L'espectacle d'escollir

A la Pera, petit muni­cipi del Baix Empordà on Ielena Dmítri­evna Diàkonova –cone­guda com a Gala– va tro­bar el refugi etern, no estan d'orgues. Quan mig país feia cua per fer la dolen­te­ria de posar un pape­ret dins d'un sobre i aquest dins d'una caixa de cartró, una colla prou repre­sen­ta­tiva d'habi­tants de la Pera van exer­cir el seu dret a esco­llir. A diferència d'altres muni­ci­pis en què els man­dats muni­ci­pals s'exe­cu­ten de dilluns a diven­dres en horari d'ofi­cina, a la Pera van apro­fi­tar diu­menge per fer-ho. I a sobre van con­ver­tir el noble propòsit de fer endreça en un acte per al gaudi col·lec­tiu.

La feina que s'havia d'exe­cu­tar: un canvi de nom. Per fer-ho no els va cal­dre ni cli­car el botó de la dreta del ratolí ni fer córrer el Tipp-Ex per esbor­rar el nom antic: amb una estruc­tura per enfi­lar-se, escarpa i una maceta en van fer prou. A quarts de deu van mun­tar la bas­tida a la plaça de la Pera per treure el rètol de “plaça Cons­ti­tució”, que es dirà ben aviat “de Cata­lu­nya”. Era la pri­mera endreça enco­ma­nada. En aca­bat van anar a fer una feina que els havia que­dat endar­re­rida, i van posar el rètol de l'AMI a l'entrada del poble. La segona part de l'endreça van por­tar-la a terme una hora i mitja després a la plaça de la Cons­ti­tució de Púbol, on també van arren­car la placa per dei­xar lloc a la que dirà aviat “plaça Major”. I, a més a més d'endreçar el poble, els habi­tants de la Pera van anar a votar i van dei­xar clar que per­ta­nyen a un dels muni­ci­pis de la comarca amb més votants del sí i sí (95%). De fet, a tot el Baix Empordà només hi va haver dos pobles amb més votants del doble sí. El poble en què hi va haver un per­cen­tatge més ele­vat va ser Ultra­mort (96,4% dels vots eme­sos). L'altre supe­rior a la Pera va ser Par­lavà, una de les viles de residència de Lluís Llach, escrip­tor ver­ge­lità, nas­cut a Girona, que també viu al Pri­o­rat i, últi­ma­ment, al Sene­gal. El can­tau­tor jubi­lat, diu­menge més par­la­va­nenc que cap altre, ja devia tenir l'endreça feta i, per això, va exer­cir el dret a esco­llir fent un bon esmor­zar amb els veïns i veïnes (ell hi va posar el vi) per cele­brar l'entre­ma­li­a­dura col·lec­tiva il·legal.

El dia en què l'uni­o­nisme mili­tant recu­pera l'obsessió per la majo­ria silen­ci­osa ve de gust com­pa­rar com es van com­por­tar abans-d'ahir els votants bai­xem­por­da­ne­sos. Fent un cop d'ull ràpid es dedu­eix fàcil­ment que l'empor­danès va tro­bar com fer com­pa­ti­ble l'endreça amb la festa i amb l'hàbit més democràtic de tots: votar.

La dar­rera cita elec­to­ral –les euro­pees del maig pas­sat– ser­vei­xen per­fec­ta­ment per posar sobre la taula les dades de par­ti­ci­pació. En tota la comarca abans-d'ahir van votar 45.458 per­so­nes, que vol dir un 9,6% més que en les dar­re­res euro­pees (41.457). En qua­tre dels cinc muni­ci­pis de la comarca amb més habi­tants, la xifra de votants va ser supe­rior. És el cas de Pala­fru­gell, en què van anar a votar 408 per­so­nes més que el maig pas­sat, o de Palamós, en què van fer-ho 458 per­so­nes més. Des­taca per sobre de la resta la par­ti­ci­pació que hi va haver a Tor­ro­e­lla de Montgrí, amb 882 votants més que en les euro­pees del maig, i a la Bis­bal, el cap de comarca, amb 958. A qua­tre muni­ci­pis no hi va haver cap votant que introduís la pape­reta amb el no a la pri­mera pre­gunta. Van ser Serra de Daró, Fon­ta­ni­lles, Regencós i Par­lavà. En aquest últim cas, un votant va inva­li­dar la res­posta en mar­car el no en les dues pre­gun­tes. Dels 36 muni­ci­pis empor­da­ne­sos, Cas­tell-Platja d'Aro va obte­nir el per­cen­tatge de no més alt, amb 125 votants (5%). La res­posta sí i no va obte­nir el per­cen­tatge més alt a Mont-ras (amb un 8,9%). En aquest muni­cipi hi va haver també la xifra més baixa de votants del sí i sí, amb un 80,5%, curi­o­sa­ment el per­cen­tatge que s'acosta més a la mit­jana del país, que va ser del 80,7%. Els empor­da­ne­sos van estar, doncs, per sobre de la mit­jana cata­lana en el doble sí.

Dret d'esco­llir és triar quin nom ha de tenir la plaça del poble i també ho és no que­dar-se al sofà escar­xo­fat i anar a fer de volun­tari o a votar, això tan “il·legal i malsà” que van entos­su­dir-se a fer 2.305.290 cata­lans. Tot un espec­ta­cle.