Política

L'escriptura que edifica el país

Es reuneixen 65 escriptors que han publicat llibres sobre el procés

Joan Francesc Mira parla sobre els mites que formen un país

Els autors contacten amb el públic

Del procés se n'han escrit assajos, novel·les i llibres d'història

Un dels actes cul­tu­rals des­ta­cats de les jor­na­des va ser la tro­bada d'escrip­tors que han publi­cat lli­bres rela­ci­o­nats amb el procés, la reflexió que es deriva del Tri­cen­te­nari o que han escrit obres de ficció sobre aquests temes.

A l'Audi­tori de Girona s'hi van aple­gar 65 autors que van gau­dir, al cos­tat del públic assis­tent, d'una amena i didàctica con­ferència a càrrec de Joan Fran­cesc Mira sobre Mites, històries i lite­ra­tura: la (re)cons­trucció d'un país propi. La xer­rada es va cloure amb la inter­venció del con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell.

Després de l'acte els escrip­tors van tenir un apro­pa­ment més directe amb els seus lec­tors i van sig­nar exem­plars dels seus lli­bres, que es tro­ba­ven tots a la venda en el mateix recinte. Més d'un cen­te­nar de per­so­nes van acu­dir a l'acte on podien tro­bar obres de tot tipus: històriques, d'assaig o literàries.

Per això, Vicent Sanc­his, escrip­tor del lli­bre “Valen­ci­ans, encara” (Proa) va dir que el fet que ha hagi tanta pro­ducció literària del 1714 “demos­tra que hi ha un ampli ven­tall de punts de vista per ofe­rir i arri­bar a la gent”.

Àlex Bar­nils, autor del relat biogràfic Gene­ral Mora­gues, el dia­ble de les Gui­lle­ries (Clipmèdia Edi­ci­ons), reco­nei­xia que hi ha “una satu­ració de lli­bres” sobre el Tri­cen­te­nari, però res­sal­tava que “ara és el moment de fer-ho perquè és quan hi ha més gent interes­sada”.

Si amb alguna cosa van coin­ci­dir la majo­ria dels autors és que la lite­ra­tura pot cons­truir la iden­ti­tat d'un país. En aquest sen­tit, Patri­cia Gabancho apun­tava que els escrip­tors cons­tru­ei­xen “l'ima­gi­nari i el marc men­tal de les per­so­nes” i argu­men­tava que “si el marc men­tal és català, el futur també ha de ser català i antagònic al futur espa­nyol”.

L'excon­se­ller en cap i filòleg, Josep-Lluís Carod- Rovira, que ha escrit el lli­bre 2014 (Pagès), senya­lava que la cre­ació literària ser­veix per “cons­truir i recons­truir un país”. També va res­sal­tar la gran qua­li­tat de la lite­ra­tura cata­lana. “Només li falta una cosa per gua­nyar un premi Nobel: tenir un país”.

El catedràtic d'història con­tem­porània, Antoni Segura, i autor del lli­bre Crònica del cata­la­nisme (Angle), va apun­tar que tota la pro­ducció literària és “una con­tri­bució impor­tant per donar a conèixer el procés que s'està vivint i per fer-lo arri­bar al màxim de gent pos­si­ble”.

Del procés també en va par­lar Jair Domínguez, autor de 99 coses que hem d'ani­qui­lar si volem ser inde­pen­dents (Ara Lli­bres). “El pri­mer que hem d'eli­mi­nar són els inde­ci­sos, ara hi ha un debat i s'han de posi­ci­o­nar.”

L'absen­tisme

Per la seva part, Jofre Llom­bart, peri­o­dista i autor de Doncs jo ara, votaré sí (Angle Edi­to­rial), on entre­vista nou per­so­nes favo­ra­bles a la inde­pendència, es va mos­trar pre­o­cu­pat per l'alt nom­bre de “pas­so­tes”. Va posar d'exem­ple les elec­ci­ons del 25 de novem­bre del 2012, que “ja tenien un caràcter ple­bis­ci­tari i hi va haver una abs­tenció del 32%”.

El peri­o­dista Martí Anglada va apos­tar per mirar el que han fet altres països en el seu lli­bre Qua­tre vies per la inde­pendència; Letònia, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia (Pòrtic). “Hi ha d'haver una majo­ria social que ja la tenim, una majo­ria en la con­sulta perquè el procés sigui més fort i si hi ha unes elec­ci­ons ple­bis­citàries dos terços del Par­la­ment hau­ria de donar suport a la inde­pendència”, va afir­mar.

Segons el peri­o­dista Pere Martí, autor d'El dia que Cata­lu­nya va dir Prou (Columna), l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) ha con­tribuït a la cons­trucció social del procés que es viu ara a Cata­lu­nya. En el seu lli­bre posa de relleu que l'ANC s'ha con­ver­tit en “el lobby més fort del cata­la­nisme i ha acon­se­guit mar­car l'agenda de govern forçant-lo a fer unes elec­ci­ons i a con­vo­car una con­sulta”.

L'actor Toni Albà, mem­bre de l'ANC i autor de Ser o no ser cata­lans: aquesta és la qüestió (Columna), va afir­mar que “el poble català té volun­tat de seguir sent català: té cul­tura, és literària­ment inde­pen­dent i com­par­teix un pro­jecte comú”.

Les xar­xes i el procés

L'ANC i el pro­jecte català han tro­bat en les xar­xes soci­als un espai per donar-se a conèixer. Saül Gor­di­llo, que ha inves­ti­gat durant deu anys la reper­cussió del cata­la­nisme a inter­net i ha escrit Sobi­ra­nia.cat (Crea't edi­ci­ons), va res­sal­tar que “les xar­xes soci­als han ser­vit per expli­car el procés arreu del món”

Memòria històrica, present de gestió política i mirada cap al futur

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, com a historiador i annalista polític, va voler aportar ahir la seva reflexió sobre el que representa la construcció i afirmació d'un país. Ho va fer amb una teoria en què planteja que per la consecució i permanència d'una nació calen tres estadis: la gestió de la memòria, la construcció de la participació política del present i la mirada del futur. La desfeta del 1714 va significar que l'Estat vencedor intentés destruir el record d'un poble substituint-la per una d'impostada. Els diferents corrents culturals com ara la Renaixença van intentar recuperar part de la memòria fent servir el relat èpic. Una part de les condicions de la recuperació de la nació es posava en marxa, però aviat es va veure que no només amb la cultura n'hi havia prou i calia cercar mecanismes de gestió política. Valentí Almirall ja ho va apuntar. La Mancomunitat, amb Prat de la Riba al front, en va ser un primer pas. I d'ençà aleshores s'han fet passos endavant i altres cap enrere. Mascarell creu que ens trobem en una fase molt propera a la segona de les condicions que representaria la plenitud política, a la qual caldria afegir sempre la mirada cap al futur.

Aquestes reflexions les va fer Mascarell després de la intervenció de Joan Francesc Mira. Mascarell es va presentar com un gran lector de literatura relacionada amb l'11 de Setembre en totes les seves àmplies perspectives. Lector i comprador. Fet que es va poder constatar quan a la sortida de l'acte va adquirir un dels llibres. De la resta, confessava haver-se'n llegit una bona part (onze o dotze). La majoria dels que quedaven també va confessar tenir-los a la tauleta de nit o estar a punt d'adquirir-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.