Diners o identitat?

Molt recentment, amb motiu d'unes conferències que vàrem donar a Colònia i Bonn sobre el moment actual de Catalunya i el nostre dret a decidir es va produir un debat interessant sobre Catalunya amb polítics i professors importants d'Alemanya. Entre ells alguns de la fundació Friedrich Ebert (FES), molt vinculada al partit socialdemòcrata alemany.

Cal tenir present que Alemanya –que està molt preocupada pel bon funcionament institucional i financer de la Unió Europea– és més aviat reticent a la idea de nous estats europeus. Perquè Alemanya entengui la reclamació d'independència de Catalunya caldrà molta informació i sobretot actuar amb molta racionalitat i molta seriositat. Que, per altra banda, ja és la norma que el mateix president Mas reclama, i practica. I caldrà que el poble de Catalunya pugui manifestar que la idea de l'Estat propi té un gran suport popular. Amb manifestacions ja ho ha fet. Ara ha ho ha de poder fer a través d'una consulta.

Per tant, és positiu que la publicació de la fundació Friedrich Ebert del mes de maig fes, textualment, dues afirmacions com aquestes.

Una: «El moviment independentista català no invoca raons ètniques, ben al contrari». És a dir, valora el que sempre hem dit, «que Catalunya no és una nació ètnica, ni pretén ser-ho. És una nació de llengua i cultura, amb vocació de cohesió i convivència».

La segona: «El moviment independentista català és intensament pro europeu». És a dir, defensa de la identitat però res a veure amb grups populistes o anti immigració. Som un país amb forta voluntat integradora i fondament europeista.

Més dubitativa és la resposta de la revista a la pregunta «Katalonien: Geld oder Identitât»? Catalunya: Diners o identitat? De fet formula la pregunta però no la contesta. No opina.

A això hi hem donat sempre una resposta ben articulada. La base de la nostra nació és identitària. Són la llengua, la cultura, la nostra memòria històrica, el nostre relat. Que inclou la nostra vocació d'integració de la gent que viu a Catalunya. O sia que la llengua, la cultura i la capacitat d'integració –i per tant, també un bon funcionament de l'ascensor social– són elements bàsics i principals del nacionalisme català. Per això actualment un dels conflictes més forts de Catalunya amb el Govern espanyol és la nova Llei d'Ensenyament que volen imposar. La Llei Wert.

Diners? També això és objecte de reivindicació catalana. Per dos motius. Primer, perquè la política social i cultural que el projecte integrador comporta ha de disposar dels recursos necessaris per a construir un bon estat del benestar. Segon, perquè això i en general tot el desenvolupament català és molt frenat per un dèficit del 8% en la relació econòmica entre Catalunya i el conjunt de l'Estat. Un percentatge molt alt, que els alemanys poden entendre bé, perquè a Alemanya també hi ha Länder que són Geldgeber o que són Goldnehmer (donadors o receptors de diners) i en cap cas, de molt, s'arriba a dèficits com el de Catalunya.

O sia que en l'aspecte econòmic, en la seva relació amb Espanya, Catalunya ha d'evitar dos perills: que el tracte econòmic no freni el seu desenvolupament i que no afecti negativament el seu benestar i la seva cohesió social. Però això no treu que la defensa de la identitat –i especialment de la llengua, de la cultura i de les institucions– segueixi essent una prioritat. Si durant els segles de total indefensió política, Catalunya no hagués conservat la llengua i la cultura no hauria pogut renéixer en el segle XX i ara mateix amb la força que ho ha fet.

Tots els pobles, totes les nacions, necessiten tenir identitat i recursos econòmics. I institucions. És el cas d'Alemanya. També el de Catalunya.