Sant Fèlix a la Grand-Place

Diu la llegenda (si més no la que els belgues expliquen als turistes, segurament per riure-se'n) que l'arquitecte de l'Hôtel de Ville de Brussel·les es va suïcidar llançant-se des de la torre de 96 metres en adonar-se que l'edifici li havia quedat tort. En canvi, el cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Pere Almirall, va poder marxar ahir ben satisfet de la Grand-Place, després dels quatre castells aixecats per defensar el dret a decidir: un 5 de 7, un 3 de 8, un 4 de 8 i un 5 de 7 amb agulla, descarregats sense més problemes que els aplaudiments abans d'hora del públic estranger, quan l'enxaneta encara no havia fet l'aleta.

Si a la capital comunitària és poc habitual que faci sol i que el termòmetre s'acosti als 30 graus, encara ho és menys trobar-se el seu centre històric ple d'estelades, gralles i camises verdes. I poder escoltar l'actor vilanoví Sergi López (conegudíssim entre el públic francòfon) “exercint la famosa pedagogia catalana”, explicant a flamencs i valons “que existim, que som el poble català i que volem decidir el nostre futur el 9 de novembre”. Molt més complicat va ser fer-los entendre el joc de paraules de la samarreta que duia López (la de l'eslògan “Vull butà” amb el dibuix de la bombona de butà que ha popularitzat David Fernàndez, de les CUP).

Els verds no només van desafiar l'alçada de la torre de la Groote Markt: aprofitant el viatge de gairebé 150 vilafranquins a Bèlgica, també van fer la competència a l'Atomium (102 metres d'alt) i a l'edifici del Parlament Europeu (que els brussel·lesos anomenen “Caprice des Dieux”, perquè és tan majestuós com si fos un caprici dels déus i perquè té la mateixa forma que el conegut formatge francès). També es van atrevir amb el Manneken-Pis (“me l'imaginava més gran...”) i van aixecar castells a Gant i Lieja. No és el primer cop que surten del país: havien actuat a Frankfurt, Nova York i Londres. Entre el públic d'una Grand-Place plena de gom a gom, molts turistes estrangers, catalans residents al plat pays i força funcionaris i treballadors d'unes institucions comunitàries que segueixen el procés sobiranista a 1.300 quilòmetres de distància.