Aire fresc per a la UE

En els darrers dies, hem viscut importants esdeveniments d'àmbit europeu, que permeten tenir l'esperança que alguna cosa pot canviar. D'una banda, la reunió de caps d'estat i de govern que, tot i l'oposició del Regne Unit i Hongria, varen ratificar el luxemburguès Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió Europea, donant validesa a la proposta que en les eleccions europees del 25-M es conegués el candidat de cada grup. Una posició contrària, escollint una altra persona que no hagués estat candidata, hauria estat un cop molt fort a la ja de per si dèbil democràcia europea.

Uns dies després, va tenir lloc la presa de possessió del nou Parlament Europeu, sorgit de les urnes. Un Parlament més fragmentat, amb significativa presència d'euroescèptics que varen buscar la manera de fer-se veure, però amb una majoria sòlida de grups, partits i diputats europeistes. Així, tothom va poder expressar la seva posició i, pel que fa al president del Parlament, va ser elegit el socialista Martin Schultz, que era el candidat per presidir la Comissió, si haguessin guanyat els socialistes.

Es preveu una legislatura més moguda que l'anterior i s'entreveu més poder per al Parlament, un cop consolidat que de les eleccions n'ha sortit el president de la Comissió. I, d'altra banda, aquesta setmana s'ha iniciat el semestre italià al front de la Unió Europea, el que vol dir que serà des del govern d'Itàlia que es gestionarà l'operativa comunitària fins a final d'any. Aquesta realitat, que en altres moments semblaria una mala o nul·la notícia per a la UE, en mans del govern de Matteo Renzi pren una altra dimensió, si fem cas del magnífic resultat del seu partit en les eleccions europees a Itàlia i, més encara, si atenem al discurs que va fer en el Parlament Europeu, amb motiu de l'inici del semestre italià. Allà, Renzi va exposar, amb vehemència, que la UE ha de canviar, s'ha d'adaptar a la realitat de la societat i de l'economia, apostant per mesures de canvis institucionals (ha de resoldre els temes amb més rapidesa) o d'orientació política i econòmica (afrontar la situació de la immigració, implementar mesures que facilitin el creixement i la inversió, etc.).

Si a tot això hi afegim que els indicadors econòmics comencen a canviar la tendència cap a millor, tot i que encara no es noti en la societat, i que tenim el Banc Central Europeu (BCE) disposat a ajudar, podem pensar que, si es fan bé les coses, si es fan en clau europea, si es treballa orientats cap a l'interès general i en contra dels particularismes, estarem en el bon camí.

Però perquè això sigui així falta molta força política, lideratge, en definitiva, i també voluntat i generositat política. Si anem en aquesta direcció, la Unió Europea pot esdevenir útil i eficaç per defensar la llibertat i la seguretat dels ciutadans i les empreses europeus i, a més, podem ser influents en el món i capaços d'exportar el model polític, econòmic i social, l'estat del benestar i els valors, que sovint s'aprecien més des de fora que des de dins de la UE.