Prada posa el focus en la història i la consulta del 9-N
Amb el lema “1714-1914-2014”, el programa acadèmic i els debats se centraran en els aniversaris i l'eventual futur estat
La Universitat Catalana d'Estiu serà el termòmetre d'una tardor calenta
Si la tardor es preveu calenta políticament a Catalunya, l'estiu servirà més que mai per escalfar motors i, com passa cada any, i més des de l'esclat definitiu del procés sobiranista el 2012, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent en tornarà a ser previsiblement l'avançament, del 16 al 24 d'agost, i alhora un bon termòmetre. La 46a edició de la cita nord-catalana, nascuda durant el franquisme per defensar les llibertats del país, arriba enguany a un punt àlgid encara amb més continguts i connotacions polítiques. I, amb el lema “1714-1914-2014”, fa una declaració d'intencions de les tres fites històriques que analitzarà en profunditat: el tricentenari de la caiguda de Catalunya en la guerra de Successió contra les tropes borbòniques (que serà tractat en els cursos d'història i en la xerrada inaugural, a càrrec d'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya); el centenari de la recuperació del primer embrió d'autogovern, amb la constitució de la Mancomunitat (a què es dedicarà un seminari de la càtedra Enric Prat de la Riba de la UAB i una jornada amb els presidents de les quatre diputacions), i la consulta del 9 de novembre, que podria donar pas a la creació d'un estat català.
De fet, l'organització ha declarat el 2014 “l'any zero” dels Països Catalans, i per això ha programat un cicle homònim amb tres xerrades per debatre sobre una Catalunya independent, a partir de la plataforma El país que volem, que promou la mateixa UCE i que muntarà unes jornades en paral·lel per imaginar el futur país en llibertat. En aquest marc, destaca la presència de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, amb una intervenció el dia 18 titulada D'on venim?, en què l'acompanyarà la periodista Mònica Terribas. Les altres dues taules rodones seran amb diputats dels grups a favor del 9-N –Josep Rull (CiU), Gemma Calvet (ERC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP), amb el títol On som?– i amb la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i algun representant d'Òmnium, amb l'epígraf On anem?. A més, els cursos d'economia analitzaran els reptes i oportunitats d'un estat català, ja sigui dins o fora de la Unió Europea.
Així mateix, s'han programat jornades amb municipis de tots els Països Catalans i sobre el paper de la Val d'Aran. També hi haurà homenatges al filòleg Germà Colon, al general Joan Baptista Basset, al 75è aniversari de l'exili republicà, al 20è de la Plataforma per la Llengua i al centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli. I s'incorporen noves àrees acadèmiques sobre ciències socials i alimentació. El programa es completa amb tot un ventall d'actuacions i exposicions.
El tret de sortida institucional el posarà el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la clausura, el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, si bé s'espera tancar la presència de més dirigents del govern i d'altres partits.
LA DATA
LA XIFRA
Rejoveniment i retorn a la normalitat acadèmica
Tots i els “recursos precaris” i un pressupost de 350.000 euros, similar al dels exercicis anteriors, la UCE d'enguany intenta “recuperar la normalitat” i guanya un dels dies perduts amb la crisi. Ho explica el nou rector, Salvador Alegret, que relleva Jordi Sales després d'unes eleccions internes i que lamenta “l'envelliment” dels participants els últims anys (gairebé 1.300 el 2013), per la qual cosa la matrícula de 450 euros es rebaixarà a 390 per als joves de 18 a 25 anys, que també poden aspirar a una de les 40 beques que ofereix el govern. Alegret confia que la proximitat de la consulta sigui un altre incentiu per anar-hi. La seu permanent que la UCE construeix a Prada no obrirà fins al setembre per “problemes tècnics”, però, com l'any passat, es podrà usar com a allotjament.