Bloomberg explica que el 9-N va ser un “èxit” i reclama “negociar”
El mitjà financer considera que Mariano Rajoy va ser “intel·ligent” en no prohibir “per la força” el procés participatiu
El text recorda que la independència de Catalunya seria més dura que l'escocesa perquè “s'emportaria al voltant del 20% de l'economia espanyola”
“Negocieu” demana l'editorial del mitjà econòmic Bloomberg d'aquest dimarts, després de l'èxit de la votació del 9-N. I és que, segons Bloomberg, el procés participatiu de diumenge va ser “encoratjador” per crear el “fonament per un acord polític” que solucioni la qüestió catalana. Per a l'agència financera, la intransigència de Madrid només ha reforçat el “sentiment independentista” i Espanya només podrà evitar una “escalada de la confrontació” si Rajoy permet un “debat sa i constructiu”, un “referèndum real”.
Així, aquest mitjà de comunicació valora el resultat del procés participatiu com una disposició dels catalans a escoltar els dos bàndols i creu que Madrid va ser “intel·ligent” en no prohibir la votació “per la força”.
“El primer pas per convèncer els catalans de quedar-se a Espanya seria crear un camí legal i constitucional” per permetre'ls dir la seva opinió, diu Bloomberg, perquè la intransigència de Madrid només “ha contribuït en el sentiment independentista”. Però si Rajoy no “obre la porta al compromís”, enlloc de tenir “un debat sa i constructiu, Espanya s'enfrontarà a una escalada de la confrontació”, conclou. Bloomberg creu que “fins ara, l'acostament de Rajoy a la frustració de Catalunya ha estat provocador” i li recomana “organitzar un referèndum formal i un debat lliure i complert”. En aquest sentit, creu que ha “fracassat” la política de Madrid de tractar les demandes de Catalunya “com una simple qüestió legal, utilitzant els tribunals per tancar un debat constitucional”.
L'editorial afegeix que aquest diumenge “potser per primera vegada, el govern espanyol va triar la decisió intel·ligent, en permetre que una ‘consulta' no vinculant tirés endavant sense la intervenció de la policia”. “Rajoy tenia la pressió de prohibir la votació per la força”, diu Bloomberg, però això només hagués “reforçat les protestes massives, la violència i una sobrecàrrega del suport per la secessió de Catalunya”.
L'editorial critica, d'altra banda, les declaracions del nou ministre de Justícia espanyol, Rafael Català, que va menysprear el 9-N com “inútil” i va amenaçar que prendria mesures legals, i recomana a Rajoy ignorar les demandes de aquells que demanen “perseguir aquells que van permetre la votació”. El pas següent, per a Bloomberg és iniciar les negociacions a què s'ha “resistit fins al moment”, per obrir “un camí legal al referèndum” que “obligués els polítics de Catalunya a mostrar una paciència similar”, enlloc d'apressar-se a celebrar una consulta no consensuada. Això permetria als dos bàndols “debatre els avantatges i desavantatges de separar-se”, conclou el rotatiu econòmic.
El resultat del 9-N demostra, segons l'editorial, que els “catalans estan oberts a escoltar les dues parts de la discussió”, ja que, tot i que el 80% dels vots van ser favorables a la independència, no pot veure's com un resultat “decisiu”, ja que “la participació va ser, com a molt, del 33%”. Bloomberg creu que, si es compara aquesta assistència amb la d'altres eleccions o amb el recent referèndum escocès (amb un 85% de participació), la xifra és molt inferior i que cal prestar atenció també a les enquestes d'opinió, que suggereixen que la majoria dels catalans volen “votar per la independència en un referèndum real”.
El rotatiu recorda que la independència de Catalunya seria més dura que l'escocesa perquè “s'emportaria al voltant del 20% de l'economia espanyola, en comparació amb el 8% de la del Regne Unit”. A més, diu que els inversors creuen que la secessió seria “com a mínim tan dolenta per la regió com per la resta d'Espanya”. Aquests arguments, creu Bloomberg, serien suficients per guanyar l'argument de la unitat, en una “campanya real en què els votants s'enfrontessin a la realitat d'assumir el deute espanyol de 200.000 milions d'euros”.