Sense decisió sobre Ucraïna

La trobada d'ahir a Washington entre el president dels Estats Units, Barack Obama, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, va mostrar unitat en el conflicte a Ucraïna però no va poder amagar divergències de criteri. Les pressions a què està sotmès el mandatari nord-americà per enviar armes als ucraïnesos, cada vegada més fortes fins i tot dins de l'administració nord-americana, van ser la clau d'una trobada que va evidenciar les divergències tàctiques entre els EUA i el bloc europeu.

“Seguim implicats en la resolució diplomàtica”, va dir Obama després de la reunió amb la cancellera alemanya. “S'espera de nosaltres que ho intentem una vegada i una altra”, va reiterar Merkel. No hi ha dubte que dos dels caps visibles de l'aliança contra Rússia estan d'acord en la via del diàleg per resoldre el conflicte a Ucraïna. Però aquí acaba la unitat. Per a Merkel, igual que el seu homòleg francès, François Hollande, la crisi “no té solució militar.” Per a Obama, tot i reconèixer que les opcions d'intervenció armada “són baixes”, cal estudiar totes les opcions, inclòs l'enviament d'armament “perquè els ucraïnesos es puguin defensar” dels atacs russos.

Cap dels dos líders va voler desxifrar quins ni quan seran els passos en el cas que la via diplomàtica fracassi. El president nord-americà va explicar que no es tracta d'una situació de línies vermelles, d'acció-reacció, sinó d'un conflicte en curs que a mesura que va escalant va demanant respostes. Tant Merkel com Obama es van congratular de l'èxit de les sancions econòmiques a personalitats, organismes i empreses russes, i que en cas que sigui necessari seguiran produint-se.

Aquí van acabar la unitat. El mandatari nord-americà es va mostrar poc inclinat a fer pública la seva posició pacifista, en la línia de la voluntat de Merkel i Hollande, per no enfrontar-se a les peticions de “contundència” contra Rússia que van apareixent entre la classe política nord-americana. Està en joc seguir escoltant les acusacions de poc lideratge en política exterior dels opositors republicans, i fins i tot enfrontar-se directament amb qui serà el nou secretari de Defensa, Ashton Carter, ferm defensor d'equipar les defenses ucraïneses amb equips militars. El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va dir aquest cap de setmana que Ucraïna necessita alguna cosa més que “assistència” econòmica. “Si falla la diplomàcia, estudiarem totes les opcions, també l'enviament d'armes”, va afirmar Obama, deixant oberta la porta a qualsevol solució. En aquest punt, Merkel no el va seguir: “Si falla la diplomàcia, ho seguirem intentant”, va assegurar, tot i que va indicar que respectarà la decisió que puguin prendre els EUA. “Decideixi el que decideixi, l'aliança entre els EUA i Europa seguirà sent sòlida, fins i tot en casos en què no estem d'acord,” va dir Merkel.

Tot i això, la trobada va reflectir optimisme en la idea que una solució pacífica és possible. Això no treu que el bloc d'aliats estigui disposat a seguir amb la pressió a una Rússia que “ha incomplert tot allò a què es va comprometre”. Tant per a Alemanya com per als Estats Units, la situació a Ucraïna és fonamental en la geopolítica mundial, i la posada en escena d'ahir va ser un altre exemple que l'afer és de primer ordre i que no escatimaran esforços per posar fi al el conflicte. “La pau a Europa està en joc”, va dir Merkel.

El president rus, Vladímir Putin, continua fent la guerra per la seva banda. En declaracions a un diari egipci, prèvies a un viatge oficial al Caire, va reiterar la idea que la crisi ucraïnesa és “resultat dels intents dels EUA i els seus aliats, que es creuen vencedors de la guerra freda, d'imposar la seva voluntat”, i va recordar que la “intromissió en els afers interns” d'Ucraïna duria a “nefastes conseqüències.” Kíev va denunciar ahir que aquest cap de setmana prop de 1.500 soldats russos havien travessat la frontera amb 300 unitats d'armament pesant, incloent-hi llançamíssils.

Demà a Minsk, la capital de Bielorússia, hi haurà un altre assalt per a la resolució de la crisi, amb la reunió a quatre bandes entre Merkel, Putin, Hollande i el president ucraïnès, Petró Poroixenko.