Tamayo sí que s'ha jubilat

Manuela Carmena ha d'afrontar el repte d'aixecar una ciutat ofegada pel deute i dolguda perquè el PP no ha fet realitat cap dels grans esdeveniments que prometia, com ara uns Jocs Olímpics i l'Eurovegas, i que havia venut com un revulsiu per recuperar l'economia i l'orgull de capitalitat. Superat el desengany, els madrilenys han posat les esperances en una jurista de 71 anys que no es resigna a gaudir d'una còmoda jubilació i que quan va acceptar encapçalar la candidatura que l'ha fet alcaldessa poc s'imaginava que podria acabar convertint en pensionista de luxe una altra àvia, Esperanza Aguirre. La líder volia convertir l'Ajuntament de Madrid en la nova plataforma des d'on poder seguir empipant Mariano Rajoy i, amb 63 anys, consolidar-se com un dels valors en ascens d'un PP en hores baixes. Ahir, però, una dona que es va presentar amb poques expectatives ha fet miques el conte de fades d'Aguirre i ha ofert a Rajoy la millor coartada per desbancar-la de la presidència del PP madrileny. Fins a l'últim moment, devia somiar la traïció del PSOE, que el 2003 la va convertir en presidenta de la comunitat. Però els artífexs del tamayazo fa temps que s'han jubilat de la política, ja que se'n van anar amb la cua entre les cames. I ella, pel que sembla, podria seguir el mateix camí.

Aguirre, com a màxima representant del PP, assistia a l'enterrament de 24 anys de governs conservadors a la capital de l'Estat. Perquè el nucli dur de Rajoy no només va voler aïllar Carmena, sinó que també va fer ostensible l'allunyament de la seva pròpia aspirant. En canvi, la cúpula de Podem es va traslladar a l'ajuntament per intentar apropiar-se de l'optimisme, l'espontaneïtat i la rialla afable de la nova alcaldessa, que no es reconeix militant de la formació de Pablo Iglesias. Acusats en ocasions de ser massa arrogants i de tenir un posat adust, Iglesias i Íñigo Errejón –Juan Carlos Monedero es va presentar a la investidura per sorpresa– es van voler veure reflectits en l'èxit de Carmena i, en sortir de la cerimònia, van procurar rebre un bany de multituds –aprofitant la festa que s'havia organitzat per rebre Manuela– i proclamar que Madrid és l'exemple dels pactes de futur que espera fer amb el PSOE quan arribin les estatals, en les quals ja es tornen a veure primers. Els socialistes, tot i guanyar pes, van ser els grans absents mediàtics en una jornada en què el protagonisme se'l van endur els alcaldes alternatius al bipartidisme i els estirabots dels populars.