Camí d'esperança per a Euskadi

Mal­grat que Sabino Arana, con­si­de­rat el pare del naci­o­na­lisme basc modern, no tenia una espe­cial estima pels cata­lans, tal com es va encar­re­gar de dei­xar per escrit en alguns dels seus arti­cles, el cert és que les rela­ci­ons de soli­da­ri­tat i col·labo­ració entre el naci­o­na­lisme basc i el català han estat una cons­tant en la història d'ambdós pobles. En aquest sen­tit, han estat múlti­ples les oca­si­ons al llarg del temps en què els vin­cles de fra­ter­ni­tat entre Cata­lu­nya i Euskadi s'han posat de mani­fest. Entre aquests, si hi ha un moment històric que reflec­teix aquesta relació de concòrdia i col·labo­ració, aquest és l'epi­sodi ocor­re­gut el febrer del 1939, quan el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Lluís Com­panys i el seu bon amic el lehen­dakari José Anto­nio Aguirre van dei­xar Bar­ce­lona i van cre­uar junts els Piri­neus en el seu exili cap a França per evi­tar les tro­pes fran­quis­tes. Dos anys abans, coin­ci­dint amb l'ocu­pació fran­quista del País Basc, la inter­venció del pre­si­dent Com­panys havia estat fona­men­tal per per­me­tre que el govern d'Aguirre es tras­lladés i seguís ope­ra­tiu des de Bar­ce­lona.

Des d'ales­ho­res ha plo­gut molt, però durant tots aquests anys cata­lans i bas­cos han man­tin­gut viva la flama de la soli­da­ri­tat i la col·labo­ració mútua en el camí de la cons­trucció naci­o­nal. Això no obs­tant, mol­tes coses han can­viat. Entre les quals, segu­ra­ment la més impor­tant és que Cata­lu­nya ha pres el relleu d'Euskadi com a epi­cen­tre de la lluita sobi­ra­nista per asso­lir la inde­pendència. Històrica­ment, el poble català mai ha ama­gat la seva admi­ració pels bas­cos, espe­ci­al­ment per la seva capa­ci­tat de lluita, resistència i com­promís. Aquesta cir­cumstància, que des d'Euskadi sem­pre s'ha rebut amb indis­si­mu­lada satis­facció, ha moti­vat que mol­tes vega­des els cata­lans hàgim bus­cat a ter­res bas­ques un model a imi­tar.

En els últims anys, però, la situ­ació ha fet un tomb que ha pro­vo­cat que els cata­lans hàgim pres la cap­da­van­tera en la qüestió sobi­ra­nista i hàgim pas­sat a con­ver­tir-nos en un model de referència. Així, ara són els bas­cos els que inten­ten emmi­ra­llar-se en nosal­tres. Per a un poble orgullós com el basc, no resulta fàcil accep­tar aquesta nova rea­li­tat i reconèixer ober­ta­ment que Cata­lu­nya ha pas­sat per davant d'Euskadi pel que fa a la posada en marxa d'un ambiciós pro­jecte per con­duir el país cap a la con­se­cució de la inde­pendència.

Des dels seus ini­cis, el procés sobi­ra­nista a Cata­lu­nya ha estat seguit amb molta atenció des d'Euskadi. Quan arran de la mas­siva par­ti­ci­pació en la Diada del 2012 va començar a aga­far embran­zida el debat que ha permès arri­bar al nou esce­nari que es dibuixa avui a Cata­lu­nya, des del País Basc algu­nes veus es mos­tra­ven escèpti­ques sobre l'èxit final d'aquest procés. Ales­ho­res, una part sig­ni­fi­ca­tiva de la ciu­ta­da­nia basca equi­pa­rava la situ­ació que s'estava vivint al nos­tre país amb la que ja s'havia vis­cut a Euskadi amb l'ano­me­nat pla Ibar­retxe i veia amb incre­du­li­tat el procés que arran­cava a Cata­lu­nya, fins al punt que posa­ven en dubte la seva via­bi­li­tat. Des d'Euskadi es tenia molt pre­sent encara l'intent fallit que va supo­sar la ini­ci­a­tiva impul­sada per l'exle­hen­dakari, tom­bada sense mira­ments pel Congrés espa­nyol l'any 2005. A ter­res bas­ques, els més escèptics augu­ra­ven un final simi­lar en el cas del procés català, sense tenir en compte que men­tre el pla Ibar­retxe era una aposta política per­so­nal de l'exle­hen­dakari, el pro­jecte sobi­ra­nista català té un suport polític molt més ampli i, encara més impor­tant, al seu dar­rere hi ha una ciu­ta­da­nia que ha estat qui, amb la seva mas­siva mobi­lit­zació, ha forçat els diri­gents polítics a moure fitxa per donar res­posta a la seva rei­vin­di­cació per impul­sar el dret a l'auto­de­ter­mi­nació.

En qual­se­vol cas, ja fa temps que la gran majo­ria de la soci­e­tat d'Euskal Her­ria ha entès que el procés català no té res a veure amb el fallit pla Ibar­retxe, i que el que s'està coent en aquests últims anys al nos­tre país no té marxa enrere. Avui dia, entre la ciu­ta­da­nia basca el sen­ti­ment majo­ri­tari res­pecte al nou esce­nari que s'està obrint a Cata­lu­nya és d'il·lusió. També d'espe­rança, ja que molts inde­pen­den­tis­tes bas­cos con­si­de­ren que el que passi al Prin­ci­pat pot aju­dar de retruc a impul­sar el procés de cons­trucció naci­o­nal basc, sobre­tot ara que defi­ni­ti­va­ment l'etapa de la violència sem­bla haver que­dat enter­rada i ja no repre­senta cap obs­ta­cle per con­ti­nuar avançant en el camí cap a la inde­pendència.

Aques­tes cir­cumstàncies expli­quen l'atenció amb la qual se segueix a Euskadi tot el que passa a Cata­lu­nya. Entre els inde­pen­den­tis­tes bas­cos el sen­ti­ment gene­ra­lit­zat és d'enveja sana. Són mol­tes les coses que s'admi­ren, però sobre­tot la capa­ci­tat que ha tin­gut la soci­e­tat civil cata­lana d'orga­nit­zar-se i mobi­lit­zar-se fins a aca­bar forçant la classe política a donar res­posta als anhels del poble.

La il·lusió que des­perta el procés sobi­ra­nista català ha gene­rat de
retruc al País Basc un cert mime­tisme. D'aquesta manera, a imatge i sem­blança d'enti­tats cata­la­nes que han fet pos­si­ble aquest nou
esce­nari, com ara l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, a Euskadi també han sor­git ini­ci­a­ti­ves que inten­ten mobi­lit­zar la soci­e­tat. És el cas,
per exem­ple, de Gure Esku Dago –‘És a les nos­tres mans'–, una pla­ta­forma ciu­ta­dana sor­gida el 2013 per tre­ba­llar pel dret a deci­dir del poble basc i que té molt pre­sent els esde­ve­ni­ments que s'han anat suc­ceint a Cata­lu­nya. En aquest sen­tit, emmi­ra­llant-se en la històrica mobi­lit­zació acon­se­guida per la Via Cata­lana en la Diada del 2013, aquest col·lec­tiu basc va orga­nit­zar, el juny del 2014, una cadena humana que va tenir molt d'èxit i en què unes 150.000 per­so­nes van unir els 123 quilòmetres entre Pam­plona i Durango. També Gure Esku Dago va ser qui va fer pos­si­ble que prop de 10.000 per­so­nes cre­es­sin a Sant Sebastià un mosaic gegant amb la senyera el dia abans de la con­sulta cata­lana del pas­sat 9 de novem­bre.

A més de la capa­ci­tat de mobi­lit­zació que ha demos­trat en els dar­rers temps la soci­e­tat cata­lana i que col·lec­tius com Gure Esku Dago inten­ten emu­lar també a Euskal Her­ria, hi ha un altre fac­tor que ha des­per­tat un enorme sen­ti­ment d'admi­ració per part del poble basc. Es tracta de la unió política que s'ha vis­cut a Cata­lu­nya per fer pos­si­ble la cre­ació d'un front sobi­ra­nista que aposta de forma deci­dida per fer rea­li­tat el dret a deci­dir. Per l'inde­pen­den­tisme basc, resulta admi­ra­ble que en aquests últims anys les prin­ci­pals for­ces naci­o­na­lis­tes cata­la­nes hagin estat capa­ces de superar les seves diferències i dei­xar al marge els debats par­ti­dis­tes per apos­tar en comú per poder exer­cir el dret a l'auto­de­ter­mi­nació.

Molts bas­cos desit­ja­rien que un bloc sobi­ra­nista com el que ha sor­git al Prin­ci­pat es pogués repro­duir també a Euskadi, però la rea­li­tat política actual del País Basc fa que avui dia aquesta pos­si­bi­li­tat sem­bli remota. Mal­grat que l'esquerra abert­zale ha obert la porta en diver­ses oca­si­ons a impul­sar un front comú que aposti de forma deci­dida per la inde­pendència, el PNB no com­brega amb aquest plan­te­ja­ment. La for­mació lide­rada per Urku­llu, històric aliat de CiU, ha mani­fes­tat en nom­bro­ses oca­si­ons el seu res­pecte pel que passa a Cata­lu­nya, però alhora no amaga la seva inco­mo­di­tat pel full de ruta –que con­si­de­ren massa ambiciós i “rup­tu­rista”– impul­sat per Artur Mas aquests dar­rers anys.

Men­tre a Cata­lu­nya la palanca que ha cata­pul­tat el nou esce­nari sobi­ra­nista ha estat el con­ven­ci­ment que l'actual marc esta­tu­tari ha que­dat obso­let i la cons­ta­tació que no hi ha nego­ci­ació pos­si­ble amb un govern espa­nyol que ha vetat de totes les mane­res pos­si­bles qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de diàleg, el PNB con­ti­nua insis­tint que el seu objec­tiu passa per bus­car un acord amb l'Estat que per­meti millo­rar el seu auto­go­vern.

Un full de ruta molt modest que no con­venç gens ni mica una part molt sig­ni­fi­ca­tiva de la soci­e­tat basca, que s'aferra ara al procés català amb l'espe­rança que el seu èxit con­di­ci­oni també un canvi d'esce­nari a Euskadi.