Ruz viatja dels mil fronts a Móstoles

Móstoles, segona ciutat de Madrid, és a només divuit quilòmetres de la capital, però viatjar-hi des de la seu de l'Audiencia Nacional del carrer Prim equival a viatjar des de la primera pàgina dels diaris a un breu ocasional de pàgina parell. El trànsit que va de la celebritat a nedar en l'ofec de la burocràcia diària i la falta de mitjans que tenalla la justícia és el particular viatge que ahir va iniciar el jutge Pablo Ruz, el magistrat que arribava el juny del 2010 amb l'etiqueta de “substitut de Baltasar Garzón” i que en l'últim quinquenni ha esdevingut l'estrella invariable de tots els processos cèlebres que omplen l'actualitat espanyola, des de la caixa B del PP fins al fitxatge del davanter del Barça Neymar.

En el seu últim dia de feina al capdavant del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiencia Nacional, Ruz va celebrar ahir un acte de comiat amb els funcionaris, que li van regalar una cartera de pell marró. A partir de dilluns serà substituït per José de la Mata, antic alt càrrec del Ministeri de Justícia en el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Davant l'esport nacional d'etiquetar els jutges per ideologies i afinitats a un partit, Ruz, que prové d'un entorn conservador, ha desafiat els apriorismes. El primer pas va ser reobrir el cas Faisà, el suposat avís dels comandaments policials de l'etapa socialista a l'entorn d'ETA d'una imminent operació contra l'aparell financer de la banda. La reactivació del cas culminava el juliol del 2011 –amb Rodríguez Zapatero a La Moncloa– amb el processament del director general de la policia, Víctor García Hidalgo; el comissari Enrique Pamies i l'inspector en cap José María Ballesteros.

A mesura que el cas Gürtel i els papers de l'extresorer Luis Bárcenas de la caixa B del PP agafaven volada, el partit de Rajoy va maniobrar per evitar que la investigació acabés a la taula del jutge Javier Gómez Bermúdez perquè sospitava que li aniria millor en mans d'un pare de quatre fills com Ruz. Des que el juny del 2013 va dictar presó per a Bárcenas en descobrir els 48 milions de Suïssa, però, Ruz ha sigut un malson per a Rajoy, fins al punt de forçar la dimissió d'Ana Mato el novembre del 2014 i de destapar que la remodelació de Gènova 13 es va pagar amb diner negre.

Amb la instrucció de Gürtel i Bárcenas tancades i el cas Neymar només pendent d'obrir el judici oral, aquest jutge i soci del Real Madrid disposa ara fins al 28 d'abril per tornar al jutjat d'instrucció número 4 de Móstoles, d'on prové. El seu últim cop va ser el processament d'onze alts càrrecs del Marroc per genocidi al Sàhara entre 1976 i 1991, un altre maldecap per a un govern, el de Rajoy, que combat la justícia universal en favor de la diplomàcia.

Al Baltasar Garzón que acumulava per a ell tots els casos que eren llaminers per als titulars, la periodista Pilar Urbano li va consagrar el llibre titulat El hombre que veía amanecer. Cap font oficial ha comptabilitzat mai les hores de son de Ruz, però la seva torrencial càrrega de treball en carpetes tan dispars alimenta la sospita que les seves jornades laborals també es confonien sovint amb la sortida del sol, que sempre brilla més a Madrid que a Móstoles.