La Unió Europea ajorna les noves sancions per facilitar el diàleg amb Putin

“És l'última oportunitat per evitar una altra guerra freda”, alerta el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo. La Unió Europea no vol posar obstacles ni donar la més mínima excusa a Putin per fer fracassar les converses de pau de demà a Minsk i, per això, ahir va preferir deixar en suspens les seves noves sancions contra russos i ucraïnesos.

La diplomàcia comunitària manté la pressió sobre el Kremlin i, després de la massacre de Mariúpol del 23 de gener, es prepara per afegir a la seva llista negra dinou persones i nou empreses més, que no podrien viatjar a Europa i veurien els seus béns congelats. Però només les castigarà si Merkel, Hollande, Poroixenko i Putin no arriben a un acord.

Les sancions per la guerra d'Ucraïna, sumades a l'esfondrament del preu del petroli i del ruble, agreugen la crisi econòmica russa, però també estan passant factura a la UE. Segons els càlculs de García-Margallo, els Vint-i-vuit haurien perdut fins ara 21.000 milions d'euros en exportacions. I a Espanya l'“afecta enormement, en exportacions agrícoles i turisme”. Precisament a Catalunya, el sector de la fruita hauria perdut uns 120 milions i el carni, entre 70 i 80, segons una estimació de la Generalitat. Però les conseqüències d'aquest vet rus d'un any de durada (i que, en teoria, es mantindrà almenys fins a l'agost) podrien ser encara pitjors perquè aquestes estimacions no tenen en compte les exportacions que productors catalans fan a Rússia via altres països, com Alemanya o Holanda, i que també s'han frenat en sec. Catalunya, a més, ja ha esgotat les 17.500 tones de fruita atorgades per la UE per intentar estabilitzar el mercat.

El mateix govern ucraïnès, amb suport de l'alemany i del francès, que formen part de la negociació quadripartida, hauria suggerit a la UE que fes servir com a arma de negociació aquesta congelació de les noves sancions. No s'aplicaran fins dilluns que ve, és a dir, que els Vint-i-vuit donen una setmana de marge a Moscou.

La llista de responsables de la violència a l'est d'Ucraïna sancionats ja té 160 noms (132 persones i 28 empreses), la majoria de Crimea i de les regions separatistes, i s'ha evitat castigar dirigents russos propers al Kremlin.

Polònia i els bàltics, però, els socis europeus més bel·ligerants amb Rússia, reclamen més duresa. “No ens podem creure ni una sola paraula dels russos, no tenen cap valor mentre no ho demostrin sobre el terreny”, va advertir el cap de la diplomàcia lituana, Linas Likevicius. En canvi, l'eurocomissari austríac Johannes Hahn va assegurar que “els senyals de totes dues parts són força prometedors”, tot i que “encara quedi un llarg camí per recórrer”.