Mas: “L'objectiu és fer la consulta definitiva i si per això hem d'utilitzar l'instrument de les eleccions, l'utilitzarem”
El president de la Generalitat remarca que si per arribar a la consulta definitiva cal “utilitzar les eleccions, ho farem”
Iniciarà una ronda de consultes amb CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP per analitzar el 9-N i els passos a seguir
Demana a Rajoy obrir un diàleg permanent per negociar un referèndum a l'estil britànic
L'objectiu del govern ara és poder fer “la consulta definitiva”. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha explicat aquest dimarts que, després del 9-N, els ciutadans “s'han guanyat a pols donar una resposta definitiva a la situació que viu el país”. I, per això, ha demanat no confondre un dels instruments que hi ha per aconseguir-ho amb l'objectiu final: “L'objectiu no són les eleccions, l'objectiu és fer la consulta definitiva i si per això hem d'utilitzar l'eina de les eleccions, la utilitzarem”.
En aquesta línia, ha insistit que el debat sobre les eleccions ni el sorprèn ni l'incomoda, però que la qüestió és posar-se d'acord en el com. “És a dir, la qüestió és com fem la consulta final i a mi no m'importa utilitzar les eleccions com a eina per arribar al final del procés”.
Per això, Mas ha anunciat que en els propers dies convocarà una ronda de converses amb totes les formacions polítiques catalanes que van portar el dret a decidir en el seu programa electoral o van votar a favor de la llei de consultes, supòsit que inclou CiU, ERC, ICV, la CUP i el PSC.
“L'objectiu és escoltar posicions i propostes sobre com encarar el futur, i a la llum d'aquestes propostes establiré possibles solucions”, ha afirmat Mas.
Per altra banda, ha detallat que en la carta que enviarà al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, li proposa que es fixin les condicions d'un diàleg permanent per poder fer la consulta definitiva amb l'acord de Madrid. “El 9-N va ser el punt culminant de tots els processos que hi ha hagut a Catalunya a favor i en defensa del dret a decidir. I aquesta determinació nostra a favor del dret a decidir és molt tossuda”, ha dit. Per tant, “proposem que a través d'aquest diàleg permanent es puguin fixar les condicions per a la consulta definitiva, jurídicament vinculant, a la britànica”. I és que, al seu entendrem “ara tenim més raons i més arguments per poder fer la reflexió i demanar al govern espanyol poder fer la consulta”. Val a dir, però, que el president del govern ha admès que confia molt poc que aquesta via doni algun resultat, ja que “quan avui s'hauria d'estar fent alta política, s'està activant la fiscalia”.
Segons Mas, una altra de les qüestions que reflecteix en el seu escrit a Rajoy és que cal “menys tribunals i més política”. “Situem en la política - ha afegit- allò que és de la política. Això no ho resoldrem en els tribunals perquè no ens intimidaran”.
Amb tot, Mas recorda a Rajoy que si no hi ha acord, “tenim l'últim instrument de les eleccions, i estem disposats a utilitzar-ho”.
Atacs informàtics
El president de la Generalitat ha iniciat la seva compareixença davant els mitjans de comunicació agraint de nou totes aquelles persones que van fer possible el 9-N. “L'operatiu del 9-N va funcionar com un rellotge i no era fàcil perquè teníem molts impediments”, ha anunciat.
Entre aquests entrebancs, Mas ha destacat que els sistemes informàtics de la Generalitat van ser objecte d'atacs cibernètics organitzats duríssims, “que va posar en perill durant unes hores l'accés a les emergències mèdiques, els historials clínics i la recepta electrònica, entre d'altres”. A Catalunya, es va concentrar, segons ha assegurat, el 90% dels atacs que es van donar durant el cap de setmana en el conjunt de l'Estat. I ha indicat: “Tenim la sospita que això no pot ser obra d'uns quants hackers. aficionats, estem estudiant qui pot estar al darrera”.
En aquest sentit, ha remarcat que, malgrat tot, el 9-N fos possible, “és un mèrit col·lectiu” que cal agrair, en primer lloc, als voluntaris, i en segon lloc “al teixit associatiu i les corporacions públiques, pràcticament totes, del país”. “Diumenge vam donar un bon exemple com a país. No només estic molt content sinó que estic molt orgullós”, ha sentenciat.
Mas ha afirmat que, després del 9-N, “Catalunya com a país surt clarament reforçat per l'exemple de civisme que va donar, per l'exemple de democràcia i per la voluntat de ser”. “Es va demostrar -ha continuat- que no som un objecte polític en mans de ningú sinó que som un subjecte polític amb ganes de ser. I això, de la manera que s'ha hagut de fer, no té gaires precedents”.
Finalment, per aquells que fan càlculs, ha recordat que aquest cop “es van comptar vots, no es van estimar manifestants, i hi va haver més de 2,3 milions de persones en un procés participatiu que tothom sabia que no tenia efectes jurídics vinculants i que, a més a més, es feia sota pressió”.
Cada cop menys qüestió interna d'Espanya i més d'Europa i del món
Mas ha assegurat que l'expectació i interès que genera el procés català en els mitjans internacionals és perquè “a fora veuen una cosa que no veuen o no volen veure des de Madrid” i és que “hi ha una societat mobilitzada”. També ha assegurat que des de fora, des d'un punt de vista democràtic, “entenen que això requereix una resposta política”. I ha assegurat que el procés “cada cop és menys intern espanyol i cada cop més europeu i mundial” i s'anirà fent més mundial a mesura que vagi avançant.
“Més garanties”
Mas també ha defensat que experts enviats pel mateix Govern per observar el desenvolupament del 9-N, els han dit“que hi havia més garanties que en algunes eleccions”.
