[D]
0
8 octubre 2009 2.00 h

JORDI FÀBREGA

PORTAVEU DE DECIDIM.CAT

«Ja n'hi ha prou d'un país que sempre es divideix»

Aquest polític de 40 anys és alcalde de Sant Pere de Torrelló, delegat del govern a la Catalunya central, president de l'Entesa de Progrés Municipal i portaveu de Decidim.cat, la plataforma sobiranista de càrrecs electes que defensa el dret d'autodeterminació de Catalunya.
La independència és possible?
–«Sí, si el poble de Catalunya ho vol. El poble català ha de creure més en ell mateix.»
–Som submisos.
–«Ens hem i ens hi han acostumat. Diuen que totes les nacions sense estat tenen el complex de l'esclau respecte l'estat dominant; pensen que sense ell no poden fer res, i és fals.»
–Catalunya es desperta?
–«Sí, la crisi econòmica ens ha fet veure que només ens en podem sortir en el marc de la independència per poder administrar els nostres propis recursos com trobem més adient.»
–L'economia fa independentistes.
–«La crisi n'ha creat, perquè la gent s'ha adonat que difícilment el govern espanyol pensarà per nosaltres. No negociarà una bona posició per a Catalunya. Tenim una llarga tradició de motor econòmic que no pot continuar refiant-se d'Espanya, que ha de tractar amb Europa. Patim un espoli fiscal de 15.000 milions d'euros, que necessitem per aplicar polítiques per superar la crisi.»
–No és bo alimentar somnis que acaben en frustracions.
–«La independència no és un somni, és una necessitat real.»
–Què en pensa que el màxim horitzó nacional del president Montilla sigui sortir de la crisi?
–«És molt respectable. Ell ha de creure profundament en la necessitat de sortir de la crisi i ha de ser la seva prioritat com a president.»
–Una majoria social sense una de parlamentària no va enlloc.
–«Per assolir la independència necessitem les dues majories, i unitat de les forces polítiques i de la societat civil organitzada. Ja n'hi ha prou d'un país que sempre es divideix. Cal unitat d'acció: faig una crida a la unitat dels sobiranistes.»
–Però aquesta unitat no hi és!
–«Jo només treballaré des de la unitat; que és cert que la trobo a faltar.»
–I ara les associacions sobiranistes fan un cop de puny sobre la taula i desautoritzen les resolucions de Decidim.cat sobre el referèndum...
–«Nosaltres no volem entrar en cap confrontació amb les entitats sobiranistes. Respectem la posició de la societat civil. No ens fa res passar a un segon o a un tercer pla.»
–I què faran a partir d'ara?
–«Continuarem donant suport als càrrecs electes i parlarem amb les plataformes, però no seurem a la mateixa taula perquè volem defugir la confrontació. Aquest país no pot continuar patint de manca d'unitat.»
–I pel que fa al calendari de les consultes?
–«Els municipis que tinguin el procés madur, que convoquin la consulta al desembre, i els que ho tinguin més verd que ho facin més endavant.»
–Els sobiranistes han volgut evitar el control polític.
–«Hi ha hagut una reacció de por, dels que pensen que els polítics volen apropiar-se del procés. No tenim la voluntat d'instrumentalitzar res. Només volíem sumar a la societat civil organitzada la força política local. Ara que facin el camí que han de fer.»
–L'objectiu de la consulta és assolir els 100.000 vots?
–«No ens hem de marcar ni reptes de nombre de vots ni de participació. L'important és que els pobles de Catalunya puguin expressar-se.»
–Quines són les conseqüències d'un vot majoritari a favor de la independència en 100 o 200 pobles?
–«No es podrà parlar d'una anècdota. Els partits s'hauran de replantejar estratègies i el nivell de relació amb el govern espanyol. Abans que res, però, és una crida al govern estatal que demostra que aquest poble es resisteix a desaparèixer i que no vol estar sempre demanant perdó. Plantegem a l'Estat que ens ha de reconèixer el dret a l'autodeterminació.»
–És legítim un referèndum on ja saps quina opció guanyarà?
–«A Arenys de Munt no van votar només els independentistes convençuts. Espero que hi participi molta gent, ni que voti no.»
–El resultat d'Arenys de Munt no es donaria en l'àmbit nacional.
–«No sabem mai què podria passar. L'independentisme és una necessitat real per a molts ciutadans encara que no tinguin consciència nacional.»
–Amb tantes consultes alguna es pot fer en espais municipals?
–«Per què no es pot fer en un espai públic? És surrealista.»
–Espanya no ens deixarà anar...
–«També semblava que no hi hauria noves nacions a Europa. Falta molta pedagogia i més sentit democràtic a Espanya.»

k

L'entrevista ampliada a www.elpunt.cat
– El millor de la consulta d'Arenys va ser comprovar que la Falange és residual...
– «Sí, però el sorprenent va ser la reacció desproporcionada de l'Estat.»
– S'han plantejat buscar suports europeus?
– «Buscarem suports europeus i mundials, per donar a conèixer la problemàtica catalana.»
– ERC fa menys del que hauria de fer un partit independentista?
– «ERC ha fet el paper que havia de fer, acostant el socialisme a postures pròpies del catalanisme; potser ara no es veu la feina que ha fet però la Història els jutjarà. Sort en tenim que ERC treballi ara per impulsar les consultes independentistes.»
– Sense el PSC i CiU el camí cap a la independència és utòpic.
– «No. Es pot superar el marc dels partits, la voluntat del poble és més forta. Desitjaria, però, que treballessin per assolir la sobirania nacional, tot i que CiU està deixant que els seus càrrecs electes permetin consultes i hi ha socialistes que també estan fent aquest pas.»
– ICV, la seva referència com a companys de coalició, tampoc està per la labor...
– «Però ens respecten profundament.»
– Com compagina ser promotor de consultes i delegat del govern a la Catalunya central?
– «Compleixo perfectament amb la meva feina i sóc fidel a la tasca del Govern; això no treu que faci política. No puc renunciar a la lluita per la sobirania del meu país.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides