Recurs de l'Estat contra el referèndum sobre la independència a Arenys de Munt

Assegura que vulnera la llei de bases de règim local perquè afecta una qüestió «d'especial transcendència política»

La pregunta que es plantejarà als veïns del municipi el pròxim dia 13 en el referèndum, que ha rebut el suport pels grups municipals de CiU, ERC, CUP i Arenys 2000, és la següent: «Està vostè a favor que Catalunya sigui un estat sobirà, social i democràtic?». Així es va acordar en el ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt el passat 4 de juny, en el qual es va aprovar l'adhesió i el suport a la iniciativa legislativa popular del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) per fer la consulta. Suport que es va concretar, entre d'altres coses, amb la cessió d'un local municipal per dur a terme la consulta. Ahir, justament, els promotors estudiaven, com a una possible opció, que la votació no es fes en un edifici municipal com a fórmula per esquivar el recurs de l'Estat.

L'òrgan estatal considera que la iniciativa vulnera «la competència exclusiva de l'Estat per convocar referèndums sobre qüestions d'especial transcendència política» i es basa en l'incompliment de l'article 66 de la llei de bases de règim local. En aquest article s'estableix que «els actes o acords de les entitats locals que menyscabin competències de l'Estat o de les comunitats autònomes, interfereixin el seu exercici o excedeixin de la competència d'aquestes entitats podran ser impugnats per qualsevol dels procediments previstos». L'advocacia de l'Estat considera, per altra banda, que «és evident que una consulta popular relativa a si es dóna o no suport a la secessió d'una part del territori nacional perquè es converteixi en un estat independent és una qüestió de transcendència política nacional com les que se citen en l'article 92 de la Constitució», s'hi afegeix al recurs.

En el recurs es demana, a més, com a mesura cautelar, la suspensió del referèndum, ja que, segons s'adverteix al text: «Podria suposar un exemple en el qual es podrien basar altres municipis o administracions, i hi podria haver un clar efecte multiplicador.» De fet, els organitzadors de la consulta han assegurat que una quarantena de municipis s'han interessat per l'experiència.

L'advocacia assegura que ja va elaborar un informe a principis d'agost en el qual concloïa que l'acord municipal vulnerava la llei i instava la Delegació del Govern espanyol a Catalunya a requerir a l'Ajuntament que acordés la seva anul·lació.

El mateix havia estat reclamat per Ciutadans, que va presentar dimarts una instància per escrit a la Delegació del Govern de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat perquè s'aturés la consulta popular. Per Ciutadans, la celebració del referèndum és «il·legal i no es pot permetre en un estat de dret».

L'anunci de la celebració del referèndum va provocar també el rebuig de la Falange, que va aconseguir que s'autoritzés una manifestació pel mateix dia 13 de setembre, fet que va provocar alarma per possibles enfrontaments, i que va fer que el secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, hagués de garantir la seguretat dels veïns del municipi. Ahir, però, Interior va decidir traslladar la manifestació dels falangistes al dia 20, a la mateixa hora i lloc.

CiU, sorpresa per l'actuació de l'Estat, ja que creu que és una acció «privada»

C.R

El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Lluís M. Corominas, va mostrar ahir en un comunicat la seva «sorpresa» per la decisió del govern espanyol i va recordar que «la consulta ha estat convocada per l'entitat privada Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació i, per tant, difícilment es pot vulnerar la llei de bases del règim local». Corominas sí que es va mostrar crític amb la decisió d'Interior de permetre la convocatòria de dues manifestacions –una convocada per Falange i una altra per Maulets– pel mateix dia al municipi.

Seròs també es planteja una consulta

U.C

L'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va confirmar ahir que el govern d'aquesta població del Segrià també s'ha plantejat fer una consulta popular com la d'Arenys de Munt, però que en cap cas aquesta no es plantejaria des del consistori per «salvar la qüestió formal». Pena va afirmar que avui mateix contactarà amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar-li el seu suport i va insistir que els intents per impedir el referèndum els esperonen a «posar-s'hi encara més». En aquest sentit, va destacar que, malgrat ser membre d'ERC, aquest partit polític no ha de liderar aquesta qüestió, sinó que «són les poblacions, especialment les més petites», les que han de tirar endavant aquestes consultes.

Només per a projectes urbanístics

C.R

La majoria de les consultes populars que aconsegueixen tirar endavant, amb el vistiplau de les administracions, són de caire urbanístic i, sobretot, local. Així, a Rubí, poc més d'un miler de ciutadans van decidir el passat mes de juny que la plaça Doctor Guardiet es reformi segons el projecte Nucli Rubeo. A Tordera, el març passat, la consulta sobre l'àrea residencial estratègica de Tordera va tombar el projecte, mentre que a Barcelona se sotmetrà a consulta com ha de ser la futura avinguda Diagonal. Tot i això, algunes no arriben a bon port, com a Sant Celoni, ja que el Consell de Ministres va acordar recentment denegar a l'Ajuntament que preguntés als veïns sobre la ubicació d'una àrea residencial a la zona de Can Riera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.