Centrifugació a fons

Enmig de la bara­lla sobre com cal valo­rar aques­tes elec­ci­ons i si cal comp­tar escons o vots, hi ha una rea­li­tat que admet poc debat: es tracta de la pro­funda reno­vació que s'ha produït al Par­la­ment, amb un gran nom­bre de dipu­tats que s'estre­nen a la cam­bra. En con­cret, en aquesta legis­la­tura hi ha 82 dipu­tats elec­tes que ho són per pri­mera vegada. Això vol dir un 60,7% del total, un per­cen­tatge que és inèdit d'ençà de la represa de la democràcia i de les pri­me­res elec­ci­ons al Par­la­ment, fa 35 anys. El mateix caràcter ple­bis­ci­tari d'aquesta cita elec­to­ral ha pro­pi­ciat una reno­vació nota­ble en l'oferta de les llis­tes.

Sense anar més lluny, la coa­lició de CDC, ERC i les enti­tats sobi­ra­nis­tes, Junts pel Sí, aporta 28 dipu­tats nous al Par­la­ment (dels 62 que ha obtin­gut). Alguns dels quals són, a més, inde­pen­dents, com ara Raül Romeva, Carme For­ca­dell, Lluís Llach, Oriol Amat i Edu­ardo Reyes. La importància del per­fil d'inde­pen­dents és un altre tret defi­ni­tori de l'aspecte que pre­sen­tarà el Par­la­ment en aquesta nova legis­la­tura. Es dóna amb altres can­di­da­tu­res, com Cata­lu­nya Sí que es Pot i la CUP, que ja van situar al cap­da­vant de la llista figu­res inde­pen­dents com Lluís Rabell i Anto­nio Baños.

Aquest nivell de reno­vació tam­poc es pot con­si­de­rar casual. L'inde­pen­den­tisme ha pre­sen­tat les seves cre­den­ci­als després de donar per esgo­tat el model autonòmic. I, arran de l'esgo­ta­ment d'aquest model, han irrom­put noves for­ces, que han por­tat nous dipu­tats al Par­la­ment. És el cas de C's, que no és un par­tit nou a la cam­bra, però sí que ho és la seva rellevància: ha pas­sat a ser segona força, amb 25 dipu­tats (quan en la legis­la­tura ante­rior en tenia 9). Dels 11 dipu­tats de Cata­lu­nya Sí que es Pot, se n'estre­nen nou (per bé que Joan Cos­cu­bi­ela i Joan Josep Nuet ja tenen experiència com a dipu­tats a Madrid).

Després d'haver entrat per pri­mera vegada al Par­la­ment el 2012, ara el fort aug­ment de la CUP i l'abso­luta reno­vació dels llocs cap­da­van­ters fan que els 10 dipu­tats que ha obtin­gut siguin tots nous.

Una altra qüestió remar­ca­ble d'aquest Par­la­ment és la joven­tut, un tret que, en certa manera, torna a lli­gar amb els aires de tren­ca­ment amb la tran­sició política dels anys setanta. És l'hora d'una nova gene­ració, que comença a tenir més veu a la cam­bra i que, com a mínim en una part, pensa que cal can­viar coses del marc polític esta­blert el 1978, sigui dins o fora d'Espa­nya, segons les can­di­da­tu­res. Un indi­ca­dor parla d'aquest accent en la joven­tut: hi ha 16 dipu­tats que tenen menys de 35 anys. En certa manera, tam­poc deu ser casual que els tres dipu­tats més joves del Par­la­ment per­ta­nyin a Cata­lu­nya Sí que es Pot (Joan Giner, de 25 anys, que ve de Podem) i Junts pel Sí (Natàlia Figue­ras, de CDC, i Gerard Gómez del Moral, d'ERC, tots dos de 26 anys). Aquests tres dipu­tats més joves s'estre­nen, és clar, en aquesta legis­la­tura, cosa que també ocorre amb els tres dipu­tats més grans (un fet que ja és més curiós). Els grans del Par­la­ment són Julià de Jòdar (CUP, 72 anys) i els dos dipu­tats de Junts pel Sí Muriel Casals (70) i Lluís Llach (67).

El par­tit amb una mit­jana d'edat més jove al Par­la­ment és C's (els seus 25 dipu­tats se situen en una mit­jana de 41,8 anys), men­tre que el par­tit amb la mit­jana d'edat més alta –i amb diferència– és Cata­lu­nya Sí que es Pot (49), amb els qua­tre pri­mers dipu­tats que tenen més de 60 anys. Al con­trari del signe dels temps, el nou Par­la­ment ha vist reduïda la pari­tat de gènere, i passa a haver-hi tres dones menys. Si en l'ante­rior legis­la­tura hi havia 55 par­la­mentàries, ara n'hi ha 52, que repre­sen­ten el 38,5% del total dels escons. El par­tit que aporta més dipu­ta­des pro­por­ci­o­nal­ment és el PSC (7 dels 16 esco­llits ho són), seguit de Junts pel Sí (25 de 62). La for­mació amb menys per­cen­tatge de dones és la CUP (3 de 10, un 30%).