Gordó avisa que només es pot reobrir el cas 4F si hi ha alguna nova prova

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha avisat aquest dilluns que només es pot obrir el cas 4F, que ha recobrat notorietat després de l'emissió del documental La Ciutat morta, si s'aporta alguna nova prova que sigui suficient per demostrar que hi ha hagut “elements no prou correctes” en el procés.

L'emissió dissabte passat en el Canal33 del documental La Ciutat morta, estrenat fa més d'un any i mig, ha tornat a donar visibilitat al cas del 4F, en el qual els condemnats per l'agressió el 2006 a un urbà de Barcelona, que va quedar en estat vegetatiu, han denunciat ser víctimes de tortures i d'un muntatge policial i judicial.

En roda de premsa, Gordó ha afirmat avui que no ha vist el documental –que va tenir una audiència de més de mig milió d'espectadors–, encara que ha assenyalat que el procediment legal establert és que les sentències fermes, com la del cas 4F, que va ser modificada a l'alça pel Suprem, “només es poden reobrir si hi ha proves que indiquen que hi ha pogut haver algun error”.

“Si hi ha alguna prova, si surt alguna nova prova que pugui modificar, o que es cregui que sigui suficient per modificar o fer creure que hi ha hagut elements no prou correctes en la sentència ferma, doncs lògicament existeixen els mecanismes establerts corresponents perquè es pugui recórrer i perquè es pugui buscar un nou procés judicial per modificar una sentència ferma, sempre que hi hagi evidències, proves que així condueixin al nou procés”, ha subratllat el conseller.

Els fets van ocórrer la matinada del 4 de febrer de 2006, quan en un edifici de titularitat municipal al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona s'estava celebrant una festa i un grup de joves va iniciar una trifulga amb els agents de la Guàrdia Urbana que eren a la zona.

La primera versió del llavors alcalde Joan Clos (PSC) va ser que l'agent va quedar ferit en rebre l'impacte d'un test llançat des de l'edifici, si bé el consistori va modificar el seu relat i, d'acord amb la Urbana i la Fiscalia, va acusar tres joves que eren al carrer, que van ser detinguts, jutjats i condemnats a prop de cinc anys de presó per llançar una pedra a l'agent.

A més, després del judici –en el qual el tribunal va vetar la petició de les defenses perquè se cités Clos com a testimoni– també es va condemnar a tres anys una noia i un amic seu per llançar una tanca contra els agents, en plena trifulga, si bé tots dos sempre van sostenir que no van ser al lloc.

La noia, Patricia Heras, que es va suïcidar durant un permís penitenciari després que el Suprem ratifiqués la seva condemna, va ser detinguda a l'Hospital del Mar, on segons la seva versió va acudir en ambulància perquè l'assistissin després de caure quan anava en bicicleta, si bé els agents de la urbana la van identificar, gràcies al seu pentinat, com una de les persones que va participar en la batalla de Sant Pere Més Baix.

Amb posterioritat, l'any 2011, dos dels tres agents companys de l'urbà ferit, que van ser testimonis de càrrec en el judici –ja que el seu testimoni va ser clau per condemnar els acusats–, van ser condemnats en un altre cas per torturar un jove –fill d'un diplomàtic– i per falsejar un atestat.

L'Audiència de Barcelona va condemnar el 2001 a dos anys de presó els dos agents –Víctor Bayona i Bakari Samyang–, per torturar a comissaria al setembre de 2006 el fill d'un diplomàtic amb el qual s'havien barallat a la discoteca Bikini i al qual van aixecar un atestat fals per justificar la seva detenció per tràfic de drogues.

Arran d'aquesta condemna, els companys dels empresonats pel 4F van emprendre una campanya per intentar reobrir el cas, si bé els seus intents van ser debades, en tractar-se de dos procediments diferents.

El propi conseller de Justícia ha apuntat avui que la condemna d'aquests dos agents no és suficient per reobrir el cas del 4F, ja que “cada cas és cada cas”.