L'Estat veta informació als Mossos
El comissari en cap dels Mossos lamenta que la Policía Nacional no comparteixi informació dels serveis secrets estrangers relacionada amb el gihadisme, el crim organitzat o el blanqueig de diners a Catalunya
Institucions, ciutadans i mossos d'esquadra poden ser objectius d'atacs gihadistes o del crim organitzat a Catalunya i els Mossos d'Esquadra no disposen d'informació directa dels serveis secrets i les policies internacionals. La informació secreta antiterrorista que afecta Catalunya arriba pels canals internacionals al Cuerpo Nacional de Policía (CNP), que depèn del Ministeri de l'Interior, i no la comparteix de manera sistemàtica. Així ho lamentaven ahir el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el conseller d'Interior, Ramon Espadaler.
La detenció recent per part dels Mossos de la cèl·lula a qui s'atribueix el nom de Fraternitat Islàmica per a la Predicació del Gihad i el fet que tingués com a objectius, suposadament, comissaries de Mossos, el Parlament de Catalunya, hotels, un centre comercial o una llibreria jueva de Barcelona ha obert un debat al si del cos sobre l'autoprotecció dels agents, l'operativa al carrer i la interlocució amb els cossos de seguretat de l'Estat.
Autoprotecció
Després que els sindicats dels Mossos demanessin a la direcció que es revisessin les mesures d'autoprotecció d'agents i comissaries, Trapero informava ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que s'ha elaborat un nou protocol d'ús intern que detalla les mesures d'autoprotecció segons el nivell d'alerta tant del cos com dels agents en l'àmbit personal. De compliment voluntari les unes i obligatòries les altres, fan referència a la protecció d'un centre policial, a la detenció d'una persona al carrer o a l'organització dels àpats durant el servei. Per altra banda, Trapero avisa la ciutadania que s'haurà d'acostumar a més presència armada del cos al carrer tot i que també es mantindrà el model de proximitat perquè la policia no es pot deixar portar “per un concepte extrem de seguretat”. Això implicaria que “el terrorisme hauria guanyat la partida per haver causat terror”.
Compartir informació
En darrer terme, els governs català i espanyol unificaran els criteris a l'hora de definir el nivell d'alerta terrorista, però el govern català i els Mossos creuen que resta pendent l'accés directe del cos policial a la informació secreta internacional. Trapero adverteix que el fet que el CNP no comparteixi totes les dades relatives a persones o grups a qui es relaciona amb el gihadisme, el crim organitzat o el blanqueig de diners a Catalunya “dificulta” la feina dels Mossos. El comissari en cap recorda que els Mossos tenen competències en l'àmbit internacional des del 2006 i que s'han donat casos en què el cos no ha disposat de la informació provinent d'Europa que afectava les seves operacions. Trapero no està d'acord amb la “lectura” que el CNP fa quan es reserva informació perquè afecta l'àmbit “internacional”. Defensa la convocatòria de la Junta de Seguretat entre els dos governs, que no es reuneix des de l'any 2009, perquè és un òrgan que pot donar resposta a bona part de les preocupacions del cos.
Per la seva banda, el conseller d'Interior es pregunta “què més han de demostrar els Mossos” per poder “relacionar-se amb normalitat” tant amb la policia espanyola com amb les estrangeres en el marc de la lluita antiterrorista. Espadaler recorda que els Mossos són la policia “bàsica” de Catalunya, desplegada en tot el territori i que una interlocució fluïda amb la resta de cossos de seguretat els beneficiaria a tots en l'intercanvi d'informació.
LES FRASES
Fernández Díaz: “Units som millors”
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, presumia ahir de la cooperació entre les administracions. Defensava que estiguin juntes “compartint les eines per fer front a l'amenaça gihadista”. El ministre que, un dia més, exhibia el seu rebuig a l'independentisme, proclamava: “Units som millors i si algú pretén lluitar separadament no té res a fer.” En un acte a Múrcia, Fernández Díaz es va referir, un dia més, a la fundació Nous Catalans, liderada per Àngel Colom. Va remarcar que treballa perquè “la immigració sigui independentista i perquè avali el projecte independentista de CiU.”
