Política

Unes opinions d'Empar Saragossà

EL REPUNT

Apro­fi­tant que Empar Sara­gossà vingué ahir a votar, a veure la mare i a xer­rar amb mi, perquè se'n tor­narà imme­di­a­ta­ment a Mallorca, inten­taré resu­mir les seus impres­si­ons i, sobre tot, la seua pre­visió del que ens han de depa­rar els pro­pers qua­tre anys als sillers, als valen­ci­ans en gene­ral, als bale­ars i a tots en defi­ni­tiva, com a con­seqüència dels resul­tats elec­to­rals en marxa. Ella dóna per segur que al País Valencià i a les Illes, la dreta perdrà les elec­ci­ons i els res­pec­tius governs. Per des­comp­tat també les per­dran a una bona part de les alcal­dies de tot arreu, espe­ci­al­ment les res­pec­ti­ves capi­tals i a Silla i a Alaró, també.

Coin­ci­dim que si la der­rota popu­lar és com pre­di­uen les enques­tes, Rajoy no podrà con­ti­nuar gover­nant, amb tant de descrèdit a sobre i haurà de con­vo­car elec­ci­ons, com féu Alfonso XIII en 1931. A més a més, Empar pro­nos­tica que, després de la der­rota, la lluita interna dels popu­lars serà sag­nant, més que la que acabà amb Suàrez. Sol pas­sar entre la dreta que, com l'únic objec­tiu que tenen és acon­se­guir el poder per a poder lucrar-se, com s'ha acre­di­tat, quan se'ls acaba la pos­si­bi­li­tat de manar/mamar, comen­cen una guerra interna i ferotge molt sin­gu­lar: “cuerpo a tierra, que son los nues­tros”, que digué Pio Caba­ni­llas.

Tinc interès en saber com ha tro­bat Silla, al cap de tants mesos d'absència. Em diu que no ha tro­bat l'efer­vescència elec­to­ral tra­di­ci­o­nal, però sí que molta pre­o­cu­pació entre el veïnat i molt d'interès en aques­tes elec­ci­ons. A banda, evi­dent­ment, de l'impacte d'aquests dar­rers dies de cam­pa­nya, de saber que Isi­dro Pri­eto està sent inves­ti­gat per la fis­ca­lia per delic­tes de cor­rupció i d'enri­qui­ment il·legal. Tot això pot pas­sar-los fac­tura a Silla, diu, i ho pagarà Serafín.

Ha tro­bat el PSOE rea­ni­mat, Com­promís amb mol­tes pos­si­bi­li­tats i a la resta de par­tits mino­ri­ta­ris anco­rats en la seua pròpia parròquia i prou. Pel que res­pecta als dos nous par­tits, Podem i Ciu­ta­dans, ací passa com a tot arreu, que són un enigma. Per tot ple­gat, els dos augu­rem un govern de pacte: bipar­tit, tri­par­tit, qua­dri­par­tit, o fins i tot un quin­tet. Com Empar i jo som pac­tis­tes, ens agrada la idea del quin­tet. Seria fantàstic, sen­ten­cia l'Empar, que Silla es gover­nara amb les millors idees de cinc par­tits, o com si diguérem, amb el millor de cada casa.

En el cas d'Alaró, que ella coneix per pro­xi­mi­tat i a través de MÉS, està con­vençuda que pot pas­sar una cosa pare­guda que a Silla. Em diu que Gui­llem Bal­boa ha fet una bona cam­pa­nya. Fa pocs dies va assis­tir a la seua pre­sen­tació, a Son Tugo­res, on es trobà els meus fills i néts. Em diu que creu que l'arti­cle que vaig dedi­car la set­mana pas­sada a Gui­llem ha estat molt posi­tiu i a Palma i a Alaró tot­hom li'n par­lava.

Pel que res­pecta a les dues auto­no­mies, cele­brem d'avantmà els resul­tats que espe­rem i brin­dem con­tra Bauzá i con­tra Fabra. Quan toque ja ho farem con­tra Rajoy. Em conta la dar­rera mani­fes­tació que ha orga­nit­zat el ram de l'ense­nya­ment a les Illes, en la qual va par­ti­ci­par. Con­ti­nua admi­rant-se del caràcter de resistència que tenen totes les mani­fes­ta­ci­ons mallor­qui­nes en totes les quals ha par­ti­ci­pat.

L'esmor­zar l'hem con­ver­tit en un míting, mal­grat que estem en el dia de la reflexió. En rea­li­tat el que fem és això, refle­xi­o­nem. Algú ens ha fet arri­bar les pàgines del Mundo, de dime­cres, dijous i diven­dres pas­sats; també la infor­mació de Levante, tot ple­gat un autèntic escàndol. Era d'espe­rar que algun dia enxam­pa­rien Isi­dro, comen­tem, perquè qui juga amb foc al remat es crema. La infor­mació dels periòdics posa els pèls de punta i donarà molt a par­lar, al poble i fora. A la Sexta ja se n'han fet ressò.

Comen­tem altres coses, que Empar des­co­neix, com la dimissió de Pepe Ala­pont de la pre­sidència local de la Sèquia Reial del Xúquer i que pos­si­ble­ment ho farà del Con­sell Agrari. L'Este­llaor m'havia asse­gu­rat, en un esmor­zar que tinguérem per a infor­mar-me, que pre­sen­ta­ria imme­di­a­ta­ment la dimissió de la Sèquia i que espe­ra­ria que pas­sa­ren les elec­ci­ons, perquè li ho havia dema­nat Serafín. En els dos casos li vaig donar la raó. Sols es queda en la Junta de Govern de la Sèquia Reial. Empar em demana que el salude de la seua part i que li desitja molta salut i molta marxa i que lamenta que es quede sense entra­des per als bous... Empar és així d'irònica.

Altre per­so­natge que dimi­teix és la pre­si­denta de les Ames de Casa, Vivi Sen­dra. Em comen­tava l'altre dia que ja porta massa anys tre­ba­llant en l'orga­nit­zació i que creu que ara li toca dei­xar-ho i dedi­car-se als seus pro­pis assump­tes. Jo li vaig dir que sem­pre recor­daré el com­por­ta­ment que man­tingué amb mi, quan vaig ser alcalde i ella, com­pa­rant el meu com­por­ta­ment amb els d'altres alcal­des, em con­testà que el millor havia estat jo. Vivi ha estat una magnífica pre­si­denta, tre­ba­lla­dora i de concòrdia, que ha dei­xat el llistó molt alt per a la qui la subs­tituïsca. Empar també em demana que la salude.

Com no ha pogut veure la Raquel, que està tota cap­fi­cada en la cam­pa­nya, em demana que li diga que la gent li ha par­lat molt bé d'ella, de la inter­venció en la tele­visió local, etc. i que se la ima­gina d'alcal­dessa o gai­rebé; li desitja molta sort en qual­se­vol cas. Ha de mar­xar i no té temps per a res més, però con­fia que la pròxima visita podrà gau­dir de sufi­ci­ents nove­tats en el poble, perquè pas­sats els qua­dri­en­nis bai­xau­lista i el popu­lar-pri­e­tista, Silla es mereix el canvi cap a l'esquerra i el sen­tit comú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.