On els borregos decideixen la batllia
Una paret mitgera de Cardedeu conserva des de fa quasi quaranta anys el següent grafit negre sobre blanc: Llegiu el diari AVUI El català llengua de cultura i futur. Els habitants d'un municipi que demostra tenir un respecte tan gran per la llengua del país, tant que de l'Ajuntament en diuen batllia, segons es llegeix en una ceràmica que adorna la façana de la casa consistorial, difícilment donaran a la paraula borrego cap altra excepció que no sigui la del dolç aromatitzat a base de matafaluga i que els pastissers del poble han fet popular a tot el país.
A qualsevol altre municipi del país, la paraula borrego, manllevada del castellà, serviria per descriure els automobilistes que cada dia a quarts de set del matí fan unes cues interminables als semàfors que regulen el trànsit a l'avinguda Rei Jaume de Cardedeu per sortir del municipi i enfilar la carretera de Barcelona.
“Ara està molt tranquil, a la tarda tornaran les cues”, explica a mig matí el recepcionista de l'hotel d'en Xurin, un establiment deliciós amb façana a la carretera i amb una carta d'arrossos –arròs de galeres i carxofes!, també–, que convida a no marxar gaire lluny de la població. Aquests penitents de la feina i de la carretera són els que en els últims anys han fet créixer el cens del municipi fins a 18.000 habitants. Són els que han fet que els veterans del poble, com en Joan, surtin al carrer i comentin amb resignació: “Ja no conec ningú.”
En un lloc tan petit i a la vegada tan poblat, intentar interpretar què faran aquests milers de veïns que no es coneixen quan el proper 24 de maig es plantin davant l'urna electoral és una missió arriscada. Una de les claus del vot potser es troba en una altra paret del municipi i en la interpretació que facin del mural amb l'estelada que hi ha pintat els milers d'automobilistes que cada dia hi passen per davant.
“Aquesta ha estat la legislatura del mural”, resumeix en Rafael, un dels llibreteres de Cardedeu. I la legislatura del mural vol dir l'enfrontament ideològic que viu la població entre aquells que volen que el mur que dóna la benvinguda als forasters estigui adornat amb una estelada, els que diuen que volen l'estelada però l'amaguen, els que no la volen de cap de les maneres i els que no només no la volen sinó que s'enfilen al balcó de l'ajuntament, on no hi oneja cap bandera, per plantar-hi l'espanyola.
Amb aquests antecedents, no hi ha dubte que el debat identitari estarà ben present a la campanya que demà comença, si bé hi ha qui creu que les eleccions es viuran “en clau local i prou, al marge del procés polític que viu el país”, segons explica en Pere, propietari d'un taller mecànic.
Molts dels vehicles que cada dia fan cua davant el Xurin haurien d'anar més sovint al taller d'en Pere. “La crisi encara no ha passat”, lamenta. És evident que la crisi encara fa por i fa la gent mesella, com xais. Borregos o votants davant les urnes, aquesta és la qüestió. La resposta, d'aquí a quinze dies.