Posar fi a l'era Albiol

Comentava fa uns dies un tècnic municipal que l'anterior govern de Badalona, integrat pel PSC, CiU i ERC, va asfaltar gairebé el doble de metres quadrats de carrer que no pas l'actual executiu del PP. Aquesta és la realitat (el tripartit va treure profit del fons estatal d'inversió local), però si es pregunta als veïns, és més que probable que molts tinguin la sensació que el partit de l'alcalde Xavier Garcia Albiol ha fet ús de molts més litres de quitrà que no pas els seus antecessors.

Per què, aquesta impressió? Primer, perquè el PP ha renovat els carrers a corre-cuita, coincidint amb el final del mandat i amb les eleccions a tocar amb la punta dels dits. Moltes vies estan de cap per avall, o hi han estat en les darreres setmanes, cosa que es tradueix en una sensació d'acció de l'executiu local. Segon, perquè ningú de l'oposició ha sabut esprémer realitats com aquesta i explicar, si més no fins ara, que amb ells al capdavant de la institució es va remodelar més superfície urbana. I tercer, i últim, perquè Xavier Garcia Albiol, el polèmic alcalde que fa quatre anys va assaltar l'alcaldia enterrant 32 anys d'hegemonia socialista, sap vendre (i se sap vendre) com cap dels seus rivals. Ho fa sense cap mena de mania, fins al punt que no resulta gens difícil localitzar un bon ventall de situacions en què el PP ha posat l'Ajuntament de Badalona al servei del partit. L'última revista municipal, on es desgrana un amplíssim resum de l'obra feta pels populars, n'és un clar exemple. O l'ús fins a l'avorriment que s'ha fet del color blau, que recorda el Partit Popular: globus, gorres, mocador de festes... fins i tot l'arbre de Nadal de la plaça de la Vila, des de fa quatre anys, és del color del cel.

Aquesta campanya de màrqueting permanent, sumada a la presència reiterada del batlle al carrer (són famoses les seves reunions amb veïns als bars de la ciutat), vindrien a ser alguns dels principals factors que explicarien que a Badalona gairebé tothom doni per feta una nova victòria de Xavier Garcia Albiol, el 24 de maig. No hi ha cap enquesta que atorgui al PP la tan desitjada majoria absoluta (ara té 11 regidors i en necessitaria tres més), però tampoc no consta cap estudi demoscòpic que apuntali un rival fort que pugui disputar la victòria a Albiol. Ni tan sols el PSC, ara en hores baixes segons les enquestes, que el 2011 va quedar a dos regidors dels populars.

Si Garcia Albiol surt victoriós de la contesa electoral i les enquestes són afinades, haurà de buscar alguna aliança per poder governar. CiU, que quatre anys enrere va facilitar la investidura del batlle popular i que durant aquest mandat ha arribat a pactes puntuals amb el govern local per a algun pressupost o l'augment de les beques menjador (en paral·lel li ha tombat diverses propostes, com la limitació d'ajudes als estrangers o els últims comptes municipals), no sembla estar oberta a repetir estratègia. El seu cap de llista, Ferran Falcó, no ha mostrat la contundència reclamada per alguns sectors i no dóna cap moviment per liquidat, però ha deixat clar que farà el que estigui a les seves mans per canviar el govern de la ciutat. Caldrà veure si el resultat de les urnes el torna a catapultar com a peça clau.

Amb aquest possible escenari al davant, es dóna una situació paradoxal. Els populars podrien confiar la seva sort a l'entrada de Ciutadans a l'Ajuntament, per molt que el partit d'Albert Rivera els resti vots. El PP espera que el transvasament més important de paperetes cap a Ciutadans provingui del PSC. Al carrer, molta gent dóna per fet que el pacte entre el PP i C's està més que fet (sempre que sumin la majoria de 14 regidors), però cada cop guanya pes la possibilitat que Ciutadans es mantingui a l'oposició, com a estratègia de partit per diferenciar-se dels populars. Si més no, fins a les pròximes eleccions generals. Això no treu, però, que en cas de fer-se un lloc al ple (com indiquen algunes enquestes), C's pugui esdevenir la crossa que sustenti un nou govern del PP, amb acords puntuals.

Mentre el PP visualitza Ciutadans com un possible aliat, la resta de forces polítiques aspiren a desbancar Garcia Albiol. Les formes de vegades properes a l'autoritarisme i un discurs polèmic, sobretot en matèria d'immigració, han conduït Garcia Albiol a guanyar adeptes entre determinat veïnat, però en paral·lel l'ha acabat aïllant políticament. Si els resultats ho permeten, s'albira un pacte alternatiu al PP que, com a mínim, serà a tres bandes i fins i tot a quatre. Podria donar-se el cas que el PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC (si els republicans tornen a l'Ajuntament, com tot fa preveure) busquessin una aliança inaudita i gens fàcil de lligar. El resultat del PSC (ara segona força del consistori) determinarà si l'alcaldia alternativa al PP passa per Jordi Serra o si altres candidats es podran oferir per ocupar la cadira somiada per tothom. No es pot descartar que l'alcaldia s'arribi a repartir entre dues forces, a raó de dos anys per candidat.

Però tampoc no convé obviar que, a principi de mandat, el PSC, CiU i ICV-EUiA (ERC es va veure expulsada del consistori) ja no van ser capaços de teixir una alternativa al PP, com tampoc no va fructificar l'intent de moció de censura contra Garcia Albiol, la primavera del 2013. Aquestes formacions, d'entrada, semblen disposades a entendre's amb tothom per tal de donar un cop de porta a l'opció del PP. Però ja se sap que de prometre a complir hi ha molt a dir. I sense el veredicte dels ciutadans és gairebé impossible vaticinar com gestionaran aquests partits les seves forces a la sala de plens.

Una sala de plens on podrien tenir cabuda fins a set formacions (tres més de les actuals), en cas que la plataforma emergent Guanyem Badalona en Comú, liderada per l'activista social Dolors Sabater, s'obrís pas. Aquest partit, que aplega militants de la CUP, de Podem, de Procés Constituent i exmilitants d'ICV i d'EUiA, entre altres, no sembla encaixar en una aliança amb la resta de forces. Pot ser decisiu des de l'oposició? Seria, si més no, la seva gran aspiració, com a via per imposar “noves formes de fer política” i obrir la institució a la veu del poble, més enllà del 24 de maig.

En definitiva, les eleccions municipals de Badalona estan farcides d'incerteses. Més que fins i tot en altres municipis de l'àrea metropolitana d'electorat amb perfil similar però sense un PP que ha fet impacte. El 2011, Xavier Garcia Albiol es va guanyar la confiança de 28 dels 34 barris en què es divideix la ciutat. Quatre anys abans, només s'havia imposat en un parell. El 2011, la pèrdua de pes de CiU, ICV-EUiA i ERC va ser interpretada pels seus líders com els efectes col·laterals de l'anomenat “vot útil” que el PSC hauria captat de ciutadans que miraven de frenar un PP a l'alça. Sobre les eleccions plana l'interrogant de si alguns electors votaran en clau anti-PP, i on es concentrarà aquest vot. Com també s'ha de veure el comportament dels prop dels 36.000 badalonins que el 9-N van dipositar el vot en una urna per mostrar el seu suport a la possible independència del país.

Xavier Garcia Albiol ha aconseguit aïllar-se del debat nacional (posat a desmarcar-se, fins i tot ho ha fet del PP i s'ha centrat a crear-se una marca pròpia) i la majoria de candidats s'entesten a repetir que el 24 de maig s'ha de votar en clau local. El factor sobiranista podria tenir un paper rellevant en les negociacions posteriors, però no pas clau. La voluntat de marginar Garcia Albiol i algunes de les seves polítiques populistes pot pesar més que el factor ideològic. I pot contribuir a superar les renyines del passat, fruit d'unes negociacions que no van arribar a bon port. L'actual alcalde de Badalona ja fa temps que alerta la ciutadania contra un possible “pacte de perdedors”. Si Albiol no repeteix d'alcalde, podria tenir els dies comptats a Badalona.

El pròxim 24 de maig, els badalonins podran triar entre 11 alternatives, set menys que fa quatre anys. Qui va ser candidat de SI s'ha integrat a la llista de CiU; Avancem i MES (les escissions del PSC) s'han aliat amb ERC; Escons en Blanc s'ha d'anar a buscar dins Guanyem Badalona en Comú, i Plataforma per Catalunya, que el 2011 va fer forat a les ciutats del voltant com Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, sembla haver entès que, a la ciutat de Garcia Albiol, tenen molt poc a gratar.