“Aquest any no va de senyeres, sinó de futur”

L'any passat vaig entrar al secretariat nacional de l'ANC i ja vaig estar en l'organització logística de la V. Per tant, una certa experiència hi és. Això també ha permès un relleu de les persones que els darrers anys havien conduït l'11 de Setembre, tant a nivell logístic com de concepció política, artística...

Tampoc és ben bé així, perquè som molta gent que hi treballem. Per exemple, la Gemma Cots fa força la feina que correspondria a en Ferran Civit. Però som moltes persones involucrades en l'organització, tot i que a vegades els que ho comuniquem som només alguns.

Molta consciència de responsabilitat envers el moment en què vivim. No ens podem permetre de cap manera una Diada que no sigui un èxit de mobilització, un èxit logístic o que no enviï un missatge molt clar. Per tant, sí. Nerviós.

Una gran mobilització l'11 garantirà el caràcter plebiscitari del 27. A nivell català, per evitar qualsevol distracció de fre de mà, però també a l'Estat espanyol, en el sentit que els catalans volem votar i decidir el nostre futur. Que hem decidit fer Via Lliure cap al futur i no ens cal el seu permís per construir aquest estat. Que el 27-S començarem a construir-lo.

A un nivell determinat de mobilització, les xifres són difícils de calcular. Per tant, més que mirar els números el que crec que és important d'aconseguir és una imatge potent de la Meridiana plena. Que generem una gran onada que arribi al Parlament amb molta força. Aquesta és la imatge que hem de projectar. Quanta gent? Equiparable a l'any passat, com més millor.

El fet d'estar dins d'un període electoral afecta en molts nivells. Fa que hi hagi menys espai comunicatiu als mitjans, que les disputes dels partits puguin enterbolir el missatge que volem donar a la societat civil... Volem fer de la Meridiana una mobilització de país, un any més, i amb un missatge polític molt clar. L'escenografia que tenim preparada ens ajudarà molt a l'hora que aquest missatge es visualitzi. I hi ha elements com l'urna amb els vots del 9-N que esperen ser escoltats i que siguin recollits. La consulta va ser l'exercici de desobediència més important que hem fet i, per tant, no s'hi val a continuar apel·lant a un dret a decidir en abstracte, sinó exercir-lo amb fermesa. L'11-S ha de ser una crida a tothom que vulgui donar sortida a tots aquests vots, a tothom que tingui un compromís democràtic prou fort.

Cada any s'intenta fer una cosa diferent i assolir un nou repte potent i que sigui llegit arreu del món. L'any passat vam fer una senyera i enguany vam pensar que la història no anava de senyeres, sinó del futur que volem construir. Sabem que som un poble, sabem qui som i, per tant, ara és hora d'anar més enllà. Des del punt de vista logístic és un repte per la qüestió dels colors. Comporta més complicació que l'any passat i per això és important que la gent s'inscrigui per fer que l'onada arribi al Parlament. La Meridiana també té temes més complexos respecte al 2014, com la mobilitat i els accessos. Per contra, tenim un aprenentatge dels anys previs. La gestió d'autocars, per exemple, ha estat molt més senzilla. Tothom té molt més clar què ha de fer.

No. La Diada ha de ser el nexe entre l'exercici de la democràcia, que ens van voler impedir el 9-N, i el reforç del caràcter plebiscitari del 27-S. Hem de recordar que hem arribat aquí gràcies a la mobilització. La gent que fa deu anys anava a plaça Urquinaona a manifestar-se mai hauria pensat que seríem on som. Ni per mobilització ni per compromís polític cap a la independència. Hem de ser conscients d'on hem arribat, capitalitzar-ho i acabar la feina. No pot ser que ara estiguem cansats. No hem de dilatar el procés, però un Estat nou requereix esforços.

D'una banda, la Meridiana serà una gran marea de persones amb samarretes blanques, que representarà un gran full en blanc de la història que s'ha d'anar construint. A partir d'aquí, s'anirà tenyint dels diferents colors que representen un àmbit de com ha ser el nou país. Es generarà una gran onada que ens ha de fer superar els esculls de l'Estat espanyol i que arribarà al Parlament. També ha de ser una onada que ens ha de fer superar les grans pors internes. A l'escenari de Wellington amb Pujades es representarà el nexe amb el 9-N i la implicació col·lectiva amb el procés. Per què el 27-S es converteixi en el 9-N que no vam tenir. En això volem ser molt ferms. Ho vinculem amb els joves que el 9-N van voler votar i no van poder, i darrere l'escenari hi haurà milers de butlletes suspeses representant que hi ha milers de vots al llim. L'acte començarà a les 17.14 h però hi haurà actuacions diverses i parlaments, i a quarts de set de la tarda serà quan es farà el gran mosaic. Volem donar l'accent a les lluites, a les reivindicacions, als col·lectius. La Meridiana és una representació de la diversitat del país, com s'ha anat construint amb gent molt diferent.

Això ha de quedar molt clar: no és un acte per a cap partit. És un acte de la ciutadania. El compromís de l'ANC amb la transversalitat és absolut, i tenim clar quin és el paper de la mobilització al marge dels partits polítics. La Meridiana és un país de confluència amb totes les persones que volen fer un país millor i que es van comprometre amb el 9-N. Perquè crec, honestament, que no hi ha opcions de fer un referèndum pactat amb l'Estat espanyol i que l'única sortida són unes eleccions de tipus plebiscitari. Fora de campanya segur que tot s'aclarirà molt més i es podran fer noves aliances per construir aquest nou país.