Amb el mateix esperit

La riera d'Arenys de Munt, cinc anys després que focalitzés la celebració de la primera consulta per la independència de Catalunya, pràcticament no ha canviat en res. La sorra continua enfonsant-se sota els peus, els grans plàtans fan una ombra agraïda un diumenge de calor com la d'ahir i pràcticament a cada casa hi oneja una estelada. Els arenyencs, a més, no amaguen la satisfacció d'haver encetat amb el seu gest el camí cap al 9-N. Satisfacció que es va deixar veure ahir sense límits en la celebració de l'Aplec per la Independència, que, en aquesta edició, va retre homenatge a totes les comissions organitzadores de les consultes populars que van seguir l'exemple del municipi maresmenc a partir del 13 de setembre del 2009. “Sense l'esforç i la valentia dels 554 municipis que ens van seguir, la consulta d'Arenys de Munt hauria estat una simple anècdota en els llibres d'història”, va dir l'impulsor i exalcalde de la població per la CUP, Josep Manel Ximenis. Els organitzadors de la trobada, conscients del moment polític crucial que viu el país, van enviar missatges molt clars al govern català i a la resta de partits polítics sobiranistes perquè esvaeixin qualsevol dubte. “Han de superar les seves pors, igual que vam fer nosaltres. També vam rebre amenaces i ens van posar entrebancs i també ens van prohibir exercir el nostre dret, però no vam fer-ne cas”, va apuntar Ximenis. I va afegir: “En algun moment s'haurà de trencar la legalitat espanyola si volem construir una legalitat catalana.” El portaveu de la consulta també va apel·lar a la unió política “per superar tots els esculls fins al 9-N i després per continuar endavant”. L'exalcalde es va mostrar contrari al fet que hi tornés a haver una onada de consultes en cas que el president no convoqués la prevista per al 9-N. “S'hi ha d'atrevir, no valen solucions intermèdies”, va assegurar Ximenis.

En aquest mateix sentit es va manifestar la impulsora de la coordinadora nacional de les consultes, Anna Arqué, que va reivindicar la necessitat que el president Mas i el seu govern “es posin al servei del poble català, que ha votat la seva sobirania al Parlament”. Com a convidats d'excepció en l'aplec, l'impulsor i l'alcalde del municipi navarrès Etxarri-Aranatz, el primer poble d'Euskal Herria que va impulsar una consulta. Al costat dels missatges i les reivindicacions polítiques, l'Aplec d'Arenys de Munt va oferir als seus visitants una programació en què no van faltar ni la música ni les actuacions de cultura tradicional. La segona Gran Cantada Coral per la Independència va incloure la participació del col·lectiu Poble que Canta, acompanyat de la Cobla per la Independència, que també va oferir una ballada de sardanes a la plaça de l'Església. Precisament aquest escenari, que va substituir ara fa dos anys l'inicial al parc de Can Jalpí, ha esdevingut tot un encert segons els responsables de l'aplec. “Permet fer més partícips els ciutadans i dóna vida als bars i restaurants del poble”, admeten.

El cartell de l'aplec es va completar amb un dinar popular per a 800 persones; un petit recital de poemes patriòtics en què van intervenir Josep Miquel Servià, Jordi Prenafeta i Jordi Pastor, i l'actuació de Quim Vila i Titot i de les colles castelleres de Figueres i de l'Alt Maresme. Els organitzadors van calcular en unes tres mil les persones que van participar de la trobada, en què tampoc no van faltar les cares conegudes que des del començament s'han mostrat a favor de la consulta. Josep Maria Vila d'Abadal, Muriel Casals i Àngel Colom van coincidir amb Joel Joan, Quim Masferrer i Toni Albà, entre d'altres.