El mestre indignat

Des que el 1979 es va presentar com a cap de llista de l'Agrupació d'Electors de l'Entesa de Caldes, aquest mestre llicenciat en psicologia s'ha mostrat com un home valent d'esquerres atrapat per la passió política. Els setze primers anys de democràcia el van portar a governar el poble de les fonts termals que amenaça la Malavella; avui, quan ja està jubilat i es dedica als néts, continua defensant l'honestedat i l'eficàcia en la gestió municipal. Ell que, juntament amb altres candidats de les Unions Populars Municipals, va impulsar la gestió democràtica, la transparència informativa i el trencament de la imatge burocràtica de les corporacions, va lluitar per fer un poble ordenat on, a més de viure-hi bé, es descobrís la joie de vivre, però aquesta era una tasca descomunal que depenia d'un canvi de mentalitat no tan sols dels governants sinó també de la gent que vivia a la vila. Caldes de Malavella, que havia viscut sota l'ombra dels cacics, marcada per una burgesia intransigent arribada amb els balnearis i beneïda pel cardenal Pla i Deniel, va guanyar en el futur l'autoestima dient no al circuit de fórmula 1, que finalment va marxar a Montmeló, o intentant frenar el camp de golf que avui s'aixeca a l'altra banda de la Nacional II, reconvertida en autovia, i que actua com un barri llunyà i desconnectat de la realitat de la vila. En Lluís sap que renunciar a la lluita per un futur millor és renunciar a la vida. Va desmantellar la planta de Butano i va canviar la realitat.