Política

JUANJO PUIGCORBÉ

NÚMERO DOS D'ERC PER BARCELONA A LES ELECCIONS MUNICIPALS

“Trias-Colau no és la disjuntiva real”

“Jo era a Madrid, a mi no em poden dir que m'ha inflat el cap TV3”

“A Espanya hi ha un tancament cap a mi, sí”

“Hem de començar a dissenyar el que ha de ser la capitalitat cultural de l'estat català”

De l'escena a la campanya
Puigcorbé (1955), sarrianenc “de diverses generacions” , té una dilatada trajectòria de més de quatre dècades al cinema, la TV i el teatre. Té tres pel·lícules pendents d'estrena i una obra de teatre en cartell amb funcions fins al maig que simultaniejarà amb la campanya electoral. A partir del 24-M, ja tot serà política.

L'actor Juanjo Puigcorbé ha anunciat aquesta setmana que deixa aparcada la seva carrera per llançar-se a la política. Serà el número dos de la llista d'ERC per Barcelona que encapçala Alfred Bosch.

Quan va dir prou al seu somni federalista?
És una decisió dràstica que reclama un període de temps ample. Però amb el no a l'Estatut i la gran manifestació del 12 a Barcelona veus que hi ha un canvi social i un desengany molt grans, i comença el moviment de dir que això s'ha acabat. Per mi i el mig milions de persones que han fet el mateix.
Aquest canvi de xip vostè l'ha tingut vivint a Madrid?
Sí, a mi no em poden dir que m'ha inflat el cap TV3, perquè no la podia veure.
I el seu canvi va comportar canvis envers vostè?
Sí. Hi ha un canvi sord, de gent educada que no diu res però ho pensa, i un altre de gent que insulta i amenaça, sobretot a les xarxes socials. A la feina, hi ha altres històries, que tenen a veure amb altres coses del propi sistema, amb l'oligarquia, el centres de poder, les capelletes..... Si a més a més si afegim això, menys alguns exemples puntuals i molt d'agrair de gent d'arreu d'Espanya, en general hi ha un tancament cap a mi, sí.
Què es pot importar o aprendre de Madrid, per millorar Barcelona?
Madrid és el centre de poder, aboca una quantitat de diners per la cultura molt important, i s'hi mou molta gent amb ganes de fer coses. Amb el teatre i l'audiovisual, Barcelona és la cuina i Madrid, el restaurant. Catalunya produeix molt talent i l'exporta arreu d'Espanya i del món. També a Madrid.
Caldria aprofitar-lo més?
Sense cap mena de dubte. Ara no hi ha diners ni per la dependència, però quan Catalunya sigui un estat i tingui els recursos que ha de tenir, ha de fer una inversió important en cultura i en ciència. I recuperar allò que la gent practicava la cultura. I amb el producte cultural, cal exportar-lo, i que qui el fa pugui viure dignament.
Per fer tot això no hi ha més marge de maniobra des de la Generalitat que des de l'Ajuntament?
És que una cosa és la gestió municipal que cal fer amb els recursos actuals i l'altra és començara a dissenyar, amb molta més gent, el que ha de ser la capitalitat cultural que ha de tenir Barcelona, i l'estat català a nivell de cultura i ciència.
És de Sarrià. Què hi troba a faltar, o que milloraria, al barri?
A Barcelona ha augmentat molt la desigualtat, com a tot el país, i això no pot ser. Hem de corregir-ho. A Sarrià l'equipament cultural encara no és massa ric. Clar que si parlem de Sant Martí o Nou Barris, ja m'explicaràs. S'ha de farcir tota la ciutat perquè tothom tingui igualtat d'oportunitats per accedir a la cultura. De vegades amb coses molt senzilles. És en el que ens hem de posar a pensar tots. Que la cultura vagi de baix a dalt sense fractura. Això passa amb l'esport, la gent el practica per lleure personal. Amb la cultura ha de passar exactament el mateix.
Les enquestes dibuixen un escenari on caldran els pactes. Vostè és més de Trias o de Colau?
Home, al partit jo no sóc qui ha de dir els acords que s'han de fer, perquè sóc independent, però Trias-Colau no és la disjuntiva real. Jo penso que l'espai de centre-esquerre, que és el nostre, és majoritari a Barcelona i Catalunya. I en aquest espai, que és enorme, i on som fronterers amb molta gent, de CiU a la CUP, hi ha un votant que no sap quin partit votar, i que decantarà el que succeirà. Però això fins al 24 no ho sabrem, per més que diguin les enquestes.
Al final, el votant d'Esquerra voldrà saber amb qui està més disposada a pactar.
Sí, però aquest escenari sempre es fa des de les vores del riu i per torpedinar el centre, i jo no penso així, sinó al contrari. És el que està al centre polític –que a Catalunya és el centre esquerre– el que ha d'establir els ponts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.