Per protestar i ballar

“Canto pel braç treballador que es vesteix de dignitat, quan fa vaga i perd el sou per conquerir el nostre futur. Per les mares i les àvies, contra el silenci del meu temps, per la democràcia plena, i la lluita permanent.” Aquest és un fragment de la cançó Em pregunten per què canto, amb la qual el cantautor penedesenc Cesk Freixas va obrir ahir, poc després de les 8 del vespre, el primer concert a l'escenari principal de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, a la Devesa de Girona. Encara de dia, Freixas i la seva banda van interpretar una desena de cançons, la majoria de les quals pertanyien, com la ja esmentada, al seu últim disc, titulat simplement Protesta. Clar i català.

L'actuació de Freixas va continuar amb l'autobiogràfica Abril de 1984 –és quan va néixer– i un altre tema ja conegut del seu repertori, Que no et falli mai la sort, per continuar amb les noves Vull sentir la vida i Imparables, que Freixas va dedicar a les plataformes d'afectats per les hipoteques i “a la nostra estimada Ester Quintana”. El concert de Freixas es va completar amb Vaig venir del nord, La intensitat, L'exèrcit del fracàs, Tornarem a brindar per la vida i, per acabar, La petita rambla del Poble Sec, després de la qual en Cesk es va acomiadar del públic amb el crit “visca el poble i visca la terra!”.

La gran varietat estilística del concert d'ahir a la nit va quedar més que demostrada quan, després de la nova cançó protesta de Cesk Freixas, van sortir a escena els components de Blaumut, ben vestits i encorbatats com sempre, per interpretar el seu pop elegant i simfònic reforçat amb violí i violoncel. Blaumut va iniciar la seva actuació amb un 100%, un dels temes del seu primer i únic àlbum, El turista. El grup va continuar amb el seu homenatge a Salvador Espriu (I beg your pardon) i la versió de Coral·lí d'Adrià Puntí que va fer per a El disc de la Marató. Després d'El llimoner va sonar un dels temes més recents de Blaumut, Previsions d'acostament, per tornat tot seguit a les cançons del seu disc de debut: Only you (i el teu xampú), Massa tard i, en la intensa recta final de la seva actuació, tres temes que sempre funcionen: Bicicletes, El turista i, evidentment, Pa amb oli i sal, la cançó que va fer entrar Blaumut en la primera divisió del pop català, amb el seu característic xiulet. Després del concert, els components de Blaumut es van apropar a la parada de discos i merchandising que es va instal·lar al costat de la taula de so, amb els seus CD i samarretes compartint taula amb la llarga discografia de Brams. Dos grups separats per dues concepcions estètiques i musicals ben diferents, però que ahir van conviure sense problemes a les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat.

I un altre grup que, a priori, té poc a veure amb els dos anteriors és la banda ebrenca Pepet i Marieta, que ahir van canviar la flashmob inicialment prevista per una impressionant coreografia d'obertura en què els seus components van sortir a l'escenari vestits com a animadores americanes i ballant espasmòdicament ritmes ballables que no tenen res a veure amb la seva música, també festiva però d'una manera ben diferent. Alguns dels músics, com el mateix Pepet, van continuar el concert amb la faldilla d'animadora, per interpretar Bon vent, Xalera, Arturet i Garrote vil, on canten sense tallar-se ni un pèl coses com aquesta: “No sé què'm passa, no sé què tinc, però sempre'm va al darrere un parell de guàrdia civils. Nant de vacances, sento un toc-toc, mentre'm liava al cotxe lo Bob Marley de la son. “Salga del coche, haga el favor”. Però de sobte sona'l mòbil de la sort. “Aguarde, tengo que contestar”. I quan lo tio penja la maria s'ha esfumat. La Guàrdia Civil és un garrote vil, fills i néts dels feixistes de la Guerra Civil”. Les coses clares, la xocolata, sempre espesa.

El concert de Pepet i Marieta, tota una festa combativa amb accent ebrenc, va continuar amb la vitalista A viure la vida, Me moles i La via, la cançó que el grup va dedicar a
la Via catalana per la in-
dependència. Després d'aquest tema tan adient, en el context de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, en Pepet va cridar ben fort tres vegades “Visca la terra!” i la resposta del públic no es va fer esperar: “Lliure!”. Una singular ranxera i L'educació van donar pas a Corre l'estiu, la cançó de l'estiu de TV3, després de la qual el grup va tancar el concert amb Paxanga.

Com a gran cloenda de la primera part del concert d'ahir, van sortir a escena els ja clàssics i sempre combatius Brams, que van oferir l'actuació més llarga de la nit, amb una quinzena de cançons, entre temes del seu últim disc, Anem tancant les portes a la por, i els molts clàssics que el grup liderat per en Titot ha anat reunint durant la seva llarga i prolífica trajectòria. Brams va obrir la nit amb el seu Brindis: “Brindo pel Pedraforca, brindo per la Patum, brindo per les obagues humitejades i el seu perfum. Brindo per Nicaragua, pel vint-i-cinc d'abril. Brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil”. Després van arribar El més precís dels mapes, Un secret que s'havia de dir, El futbol és així, Inauguració, Papa, Història d'Espanya (explicada pels espanyols), El president, Goigs a Sant Hilari, Inici de càstig al fetge, Aiguòlics Anònims, Dilluns que ve, La plaça, Anem tancant les portes a la por, Vull per demà, Sóc d'un país i Sempre més. A partir de la mitjanit, la festa va continuar a la Devesa amb els ritmes ballables de Sak Noel i els discjòqueis de Flaix FM.