Josep Rull apel·la a Iceta perquè torni al dret a decidir
Demana al PSC que tingui “la visió ampla de catalanisme” que tenen els altres partits que hi donen suport
Considera “innegociable” que “la independència” figuri en la pregunta del 9-N
El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va instar ahir la nova direcció del PSC a sumar-se, altra vegada, a les forces que defensen el dret a decidir. En la conferència que va oferir a Girona, i justament el dia que el PSC triava nou secretari general, Rull va voler apel·lar al retorn del PSC “al lloc d'on mai hauria d'haver sortit”.
“El que ens fa ser molt potents en aquest procés és que anem plegats.” Una “solidesa” que es va posar de manifest en la llei de consultes, “impecable des del punt de vista jurídic”, segons va recalcar Rull, que ha estat el coordinador de la ponència per elaborar-la.
“La llei que hem fet és una llei bona, si hi ha voluntat democràtica es pot preguntar allò que els partits polítics majoritàriament han demanat”, va subratllar. En aquest sentit, el diputat de CiU va plantejar la consulta del 9-N com “un exercici de radicalitat democràtica”, que és el que Catalunya pot confrontar en vista dels “arguments de la por i l'amenaça” que aboca l'Estat espanyol.
Per Rull, de cara al 9-N, Espanya té “un dilema”: “Pot ser el dia que Espanya consolidi la seva democràcia o bé el dia de la vergonya.” Així, va fer un recordatori revelador: “Si anem ben orientats només quedaran fora de la llei de consultes el PP i C's”, mentre que a Escòcia, segons va explicar, la normativa per poder fer el referèndum havia estat aprovada per unanimitat.
Arran d'una intervenció del públic, Rull va fer una altra referència explícita a Miquel Iceta, que dies enrere havia refusat la pregunta del 9-N i en proposava una altra, per demanar negociar l'encaix amb Espanya: “La pregunta d'Iceta no és que sigui un nyap, és arqueologia pura, fa referència al passat, a l'Estatut del 2006.” Arribats a l'actual cruïlla, creu que “l'única manera de garantir el benestar de tots els catalans és tenir un estat propi”.
Tampoc es va moure a l'hora de defensar la gènesi de la pregunta del 9-N, ni en el cas que puguin arribar ofertes per part del govern espanyol. “Si hi ha una oferta per part de l'Estat espanyol, que la formalitzi i que es voti, però preguntar sobre la independència és innegociable.” I una vegada més, va posar l'accent en “la força de les urnes”, que, “d'una manera o altra, hi seran”. “Madrid està convençut que si voten, perden, perquè no tenen res més a oferir als catalans que la por.”
Veient aquest panorama i els possibles intents d'intoxicació i desestabilització per part de l'Estat espanyol, Rull va demanar als catalans “resistència” i “mobilització” per “eixamplar les majories”. “Com més gran sigui la participació i el doble sí [en el 9-N], més gran serà el reconeixement a fora, la independència, ens l'hem de guanyar.”
En la mateixa línia, va destacar que el 9-N hi haurà “urnes” per l'extraordinària capacitat de mobilització del poble de Catalunya”, que té en la seva “diversitat” una de les seves principals forces, encara que “alguns no ho vulguin entendre.” I en tot cas, passi el que passi el 9-N, d'aleshores en endavant caldrà “negociació i continuar treballant en les estructures d'estat i l'acció exterior”.