L'anàlisi
L'efecte bumerang
Quan el macrocàs Innova ha superat ja les deu peces separades –la majoria, secretes– i el nombre d'imputats es comença perillosament a apropar al centenar, la capacitat de sorpresa dels reusencs es comença a esgotar. Tot i aquestes premisses, els escorcolls de dimarts a l'ajuntament de Reus i els 25 escorcolls simultanis als partits judicials de Reus, Amposta, Tarragona i Valls per part de la Guàrdia Civil han provocat un cop més l'alarma, l'estupefacció i l'interès per part dels ciutadans.
Reus bullia enmig d'informacions, rumors i comentaris. Fins ara, semblava que les implicacions del macrocàs se cenyien més aviat als antics gestors del hòlding i esquitxaven bàsicament els anteriors responsables polítics, però la detenció de regidors i càrrecs directius actuals en actiu dóna una nova dimensió a aquest veritable laberint judicial en què s'ha convertit Innova.
Sembla que únicament una persona, el jutge instructor, té totes les claus d'aquest cas en què l'hospital i la trama sanitària vinculada a la contractació pública de serveis cada cop guanya més i més pes. Caldria qüestionar-se per què si la presumpció d'innocència està per damunt de tot, el jutge d'Innova ha autoritzat una operació tan mediàtica, a tocar de les eleccions i quan no ha actuat de la mateixa manera amb els representants de l'anterior govern municipal, encapçalats per l'exalcalde socialista, Lluís Miquel Pérez. A més, el focus de la trama es vol situar només a Reus, quan existeixen moltes ramificacions que afecten tota la sanitat catalana.
Mentrestant, la lògica partidista segueix el seu calendari i les eleccions s'apropen a un ritme vertiginós. A diferència d'altres cops, el partit al govern ho té més difícil per espolsar-se les hipotètiques responsabilitats i els quatre anys de mandat s'esllangueixen sense que la ciutadania tingui clar què ha passat amb Innova i quins han estat els culpables, quins els consentidors i quins els convidats de pedra necessaris.
Quan va arribar a l'alcaldia, Carles Pellicer va prometre que trencaria amb la dinàmica del model societari dels socialistes, que comandaven un govern tripartit, i va insistir, durant més de dos anys, en l'herència ruïnosa que havia rebut –amb factures al calaix sense pagar–. El cert, però, és que Pellicer va mantenir Josep Prat al capdavant d'Innova fins que la CUP no va presentar una denúncia per incompatibilitats i l'Ajuntament de Reus es va afegir a la querella criminal presentada per Ara Reus.
Un cop encetat el procés judicial, l'estratègia política de l'alcalde, almenys la comunicada, ha estat la del silenci i respecte per les actuacions del magistrat, sense explicar les posicions jurídiques que han de servir per defensar els interessos públics. No obstant, els informes redactats pel secretari i l'interventor municipals, encarregats pel mateix Pellicer, han donat arguments al jutge per decretar imputacions, entre elles, la de Teresa Gomis en la peça número 3, que investiga la creació i dissolució de l'empresa d'investigació sanitària Shirota Functional Food.
Malgrat que les principals responsabilitats del cas recaurien en l'anterior govern socialista, després de les detencions d'aquest dimarts, la suposada culpabilitat també ha esquitxat CiU i càrrecs mantinguts amb el seu vistiplau. En certa manera, Pellicer ha atiat el foc judicial i s'ha cremat. No vol dir que directament hagi fet un ús partidista del cas, però sí que ha contribuït indirectament a portar-lo on es troba ara amb la seva posició política. El govern municipal reconeix que els canvis en el model societari no van tan de pressa com voldria i insisteix a espolsar-se les responsabilitats, però la ciutadania no té aquesta sensació, després de veure les imatges de l'operació Curatio-Cirurgia.
Segurament d'aquí a un mes, el 24 de maig, el laberint judicial continuarà força similar a l'actual però haurem sortit de dubtes sobre qui acaba pagant les conseqüències del que un dia va ser la joia de la corona i avui és una herència totalment enverinada. Definitivament, el cas Innova ha entrat en campanya.