Bellaterra inicia el camí per ser independent
El “sí” a la segregació de Cerdanyola obté el 94% dels vots
Ara busquen suport dels partits per anar al Parlament
“Contudent.” Així és com definia ahir Ramon Andreu, el president de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Bellaterra, el resultat del procés participatiu fet els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre per preguntar als veïns si volen independitzar-se de Cerdanyola del Vallès. El 94% dels participants –estaven convocades 2.212 persones majors de 16 anys i hi han votat un 53% dels censats– aposten perquè Bellaterra sigui un municipi. Amb un resultat clar que ha superat les expectatives, i que per Andreu no “es pot obviar”, volen reunir la setmana que ve representants dels diferents partits que es presenten a les eleccions del 27-S per aconseguir el seu suport i que “es comprometin a promoure i portar al Parlament una proposta de llei que faci de Bellaterra un municipi independent”.
Com explicava el president de l'EMD creada l'any 2010, abans de l'estiu ja es va fer una primera ronda de contactes amb les diferents forces polítiques, però ara amb els resultats de la consulta a la mà esperen iniciar una nova etapa i anar més enllà. El procés, però, es podria allargar un temps. En el cas de Medinyà, per exemple –municipi creat el juny d'aquest any– des del vistiplau de tots els partits al ple fins al reconeixement al Parlament han hagut de passar quatre anys.
“Els veïns de Bellaterra se senten de Bellaterra i quan s'han de traslladar trien preferentment municipis veïns com Sant Cugat, Sabadell o fins i tot Barcelona, perquè hi ha més facilitat per accedir-hi per tren o carretera”, comentava Andreu a l'hora d'argumentar el perquè del procés de segregació iniciat. Entre Bellaterra i Cerdanyola, a més, hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona, ens que, segons Andreu, no es veurà afectat per la demana d'independència i mantindrà l'estatus actual. Afegia que els criteris de decisió en la gestió de recursos no són els mateixos a l'EMD que a Cerdanyola i posava com a exemple la recollida d'escombraries. Deixava clar que, en base a un estudi, el municipi de Bellaterra seria viable econòmicament. Ara per ara té 3.000 habitants i és la segona EMD més gran de Catalunya
LA FRASE
Cerdanyola manté la proposta de fer un conveni
L'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola), reconeix i respecta els resultats del procés participatiu, però manté sobre la taula la proposta feta abans de l'estiu a l'EMD d'elaborar un conveni que doni resposta a les necessitats i problemàtiques de la ciutadania de Bellaterra. “Respectem la consulta i els resultats. No els posarem pals a les rodes si volen iniciar el camí cap al Parlament, però el que ens toca com a govern és trobar l'encaix i pensem que el conveni pot donar respostes a les problemàtiques que existeixen”, afirmava ahir el batlle. Les paraules d'Escolà posen de manifest que amb el canvi de govern a Cerdanyola el tarannà respecte a les demandes de Bellaterra ha canviat. De fet, en els darrers anys, les relacions entre els dos nuclis havien viscut moments de tensió. “La ciutadania ja s'ha pronunciat i ara el que ens toca és parlar, tenir unes relacions més properes i no basades en el conflicte”, afegia. De fet, l'alcalde i el president de l'EMD, Ramon Andreu, de Gent per Bellaterra, ja van tenir ahir un primer contacte per valorar els resultats.
La petició dels veïns de Bellaterra ve de lluny i es basa en l'existència d'una identitat pròpia i singular. La demanda de més autogovern es remunta al 1974, quan ja va sol·licitar sense èxit convertir-se en una EMD, fet que es va repetir el 1992. No va ser fins al juliol del 2010 quan es va poder constituir. Ara volen ser el municipi 950.
