Pedres, història, romans i poca política

De vega­des, per fer fulls de ruta de futur val la pena mirar bé el pas­sat. I pot­ser no hi ha millor expressió de la història que pal­par la Tàrraco de fa dos mil anys en algun dels recin­tes patri­mo­ni­als que el Museu d'Història de la ciu­tat cus­to­dia. Un dia plujós d'entre set­mana no és pro­ba­ble­ment el més actiu en aquest tipus de llocs, però sí que hi tre­uen el cap alguns grups i turis­tes aïllats, de pro­xi­mi­tat i de lluny, que apro­fi­ten la tem­po­rada baixa. Tot i que la majo­ria d'ells amb l'actu­a­li­tat molt lluny de les seves pri­o­ri­tats.

“El dis­curs del pre­si­dent? Però si hi havia fut­bol!”, diu Juan Izqui­erdo, que forma part d'un grup de jubi­lats vin­guts del Maresme que visi­ten a pas veloç el pre­tori i el circ romà. La seva res­posta és l'habi­tual als dife­rents recin­tes museístics de Tar­ra­gona: l'acte d'Artur Mas de dimarts al ves­pre o bé no interes­sava, o bé els visi­tants no havien tin­gut temps de veure'l. Això no impe­deix que en tin­guin una opinió quan els fem cinc cèntims del camí que va traçar el pre­si­dent. “Penso que ja estem mare­jant massa la per­diu, fa massa temps que estem amb aquesta xim­ple­ria”, deta­lla Izqui­erdo, que ha viat­jat des de Mont­gat. “No sap ja com aca­bar la història”, hi afe­geix un altre com­pany de grup, José Cam­pi­llo, de Tiana.

Una visió dife­rent tenen dos altres veïns d'aquesta loca­li­tat del Maresme, l'Agustí i la Mar­ga­rida. Con­fes­sen que tam­poc no van poder veure el dis­curs a la tele­visió (tot i que sí que reco­nei­xen que han retin­gut clara­ment les imat­ges en què el líder d'ERC, Oriol Jun­que­ras, no aplau­deix Mas), però han aco­llit millor les seves pro­pos­tes. “No es pot fer cap altra cosa, ha de seguir”, asse­nya­len, a més d'aplau­dir que Mas hagi estat, segons el seu parer, “con­seqüent” amb les seves pro­me­ses pel que fa al procés naci­o­nal. Això sí, tor­nen a tocar de peus a terra quan es men­ci­ona la llista unitària pel sí a la inde­pendència. “Serà molt com­pli­cat. Si els par­tits ja s'hagues­sin posat d'acord, ja esta­ria tot resolt. Però com no ho fan, Rajoy con­ti­nua vivint de Cata­lu­nya”, sen­ten­cien.

Però amb la distància geogràfica, també creix la con­fusió. “Em xoca tant... Jo que sem­pre he con­si­de­rat Cata­lu­nya el refe­rent de com es fan bé les coses, i que ara es digui que els odiem”, explica Pilar Gómez, de Segòvia, men­tre visita la Casa Cas­te­llar­nau, un altre dels recin­tes del Museu d'Història de Tar­ra­gona. Altres, però, tenen pressa i, sen­zi­lla­ment, una altra visió de la vida, com és el cas d'Iris Viejo i Àlex Fuen­tes, turis­tes de Lli­nars del Vallès. Els cacem uns segons entre visita i visita. “Hem sor­tit aviat i no en sabem res. No mirem notícies, pre­fe­rim mirar sèries i pel·lícules”, con­fes­sen. Segu­ra­ment, per a ells la vida era ahir molt més sen­zi­lla.