Política

LA CRÒNICA

Diumenge es votarà per Peret

Qua­ranta sis anys després L'estaca, de Lluís Llach, s'està tor­nant a con­ver­tir en un himne per a la lli­ber­tat. Ho va ser fa poques set­ma­nes a Bada­lona, quan el PP va inten­tar cen­su­rar-la al fes­ti­val de curt­me­trat­ges Fil­mets, o en la clo­enda de la pri­mera assem­blea de Podem quan Pablo Igle­sias i com­pa­nyia la van can­tar en català i a ple pulmó. Ahir també va ser l'última cançó que es va escol­tar abans que s'iniciés l'acte d'Ara és l'Hora i s'ender­roqués un mur, el mur de Berlín –pre­ci­sa­ment demà es com­pli­ran 25 anys d'aque­lla efemèride–. I men­tre les peces de cartró ana­ven caient a l'esce­nari, Dídac Roc­her inter­pre­tava La pell de brau, tot i que aquest cop Sep­ha­rad, o sigui Espa­nya, no està escol­tant. Més aviat el con­trari. Posa tants bas­tons a les rodes com pot perquè els cata­lans no puguem deci­dir el nos­tre futur.

Més de sei­xanta mil per­so­nes van seguir el míting pel sí i sí, al peu de les impo­nents fonts de Montjuïc, que es van ves­tir de gala i van lluir el color ofi­cial de la cam­pa­nya, el groc, el groc d'un “nou país”, el que es vol començar a cons­truir a par­tir del 9-N. Un país hete­ro­geni i plu­ral en què, com es va veure en els dis­cur­sos, hi càpiga el cas­tellà, el català o l'anglès; gent d'aquí i gent d'allà; cul­tu­res del nord i del sud, etcètera. I, per sobre de tot, un estat democràtic, com va subrat­llar l'advo­cat Pep Cru­a­nyes, que, jun­ta­ment amb altres per­so­nes, va par­lar sobre com havien de ser les infra­es­truc­tu­res, l'eco­no­mia, l'edu­cació o el benes­tar de la futura Cata­lu­nya inde­pen­dent.

Però el moment cul­mi­nant va ser la foto­gra­fia d'uni­tat que van exhi­bir els par­tits sobi­ra­nis­tes, al cos­tat de les pre­si­den­tes de l'ANC i Òmnium, Carme For­ca­dell i Muriel Casals, i el coor­di­na­dor del Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir, Joan Rigol. Una uni­tat que la soci­e­tat recla­mava set­ma­nes enrere a la plaça Cata­lu­nya i que s'aguanta a les por­tes del 9-N, encara que ha patit dures sac­se­ja­des. “Fem d'aquest 9 de novem­bre un punt sense retorn”, va dir Casals, men­tre que For­ca­dell va dema­nar als cata­lans que no tin­guin por d'anar als col·legis elec­to­rals. En gene­ral, per tant, la crida va ser unànime: tots a votar demà. Veu­rem, però, com evo­lu­ci­ona aquest con­sens a par­tir del 10-N, quan les pos­si­bles elec­ci­ons ple­bis­citàries o la llista unitària cen­trin el debat.

Al cos­tat de les for­ma­ci­ons polítiques, també hi havia una fila zero amb repre­sen­tants de diver­sos sec­tors de la soci­e­tat civil com Germà Bel, Joel Joan, Ven­tura Pons, Miquel Calçada, Mont­ser­rat Caru­lla i Lluís Llach, entre molts altres. Ahir era l'hora de fer pinya, de demos­trar a l'Estat espa­nyol que els vots de diu­menge seran un exer­cici de “dig­ni­tat”. Un esclat de “democràcia” com els focs d'arti­fici, que també van res­so­nar a l'avin­guda Maria Cris­tina.

Si L'estaca i La pell de brau van ence­tar l'espec­ta­cle, Cata­lu­nya és pode­rosa de Peret hi va posar el colofó. Un Peret recent­ment tras­pas­sat i que el 9-N hau­ria anat a les urnes, però, d'una manera o altra, hi serà, perquè segur que algú votarà per ell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia