Política

Per què hem de votar Sí

Per tenir el nostre model territorial propi

Les vegueries substituiran les províncies, però encara no hi ha acord per determinar-ne el nombre exacte

La simplificació administrativa és un dels objectius del canvi de model

Un dels grans temes de país que sem­pre han estat damunt la taula, a banda de la redacció d'una llei elec­to­ral pròpia, és el canvi en la divisió ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya. En aquesta, com en altres qüesti­ons de fons, hi va inter­ve­nir el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que va tom­bar una pri­mera ini­ci­a­tiva par­la­mentària.

L'any 2010, amb els únics vots dels par­tits que for­ma­ven el tri­par­tit, la cam­bra cata­lana va apro­var una llei de vegue­ries de Cata­lu­nya que no es va arri­bar a desen­vo­lu­par.

Mal­grat tot, aquest és el punt de par­tida de la divisió ter­ri­to­rial d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Segons recull Elcla­uer.cat (un web amb infor­mació sobre el procés pro­por­ci­o­nada per diver­ses enti­tats rela­ci­o­na­des amb l'estat propi), en una Cata­lu­nya inde­pen­dent l'admi­nis­tració subs­ti­tui­ria les qua­tre dipu­ta­ci­ons pro­vin­ci­als per vegue­ries. Ara bé, el con­junt de par­tits sobi­ra­nis­tes no aca­ben de posar-se d'acord sobre el nom­bre de vegue­ries que hau­ria de tenir Cata­lu­nya. La llei del 2010 fixava que n'hi hau­ria set: l'Alt Piri­neu i l'Aran, Bar­ce­lona, Cata­lu­nya Cen­tral, Girona, Lleida, Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l'Ebre.

Ja en el tràmit par­la­men­tari, fa cinc anys, CiU defen­sava que s'havia d'incloure la del Penedès, i els muni­ci­pis de l'Alt Ter també recla­ma­ven dis­po­sar d'iden­ti­tat pròpia.

Així doncs, caldrà un debat a fons per deter­mi­nar en quan­tes vegue­ries es con­so­lida el model ter­ri­to­rial català. També caldrà cer­car l'encaix per a la sin­gu­la­ri­tat que repre­senta la Val d'Aran.

En qual­se­vol cas, l'apli­cació d'un nou model ter­ri­to­rial com­por­tarà un ter­ra­bas­tall en l'orga­nit­zació política que conei­xem. El catedràtic de ciències polítiques de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra Fer­ran Requejo expli­cava mit­jançant l'Asso­ci­ació Cata­lana de Pro­fes­si­o­nals que els nivells admi­nis­tra­tius s'havien de sim­pli­fi­car: en pri­mer lloc, hi hau­ria l'àmbit muni­ci­pal; després, un de supra­mu­ni­ci­pal, pen­sat sobre­tot per cobrir les neces­si­tats dels muni­ci­pis més petits, i final­ment l'admi­nis­tració de l'Estat des­cen­tra­lit­zada en vegue­ries.

En aquest procés de reforma des­a­pa­rei­xe­rien les actu­als qua­tre dipu­ta­ci­ons pro­vin­ci­als, i no està gaire clar quin podria ser el futur dels con­sells comar­cals, que fan feina a les comar­ques, però per­den sen­tit a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.

7 vegueries va aprovar el Parlament l'any 2010 amb els únics vots del tripartit. 1833 La divisió en províncies de l'Estat espanyol és una herència del segle XIX i no va canviar gaire amb la Constitució.

Un model del segle XIX

L'actual divisió territorial de l'Estat espanyol en províncies és hereva de la reforma administrativa que es va fer a Espanya l'any 1833. A finals del segle XIX es va decidir eliminar els anomenats corregiments i substituir-los per províncies, que es van articular a l'entorn d'una capital dotada dels instruments típics de l'Estat en aquell moment (una caserna, un jutjat i un governador civil). Les províncies, en aquella reforma, depenien directament del govern d'Espanya. Des d'aquella època, Catalunya va quedar dividida en quatre demarcacions, formades a l'entorn de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. La Constitució del 1978 va mantenir la divisió provincial, però el 1981 van deixar de dependre del govern espanyol perquè va dividir l'Estat en disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Les províncies constitucionals es van retocar molt poc respecte a les del 1833.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia