ERC prioritza els acords de programa a la llista unitària

El què, el com i el quan cap a la independència i després ja es veurà el qui. Aquesta és la filosofia que sempre ha defensat el president d'ERC, Oriol Junqueras, en el camí que s'ha de sargir cap a l'estat propi i que ahir va reforçar en la presentació del seu full de ruta. Els republicans prioritzen un acord programàtic entre les forces que es presentin a les eleccions abans que una llista unitària amb CiU. Això sí, tampoc hi tanquen la porta, perquè en política les aliances poden canviar en qüestió d'hores.

Just un dia després que Artur Mas indiqués el trajecte que seguirà el govern en les properes setmanes, Junqueras també va marcar perfil i va anunciar la seva transició nacional. Ho va fer a través d'un manifest , una “proposta de país”, que té el suport d'una seixantena de personalistes, algunes de les quals van ser ahir a l'acte de presentació. El líder d'ERC, doncs, va donar el tret de sortida a la campanya cap a les eleccions plebiscitàries.

Aquest document, que segons els republicans ha de ser la base per poder arribar a futures enteses, es basa en quatre punts destacats –vegeu peça–. Per començar, uns comicis constituents que s'haurien de celebrar com més aviat millor. “Les coses bones no es poden fer esperar”, va recalcar Junqueras. Unes presses, però, que no sembla tenir el president Mas.

A partir d'aquí, s'hauria de teixir una “aliança catalana amb punts programàtic compartits” que pivotarien sobre la independència, la justícia social o l'eradicació de la corrupció. En aquest sentit, Junqueras va subratllar que és molt important pactar aquests aspectes i després ja es trobarà la fórmula per “maximitzar” el nombre de diputats, ja sigui a través de diferents candidatures o una llista única, com pretén Mas. Junqueras va insistir diversos cops en l'entesa programàtica, una possibilitat més factible per a ERC que no pas la llista de “país”, perquè no s'acaben de refiar de les intencions de l'executiu ni de CDC.

Un cop hi hagi una majoria clara caldria un govern de concentració i començar a exercir la independència creant les estructures d'estat necessàries i les lleis per poder funcionar. Paral·lelament es buscarien suports internacionals i es redactaria la Constitució Catalana, amb la participació de la ciutadania. Un cop el procés sigui robust, es podria aprovar la declaració d'independència. Aquest últim pas és un gir respecte a les intencions inicials de Junqueras, que sempre havia explicat que la DUI s'havia de fer immediatament. “No volem espantar els convergents”, assegurava un alt dirigent republicà per argumentar aquest canvi. Més tard la Constitució seria sotmesa a un referèndum ciutadà.

La proposta té el suport inicial de Lluís Llach, Juanjo Puigcorbé, Gerard Quintana, Joan Lluís Bozzo, Txe Arana, Joel Joan, Armand de Fluvià, Joan Caball i Agustí Alcoberro, i també sindicalistes de CCOO i UGT o socialistes d'Avancem.