L'escriptura que edifica el país
Es reuneixen 65 escriptors que han publicat llibres sobre el procés
Joan Francesc Mira parla sobre els mites que formen un país
Els autors contacten amb el públic
Un dels actes culturals destacats de les jornades va ser la trobada d'escriptors que han publicat llibres relacionats amb el procés, la reflexió que es deriva del Tricentenari o que han escrit obres de ficció sobre aquests temes.
A l'Auditori de Girona s'hi van aplegar 65 autors que van gaudir, al costat del públic assistent, d'una amena i didàctica conferència a càrrec de Joan Francesc Mira sobre Mites, històries i literatura: la (re)construcció d'un país propi. La xerrada es va cloure amb la intervenció del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.
Després de l'acte els escriptors van tenir un apropament més directe amb els seus lectors i van signar exemplars dels seus llibres, que es trobaven tots a la venda en el mateix recinte. Més d'un centenar de persones van acudir a l'acte on podien trobar obres de tot tipus: històriques, d'assaig o literàries.
Per això, Vicent Sanchis, escriptor del llibre “Valencians, encara” (Proa) va dir que el fet que ha hagi tanta producció literària del 1714 “demostra que hi ha un ampli ventall de punts de vista per oferir i arribar a la gent”.
Àlex Barnils, autor del relat biogràfic General Moragues, el diable de les Guilleries (Clipmèdia Edicions), reconeixia que hi ha “una saturació de llibres” sobre el Tricentenari, però ressaltava que “ara és el moment de fer-ho perquè és quan hi ha més gent interessada”.
Si amb alguna cosa van coincidir la majoria dels autors és que la literatura pot construir la identitat d'un país. En aquest sentit, Patricia Gabancho apuntava que els escriptors construeixen “l'imaginari i el marc mental de les persones” i argumentava que “si el marc mental és català, el futur també ha de ser català i antagònic al futur espanyol”.
L'exconseller en cap i filòleg, Josep-Lluís Carod- Rovira, que ha escrit el llibre 2014 (Pagès), senyalava que la creació literària serveix per “construir i reconstruir un país”. També va ressaltar la gran qualitat de la literatura catalana. “Només li falta una cosa per guanyar un premi Nobel: tenir un país”.
El catedràtic d'història contemporània, Antoni Segura, i autor del llibre Crònica del catalanisme (Angle), va apuntar que tota la producció literària és “una contribució important per donar a conèixer el procés que s'està vivint i per fer-lo arribar al màxim de gent possible”.
Del procés també en va parlar Jair Domínguez, autor de 99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents (Ara Llibres). “El primer que hem d'eliminar són els indecisos, ara hi ha un debat i s'han de posicionar.”
L'absentisme
Per la seva part, Jofre Llombart, periodista i autor de Doncs jo ara, votaré sí (Angle Editorial), on entrevista nou persones favorables a la independència, es va mostrar preocupat per l'alt nombre de “passotes”. Va posar d'exemple les eleccions del 25 de novembre del 2012, que “ja tenien un caràcter plebiscitari i hi va haver una abstenció del 32%”.
El periodista Martí Anglada va apostar per mirar el que han fet altres països en el seu llibre Quatre vies per la independència; Letònia, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia (Pòrtic). “Hi ha d'haver una majoria social que ja la tenim, una majoria en la consulta perquè el procés sigui més fort i si hi ha unes eleccions plebiscitàries dos terços del Parlament hauria de donar suport a la independència”, va afirmar.
Segons el periodista Pere Martí, autor d'El dia que Catalunya va dir Prou (Columna), l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha contribuït a la construcció social del procés que es viu ara a Catalunya. En el seu llibre posa de relleu que l'ANC s'ha convertit en “el lobby més fort del catalanisme i ha aconseguit marcar l'agenda de govern forçant-lo a fer unes eleccions i a convocar una consulta”.
L'actor Toni Albà, membre de l'ANC i autor de Ser o no ser catalans: aquesta és la qüestió (Columna), va afirmar que “el poble català té voluntat de seguir sent català: té cultura, és literàriament independent i comparteix un projecte comú”.
Les xarxes i el procés
L'ANC i el projecte català han trobat en les xarxes socials un espai per donar-se a conèixer. Saül Gordillo, que ha investigat durant deu anys la repercussió del catalanisme a internet i ha escrit Sobirania.cat (Crea't edicions), va ressaltar que “les xarxes socials han servit per explicar el procés arreu del món”
Memòria històrica, present de gestió política i mirada cap al futur
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, com a historiador i annalista polític, va voler aportar ahir la seva reflexió sobre el que representa la construcció i afirmació d'un país. Ho va fer amb una teoria en què planteja que per la consecució i permanència d'una nació calen tres estadis: la gestió de la memòria, la construcció de la participació política del present i la mirada del futur. La desfeta del 1714 va significar que l'Estat vencedor intentés destruir el record d'un poble substituint-la per una d'impostada. Els diferents corrents culturals com ara la Renaixença van intentar recuperar part de la memòria fent servir el relat èpic. Una part de les condicions de la recuperació de la nació es posava en marxa, però aviat es va veure que no només amb la cultura n'hi havia prou i calia cercar mecanismes de gestió política. Valentí Almirall ja ho va apuntar. La Mancomunitat, amb Prat de la Riba al front, en va ser un primer pas. I d'ençà aleshores s'han fet passos endavant i altres cap enrere. Mascarell creu que ens trobem en una fase molt propera a la segona de les condicions que representaria la plenitud política, a la qual caldria afegir sempre la mirada cap al futur.
Aquestes reflexions les va fer Mascarell després de la intervenció de Joan Francesc Mira. Mascarell es va presentar com un gran lector de literatura relacionada amb l'11 de Setembre en totes les seves àmplies perspectives. Lector i comprador. Fet que es va poder constatar quan a la sortida de l'acte va adquirir un dels llibres. De la resta, confessava haver-se'n llegit una bona part (onze o dotze). La majoria dels que quedaven també va confessar tenir-los a la tauleta de nit o estar a punt d'adquirir-los.
