ni la quota de l'any 2013 ni la del 2014, segons va admetre el mateix Fernández.
“Vull saber –deia dimecres passat– en quina situació queda l'alcalde si paga una despesa que és per a una entitat que treballa per la independència i que entenc que s'hauria de pagar amb recursos particulars, i no públics.”
Ahir Fernández es reafirmava recordant que “un ajuntament no pot passar les despeses que no li permeti la llei. Per exemple, si vaig de vacances a Mallorca no puc pretendre que m'ho pagui l'Ajuntament”, afirmava descriptiu i provocador.
L'Ajuntament de Palafrugell va aprovar l'ingrés a l'AMI en el ple del 30 d'octubre del 2012, amb onze vots a favor, tres en contra i cinc abstencions, entre les quals, la de Juli Fernández.
El TSJC ja ha avisat Llanos de Luna que s'excedeix
Tot i que en el cas de Garriguella la sentència del jutjat contenciós de Girona ha donat la raó a Llanos de Luna, no totes les seves denúncies li surten bé i la delegada ja ha tingut algun revés. El més recent va ser el mes d'abril passat: contradient la delegada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar que “la justícia ha de tractar qüestions jurídiques i no polítiques”. El TSJC es referia a la denúncia de Llanos de Luna contra una moció que va aprovar l'entitat municipal descentralitzada de Jesús (Tortosa) sobre la sobirania fiscal.
La delegada ja ha presentat 240 denúncies
Al final del mes d'abril passat, la delegació del govern espanyol a Catalunya ja sumava un total de 240 denúncies contra el món local. María de los Llanos de Luna llança contenciosos administratius indistintament contra municipis que han adoptat mocions a favor de la sobirania fiscal, per l'absència de banderes espanyoles als balcons, per la declaració de municipis com a territori lliure i sobirà o, com ara passa a Garriguella, pel pagament de les quotes d'adhesió a l'AMI. Avui dia hi ha 592 municipis (afegint-hi consells comarcals i altres ens, són 730 entitats locals) adherits a l'AMI.
La sentència
Es recorre contra l'acord de la junta de govern local per dos motius: el pagament té una finalitat que excedeix les finalitat municipals i s'ha vulnerat la legalitat pressupostària, ja que no consta en el pressupost municipal que s'hagi consignat la despesa.
Resulta difícil emmarcar l'actuació del municipi contra el qual s'ha recorregut dins el marc competencial atribuït als municipis.
Queda clar que l'autonomia (dels municipis) fa referència a un poder limitat. En efecte, autonomia no és sobirania (...) i, atès que cada organització territorial dotada d'autonomia és part d'un tot, en cap cas el principi d'autonomia pot oposar-se al d'unitat.
El que es posa de manifest amb l'Ajuntament demandat és l'intent d'utilització de suposades competències municipals no en benefici dels veïns del municipi, sinó en la recerca d'un benefici clarament polític.
S'estima el recurs contenciós administratiu interposat per l'administració de l'Estat, anul·lant per no ser ajustat al dret l'acord de l'Ajuntament de Garriguella adoptat per la seva junta de govern local el 18 de juliol del 2013.
S'imposen les costes a l'administració demandada (l'Ajuntament).
