El CIS apunta a una majoria independentista ajustada
L'enquesta estatal ratifica que Junts pel Sí i la CUP aconseguirien majoria absoluta
La suma, però, és molt justa
Unió queda fora
Junqueras és el més ben valorat i Albiol, el pitjor
A les portes del 27-S, l'opció independentista continua sumant la majoria absoluta. Així ho constata l'últim sondeig que es va fer públic ahir –el del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS)–, que obligarà Junts pel Sí i la CUP a entendre's per poder formar govern i tirar endavant el procés. El baròmetre estatal, realitzat entre el 30 d'agost i el 4 de setembre, atorga a la llista encapçalada per Raül Romeva entre 60 i 61 escons, així que necessitarà complementar-se amb els vuit que s'assenyala que pot obtenir la d'Antonio Baños per arribar als 68 escons. La majoria, doncs, és molt ajustada. Pel que fa a l'estimació de vot, l'enquesta indica que les dues formacions aglutinarien el 44% dels sufragis.
Mentrestant, per als grups contraris a la independència, el CIS apunta a Ciutadans com la llista preferida (19-20 escons), que se situaria com a segona força al Parlament. Això sí, aquesta plaça està força disputada, ja que els de Catalunya Sí que es Pot podrien empatar, perquè tenen una projecció d'entre 18 i 19 escons. El PP i el PSC, per la seva banda, continuen en fase de descens.
La pèrdua de suports s'aguditza en el cas de Xavier García Albiol, que podria baixar a 12 o 13 escons (a les eleccions del 2012 el PP en va fer 19), mentre que la de Miquel Iceta podria quedar amb un resultat d'entre 16 i 17, tres o quatre menys que fa tres anys. Però, sens dubte, l'opció més perjudicada en el sondeig és la d'Unió, ja que el CIS indica que només obtindria l'1,5% dels vots i que això es traduiria en zero escons.
La formació de Josep Antoni Duran i Lleida ha anat perdent pes a les enquestes i, de fet, al sondeig d'El Punt Avui que es va donar a conèixer el cap de setmana passat tampoc no obtenia representació. En tot cas, els pronòstics més optimistes vaticinen als democratacristians un màxim de 5 o 6 escons.
En general, doncs, l'estudi preelectoral elaborat pel CIS no difereix en excés d'altres enquestes que s'han publicat els últims dies i que corroboraven una majoria sobiranista al Parlament, si bé la d'aquest diari és la que atorgava a Junts pel Sí una victòria més folgada, ja que aquesta candidatura es movia en una forquilla d'entre 65 i 70 parlamentaris, mentre que la CUP n'obtindria entre vuit i deu. Això sí, l'ajustada majoria que preveu el CIS va generar optimisme entre els detractors de la independència, que asseguraven que mai com ahir s'han vist “tan a prop” de la “victòria” el 27-S, exclamava Inés Arrimadas.
Per circumscripcions, Junts pel Sí guanyaria clarament en totes, mentre que la formació que encapçala Lluís Rabell podria quedar com a segona força a Barcelona, però Ciutadans hi queda molt a prop. En canvi, el PSC perdria dos escons en aquesta demarcació, mentre que el PP se n'hauria de restar quatre. El 2012, els d'Iceta i els de García Albiol ocupaven, respectivament, la segona i la tercera plaça.
Valoració dels líders
L'estudi no atorga, precisament, una bona nota als principals líders polítics. De fet, en una escala de l'1 al 10 només aprova Oriol Junqueras (5,3), mentre que Artur Mas queda amb un 4,6. Això sí, resulta cridaner que, en el cas de Junts pel Sí, no s'hagi preguntat per Romeva o per altres caps de llista, com ara Baños i Rabell. Tant és així que, en el cas de la CUP, es demana per Anna Gabriel (4,5) i, en el de Catalunya Sí que es Pot, per Joan Coscubiela (4,7). En tot cas, la qualificació va baixant de puntuació i Ramon Espadaler (Unió) queda amb un 4; Iceta, amb un 3,7, Arrimadas (Ciutadans), amb un 3, i tanca la llista Albiol, amb un 2,3.
La tercera via només agrada a un 27,8% d'enquestats
La independència és el model d'organització que prefereixen un 46,1% dels enquestats, enfront del 27,8 que optarien per la tercera via. Els partidaris de l'immobilisme tampoc tenen gaires seguidors: 9,7%, mentre que els recentralitzadors se situen en el 13,2%. El CIS, en tot cas, no pregunta directament per aquestes opcions, però sí que utilitza la fórmula dels baròmetres espanyols sobre si s'estimen més un estat de les autonomies com en l'actualitat (sense tocar res); si prefereixen que desapareguin les comunitats, si veuen millor menys competències o, al contrari, que tinguin més autonomia (que en part és la filosofia dels impulsors de la tercera via) i, finalment, si voldrien un estat que reconegués als territoris la possibilitat de convertir-se en estats independents. En el cas del CIS català, doncs, aquesta darrera pregunta és la que obté més respostes afirmatives. El sondeig també demana una valoració del sentiment i, en aquest cas, un 42,1% se senten tan espanyols com catalans, mentre que un 25,1% se senten més catalans que espanyols i un 21,6%, només catalans. Des del punt de vista polític, però, un 56,7% es declaren no nacionalistes catalans enfront del 41,3% que asseguren ser-ho.
