“Un pacte amb ERC és natural i no seré jo qui l'impedeixi”

Quan es comença a gestar, al juliol, la possibilitat que Josep Rull sigui el coordinador general de CDC. Es posa en contacte amb mi i jo al setembre decideixo fer el pas només perquè tinc la meva dona que porta el despatx d'advocats i permet donar continuïtat al que sempre ha estat la meva font d'ingressos.

Indispensable. Simpatitzo amb Convergència de tota la vida, però considero que és el millor per a la meva tranquil·litat i per al mateix partit.

En els rètols de “Sàmper, per Terrassa”, a baix, hi surt CiU. Es vol emfatitzar la persona, la seva independència, però sense rebutjar ni de bon tros el partit. Amaguem poc comparat amb altres...

De pressió, cap ni una. Sí que sento respecte i admiració. És evident que Rull és un monstre polític en el bon sentit; de por, però, gens ni mica. Avui, amb la irrupció d'altres forces, és més possible que mai el canvi a Terrassa i el fet que CiU pugui governar.

Tant de bo, perquè seríem la força més votada, però és possible que amb menys aconseguim governar. La plataforma d'esquerres ha d'erosionar el PSC i això fa que el resultat sigui incert. En aquestes eleccions, tot és possible.

Un pacte amb ERC és molt natural i no seré jo qui hi posi impediments. Tant de bo sumem.

Les set forces que de moment es presenten a les eleccions han de tenir claríssim que la prioritat és governar la ciutat. El que no pot ser és que, per acords difícils d'entendre, no hi hagi pactes de governabilitat. S'hauran de donar pactes estables o pactes parcials entre forces que històricament no haurien pactat mai, però ara ho hauran de fer en benefici de la ciutat. El discurs extern pesa molt, però no pot aturar una ciutat.

La màxima preocupació dels terrassencs és l'atur. No hi ha millor prestació social que donar feina, perquè aleshores l'habitatge i la fam deixen de ser un problema. El fet que siguem la segona ciutat del Vallès Occidental amb l'índex d'atur més alt no és una casualitat. Aquí, per raons que desconec, es va voler posar la planta logística de Mercadona, que ara és a Abrera; també l'embotelladora de Coca-Cola, que ara és fora; l'aposta per El Corte Inglés es va difuminar; tampoc es va posar l'Ikea, que hauria generat 700 o 800 llocs de treball... Per això dic que la taxa d'atur no és casualitat, sinó fruit d'una política duta a terme pel PSC i els diversos tripartits i bipartits, que no han apostat per atraure serveis i comerç.

Compara Sabadell amb Terrassa o pensa com era Sant Cugat fa vint anys i com ha crescut apostant per l'eix d'inversió industrial. Ara té vuit punts menys d'atur que Terrassa. Sí que és privat, però com que aquí tenim els polígons industrials aturats, quan han vingut quatre o cinc empreses a demanar naus de més de 4.000 metres quadrats no els n'hem pogut oferir. I les de més de 2.000 metres són velles i obsoletes i estan mal comunicades. I això depèn de l'Ajuntament, ja que la normativa i la planificació urbanística és modificable. És una qüestió de gestió; s'ha d'agafar la maleta i exportar la ciutat, i no s'ha fet. I per això tenim una ciutat adormida.I som una de les ciutats més ben comunicades, però tenim el quart cinturó per acabar, que no depèn de l'Ajuntament, sinó de l'Estat, però en trenta anys tampoc he vist cap sol·licitud potent de cap dels alcaldes per sol·licitar-ne la posada en marxa. Amb 217.000 habitants, podem anar amb tranquil·litat a demanar qualsevol cosa a qualsevol ministre. I, com que no s'ha fet, els governs del PP i el PSOE sempre han fet infraestructures en altres indrets on tenen més retorn electoral. Hem d'anar a reclamar, si cal un cop al mes, el que és just.

Era un poble petit i no especialment benestant, i van optar per un creixement del benestar amb una actitud activa de l'administració que va generar riquesa. Tot i que les característiques són diferents, el model que hem de seguir és el d'una administració poc intervencionista i que generi riquesa.

Les últimes cases de cada terme no arriben a un quilòmetre. He nascut a Terrassa, sempre hi he tingut el despatx professional, al carrer del Vall, a la Rambla i al carrer Unió. Tota la vida he pagat els meus impostos a Terrassa i mai hi he arribat més tard de les set del matí ni n'he marxat abans de les nou o les deu de la nit. La meva dona és nascuda a Matadepera, tinc criatures petites i necessitem l'ajuda dels sogres perquè els meus pares estan molt malalts. Fan falta menys causes humanitàries per fer política nova i deixar la gent en pau? El que han de voler és gent que gestioni bé la ciutat.

Sóc advocat i candidat, i això no és incompatible amb res. Fins al 24 de maig puc fer el que vulgui sempre que no vagi en contra dels principis de la meva professió. Puc agafar tots els clients públics i particulars que vulgui i, si m'oferís un contracte la Generalitat, l'Estat o la Unió Europea, l'agafaria. Fins al dia 24 només tinc una obligació amb els meus clients i amb els ciutadans: fer-los veure que sóc la millor opció per ser alcalde. I, pel que fa al contracte de la Diputació en concret, tothom sap que des de Terrassa un servidor va muntar la primera oficina de mediació hipotecària d'Espanya juntament amb l'aleshores alcalde Pere Navarro, malgrat que des del rovell de l'ou del PSC de Terrassa ara s'ha volgut desmitificar. Arran d'aquesta oficina, en van crear deu més amb altres degans a Catalunya i vaig fer el mateix en més de 30 localitats d'Espanya; he viscut dos anys als avions per muntar-les. Això em dóna cert domini sobre la qüestió dels desnonaments, que va culminar amb un guardó de l'advocacia espanyola, que em va atorgar la seva màxima distinció. I la Diputació, un cop vaig dimitir com a president de l'advocacia catalana i abans de dimitir com a degà del Col·legi de Terrassa, em va demanar de fer el mateix que amb les hipoteques, però amb els desnonaments per lloguer. I el projecte està a punt d'acabar-se ara. Que aquests siguin els dos arguments que utilitzin en contra meva ja em va bé. Com deia Cervantes, “ladran, luego cabalgamos”.

D'alcalde, vuit anys. Un primer mandat per posar les bases d'un pla estratègic i quatre per executar-lo. Si perdo continuaré quatre anys, i gairebé amb l'obligació de tornar-ho a intentar, ja que la gent vota per la persona i marxar seria enganyar-los.