Política

Tan a prop i tan lluny

El recompte únic nacional per traduir tots o una part dels vots en escons, principal discrepància en les propostes de sistema electoral de cada partit

CiU i ERC no ho accepten perquè un territori no triaria els seus candidats, i proposen fórmules mixtes

PSC, PP i C's voten a favor del model holandès d'ICV, i també la CUP s'hi obre

Tan a prop i tan lluny. El debat a la totalitat, ahir, de la llei electoral al ple del Parlament va constatar un cert acostament en les posicions distants que històricament sostenen els partits sobre la mare dels ous, i alhora gran escull, que és el sistema d'elecció dels diputats, però va evidenciar les notables diferències que encara separen les seves propostes. I és que l'Estatut demana que es garanteixi la proporcionalitat del vot i la representació territorial, factors ja prou complicats de combinar... sense comptar que s'hi s'afegeixen interessos de partit contraposats.

La principal discrepància rau en la possibilitat que el recompte, ja sigui per assignar una part o el total dels diputats, es faci com si Catalunya fos una circumscripció única, o se segueixi fent per territoris, ja siguin les demarcacions actuals o les vegueries. Cinc grups –tots tret de CiU i ERC– estarien disposats a acceptar, amb diversos matisos, una fórmula basada en el sistema holandès que ha posat sobre la taula ICV. És a dir, una assignació prèvia de diputats als territoris que hi preservi el major pes que tenen ara, però un recompte global dels vots per traduir-los en escons per partit, que a partir d'aquí nomenaria els seus diputats tenint en compte els que ha d'assignar a cada territori. ICV, això sí, s'obre a tenir diputats específics per a l'Aran i la Catalunya exterior.

CiU i ERC es neguen en rodó al model perquè podria fer que partits sense cap tradició ni suport en unes comarques acabin tenint algun diputat que en provingui a fer les assignacions. “El que no podem admetre és que la gent del territori no esculli els seus propis diputats; que el percentatge de tot Catalunya s'apliqui per després fer anar els diputats d'un cantó a l'altre és una trampa”, resumia el convergent Lluís Corominas, que advoca per trobar sistemes intermedis que millorin la proporcionalitat. CiU proposa un sistema alemany de doble vot. Una part (54 diputats) s'escollirien de la divisió del país en 54 districtes uninominals (cada un votaria els seus candidats, i només sortiria elegit el guanyador). L'altra part (81 diputats) es distribuiria proporcionalment per províncies (el PSC li retreia que no proposi vegueries), i es triarien segons el sistema actual, és a dir, amb recomptes territorials.

També el PSC i el PP han defensat com a primera opció un model alemany (amb 58 i 35 diputats uninominals, respectivament), si bé ahir els socialistes es van mostrar per primer cop disposats a renunciar-hi i s'acostaven al model d'ICV, amb l'únic canvi de províncies per vegueries. També el PP es mostrava disposat a renunciar al seu, i votava les propostes d'ICV i el PSC, acceptant fins i tot així la divisió en vegueries, igual que va fer C's. Pel seu cantó, la CUP contraproposava un sistema mixt, amb 90 escons distribuïts i escollits per vegueries, i 45 més segons un recompte únic nacional. El que els separa a tots plegats de CiU encara és si la distribució dels escons restants es fa segons un recompte únic o bé per demarcació. ERC es va limitar a remetre's a la proposta que una comissió d'experts designada pels partits va formular el 2007, que assegura un mínim de diputats a cada vegueria, i admet que Barcelona en pugui tenir més dels 85 actuals, si bé segueix estipulant que la traducció dels vots en escons es faci segons un recompte per territoris, i no pas nacional.

Dit això, hi ha un acord a les comissions prèvies entre CiU, ERC, ICV i la CUP, a més de Marina Geli, per aprovar una llei electoral que mantingui el sistema actual però incorpori totes les altres modificacions que ja han consensuat els partits, com la creació d'una sindicatura electoral, la tramesa única de paperetes, la introducció del vot anticipat o l'eliminació dels blocs informatius. Però per obtenir la majoria qualificada de dos terços que cal per aprovar la reforma calen igualment dos diputats més, 90. Els partits entraran ara en una nova fase de converses. El desenllaç, al juliol.

Una llei espanyola.
El sistema electoral català és ara el que disposa la llei orgànica de règim electoral general, adoptada en una disposició transitòria de l'Estatut del 1979, que assigna 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida amb recomptes separats. La fórmula discrimina a favor dels territoris menys poblats, però la majoria de comunitats (totes ja en tenen) han fet llei pròpia adoptant la Loreg, i un estudi recent situa el català com el 5è model més proporcional d'Europa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia