Si Jaume Fuster alcés el cap

L'escrip­tor Jaume Fus­ter, mort pre­ma­tu­ra­ment el 1998, va ser sem­pre un defen­sor de la lite­ra­tura de gènere en català perquè creia que la bona salut d'una cul­tura depèn de tenir una lite­ra­tura de gènere nor­ma­lit­zada. Amb els anys, la lluita de Fus­ter ha fet forat. I no només això. Si Fus­ter, que sem­pre va llui­tar per les lli­ber­tats cata­la­nes, pogués veure el que passa actu­al­ment al·luci­na­ria bas­tant amb el procés per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Per això, em prenc com un home­natge a l'autor de De mica en mica s'omple la pica par­lar sobre el procés amb alguns usu­a­ris de la bibli­o­teca que porta el seu nom al del barri de Gràcia bar­ce­loní.

La bibli­o­teca Jaume Fus­ter és de molt la bibli­o­teca més con­cor­re­guda de Bar­ce­lona, amb gai­rebé més de set-cen­tes mil visi­tes a l'any. És un espai llu­minós i diàfan però ple també de racons fantàstics, on els lec­tors s'arre­ce­ren fins i tot en les llei­xes dels fines­trals. L'ambi­ent de les bibli­o­te­ques sem­pre m'ha sem­blat una uto­pia feta rea­li­tat, com un espai de ciència-ficció. Hi regna el silenci, la con­cen­tració i l'ànsia de conei­xe­ment. El temps s'alen­teix. Siguin moder­nes –com aquesta de la plaça Les­seps– o anti­gues i amb solera, hagin estat envaïdes per dis­cos de música i DVD de pel·lícules o no, a les bibli­o­te­ques, els pres­tat­ges plens de lli­bres són refu­gis con­tra la ignorància i la into­lerància.

Par­lar de política entre les parets d'aquest tem­ple del conei­xe­ment em sem­bla una mena de sacri­legi. Per això, opto per no des­tor­bar els lec­tors a l'inte­rior de l'edi­fici i els abordo a la sor­tida. Trobo la Josefa, nas­cuda a Gràcia fa 82 anys, i viuda des de fa dos anys. Va criar tres fills durant els anys difícils de la post­guerra. Al llarg de la seva vida ha estat una voraç lec­tora de novel·les. Només va dei­xar de lle­gir els pri­mers dies després del nai­xe­ment dels fills i els dies de l'enter­ra­ment dels seus pares. “No tinc mesura en això de lle­gir. Quan era petita, el meu pare em renyava perquè lle­gia tot el dia...”, explica. Pre­fe­reix lle­gir en cas­tellà perquè reco­neix la seva difi­cul­tat a lle­gir en català. Li agra­den tots els gèneres però pre­fe­reix la novel·la històrica i dar­re­ra­ment ha lle­git alguns lli­bres rela­ci­o­nats amb el 1714. “Sem­pre m'he sen­tit cata­lana però fins ara no conei­xia el que havia pas­sat fa 300 anys. És una història que no em van expli­car a l'escola.Vic­tus m'ha encan­tat però no m'he fet inde­pen­den­tista per haver cone­gut tots aquests fets. Seria molt difícil per a Cata­lu­nya anar sola.” La Josefa, però, no entén que el govern espa­nyol no deixi votar als cata­lans: “Tants anys de la meva vida sense poder votar... és injust. Però si final­ment es fa la con­sulta, crec que votaré que no.”

En un matí de dia fei­ner, com avui, la sala de revis­tes i dia­ris de la bibli­o­teca està bas­tant plena. Estu­di­ants apro­fi­ten el Wi-Fi de la bibli­o­teca per fer els seus tre­balls des dels seus dis­po­si­tius. Un d'ells és el Joel, un noi altíssim, estu­di­ant de peda­go­gia, que porta un adhe­siu amb l'este­lada engan­xat al seu estilós Mac­Book Air. “L'únic que ens queda fer amb tan­tes impug­na­ci­ons és deso­beir. Votar, una vegada, dues, o les vega­des que faci falta, que el món ho vegi, i tirar enda­vant amb la DUI. El més urgent és fugir d'Espa­nya. Ahir vaig sen­tir Mari­ano Rajoy par­lant un moment sobre Cata­lu­nya al Senat, i se'm va regi­rar l'estómac”, asse­gura con­tun­dent.

Clara, una noia d'uns trenta anys, del sec­tor turístic i atu­rada des de fa un any i mig, apro­fita l'ordi­na­dor de la bibli­o­teca per con­sul­tar Info­jobs. En la seva situ­ació, està con­vençuda que sem­pre serà millor una Cata­lu­nya inde­pen­dent que con­ti­nuar depe­nent de l'Estat espa­nyol: “Si més no, podem ges­ti­o­nar els diners nosal­tres.” Si arri­ben unes ple­bis­citàries, no té clar el vot però serà per a un par­tit que doni suport a la inde­pendència, encara que no es defi­neix com una per­sona naci­o­na­lista. Si Jaume Fus­ter pogués alçar el cap...