Un vermut amb un toc filosòfic

Mestre i alumna es van donar la mà ahir al migdia a Riudellots de la Selva, en un acte de campanya d'ERC. Com si es tractés de Pigmalió i deixebla –si bé no en el sentit de la Galatea–; d'aprenent, per un costat, i de mentor que vol impulsar les excel·lències de la seva alumna, per l'altre. I tot això amanit amb un cert toc de filosofia com a nexe d'unió. Evidentment, aquesta disciplina, que treballa des de la lògica i el raonament, no era el sentit ni el motiu de l'acte polític. En tot cas era una anècdota simpàtica en el marc d'un vermut que va organitzar ERC; un acte, dels molts que fa per presentar la seva jove candidata, Paula Tubert (1992), però que va tenir la participació de l'eurodiputat republicà Josep-Maria Terricabras, que ha estat professor seu en el grau de filosofia, d'aquí el nexe filosòfic.

Paula Tubert, graduada en filosofia per la Universitat de Girona (UdG), explica que va tenir, a tercer, Terricabras com a professor, i ara aquest li ha dirigit el treball de recerca sobre el concepte de nació i sobirania. “Terricabras ha estat una inspiració; jo m'havia presentat a les passades eleccions i ara he fet una aposta més atrevida i, tot i que em feia il·lusió, sí que és cert que ell m'ha animat perquè m'acabés de presentar”, explica Tubert, que afegeix que “hi estava predisposada, però no m'acabava de decidir i ell m'ha ajudat moltíssim”. Terricabras només tenia elogis per a la seva antiga alumna. “Brillant! I va treure la màxima nota del treball ”, explica el filòsof i polític, que admet que ja està acabant d'enllestir els treballs que li queden perquè la tasca com a eurodiputat li treu moltes hores. La candidata va explicar, ja amb un sentit més programàtica, que vol millorar la comunicació de l'Ajuntament: “Transparència no és obrir un
Facebook, és molt més, com ara pressupostos participatius o referèndums vinculants.” De fet, i ben mirat, ja sigui la vinculació filosòfica entre mestre i alumna o les mateixes propostes, tot plegat va quedar en un segon terme davant la possibilitat de disfrutar del vermut. I la veritat és que, i en conjunt, tot plegat feia força goig. Es va muntar una terrassa, com si fos la d'un bar, amb cadires i taules, a la plaça de l'Església, al carrer de la Cellera, davant de la Perruqueria Pilar. Festa republicana, doncs, en un dia de sol i vent, que feia que els plats de les olives saltessin sols de taula en taula. Matí de música, vermut i aperitiu amb un xic de filosofia.