Política

CONXITA CAMPOY

ALCALDESSA DE MALGRAT DE MAR (MARESME) DES DEL 1991

“El país s'ha canviat gràcies als alcaldes socialistes”

“Està agafant camins molt estranys i molta gent s'hi acosta per uns interessos que no són el servei al poble que va marcar la meva generació”

“Hem de defensar allò que som, perquè han aconseguit penjar-nos la llufa que som menys catalans que qui llueix l'estelada”

“Sempre he dit que si per guanyar vots he de dir una mentida, agafo i marxo”

Conxita Campoy diu que ser alcaldessa ha estat una feina “estressant”, però que li ha donat “moltes satisfaccions”. Destaca que els pitjors moments viscuts al capdavant del govern van ser al principi, quan va manar que tiressin a terra un edifici que tenia aluminosi i on vivien 40 famílies. Com a fets positius, destaca la planificació urbanística que va fer el seu antecessor, que va deixar les coses encarrilades, i els diners aconseguits per poder desenvolupar la zona industrial. Quan plegui d'alcaldessa, continuarà vinculada al partit com a membre del comitè federal del PSOE. “Continuaré treballant i no em rendiré mai”, manté.
Allò que la Generalitat denuncia que li fa Madrid, és el que ens fa als ajuntaments

Va ser la primera dona alcaldessa del Maresme quan va entrar a l'Ajuntament el 1991, amb l'històric alcalde socialista Joan Mora. Conxita Campoy va deixar la feina en un supermercat per dedicar-se de ple al municipi, on s'ha passat mitja vida perquè mai no ha seguit un horari. Marcada per un caràcter fort i una profunda creença religiosa, té un sentit molt crític de la política. No repetirà el 2015.

Per què marxa ara?
Jo ja fa quatre anys que vaig dir que volia fer un pas enrere i vam buscar un relleu que no va funcionar. Considerava llavors, i ara em reafirmo, que calia un canvi. Crec que en 24 anys he tingut prou temps per tirar endavant la gran transformació del poble i espero que la persona que ocupi el meu lloc ho faci amb el mateix respecte institucional amb què jo m'he pres aquest càrrec.
La política ha canviat?
Lamento dir que la política agafa camins molt estranys i molta gent s'hi acosta per altres interessos que no són el servei al poble que va marcar la meva generació. I això s'acabarà pagant. Els plens s'han convertit en un mercat en què tothom crida i en què molt pocs defensen arguments sòlids i raonats.
Marxa decebuda?
No. Marxo satisfeta de la feina ben feta i de no haver traït els valors que em van ensenyar a casa. Sempre he dit que si per guanyar vots he de dir una mentida, agafo i me'n vaig. Mai he enganyat la població. Hi ha qui pot pensar que és prepotència, jo penso que és personalitat.
Què pensa del moment que viu el país?
No pot ser que tot giri al voltant del xoc de trens amb Madrid. “Madrid ens roba”, repetim. I no trobem cap debat crític amb la gestió que s'ha fet a Catalunya. Fa quatre anys que anem a toc de xiulet de la independència i deixem de banda conflictes socials molt més greus. La independència està tapant els problemes reals de Catalunya, que demanen a crits la intervenció dels polítics. Falten polítics de talla. Allò que la Generalitat denuncia que li fa Madrid, és el mateix que ens fa constantment als ajuntaments. I hem de recordar que aquest país s'ha canviat gràcies a la gent del territori, als alcaldes i alcaldesses, i en els inicis de la democràcia molts eren socialistes.
Ara no té el suport de les administracions superiors?
Em sento sola, desemparada i desconcertada. No et poden retallar d'un dia per l'altre les ajudes a les escoles bressol, ni anunciar-te que només et reconeixen la meitat del deute que arrosseguen perquè “la resta pactada només són papers”. Què vol dir això? No és seriós ni és justificable.
És bo governar amb majoria?
Sí. L'alcalde que no serveix tant és que tingui majoria com que no la tingui. Si intentes fer les coses bé i tens majoria, vas més de pressa.
No es perd la perspectiva?
No ho crec. Quan l'oposició fa un debat intel·ligent i ben fonamentat, jo sóc la primera que hi paro atenció. Ara, no vull perdre el temps escoltant bestieses. A casa em van ensenyar a escoltar només aquelles persones que em podien ensenyar alguna cosa. I per això he après tant.
Com veu el PSC?
En un moment difícil, perquè ens costa fer arribar el missatge i perquè hi ha hagut una campanya de desprestigi a tots els nivells. També hi ha hagut gent dins del partit que ens ha fet molt de mal i no ha marxat quan calia, però el PSC no està ferit de mort. No hem de tenir por de demostrar i defensar allò que som, perquè han aconseguit penjar-nos la llufa que som menys catalans que qui llueix l'estelada. I això no és veritat.
Cap on creu que va Catalunya?
Els polítics saben on va, perquè s'han après la comèdia i l'estan escenificant punt per punt. El problema arribarà perquè el públic no està controlat i ningú sap com pot reaccionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.