El govern espanyol pressiona Mas perquè aïlli la CUP

L'exe­cu­tiu espa­nyol no mourà fitxa fins que les exigències que dijous la CUP va plan­te­jar a Junts pel Sí no es mate­ri­a­lit­zin en actu­a­ci­ons con­cre­tes. Con­si­de­ren que ara per ara la crida a la deso­bediència a les lleis és només una decla­ració política i que no hi poden fer més que man­te­nir-se vigi­lants. Això sí, tant el minis­tre de Justícia, Rafael Catalá, com la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría, inten­si­fi­ca­ven el setge a Artur Mas pre­sen­tant-li un pano­rama molt negre i recla­mant-li que refle­xi­oni i pensi si les urnes li han dit que ha d'anar de la mà dels “radi­cals”. La pressió sobre la can­di­da­tura gua­nya­dora del 27-S se cen­tra en ins­tar Mas a aïllar la CUP i aca­tar el vere­dicte d'un ple­bis­cit que li recor­den que ha per­dut.

“No pot doble­gar-se a la mino­ria”, etzi­bava San­ta­maría, tot inci­dint que eviti “con­ta­giar-se” dels postu­lats de la CUP, ja que entén que no pot con­di­ci­o­nar el futur de tots els cata­lans a la seva con­veniència política per poder con­ti­nuar sent pre­si­dent. “És cri­da­ner que es vul­gui fer com a pro­grama gene­ral el d'un grup que només ha obtin­gut 300.000 vots”, excla­mava. En tot cas, si final­ment s'accepta el repte dels de Baños, Catalá augu­rava un esce­nari de “mol­tes difi­cul­tats” a Cata­lu­nya i una situ­ació força “pre­o­cu­pant”.

Si la set­mana pas­sada des de Madrid sem­blava que es pres­si­o­nava la CUP perquè deixés fora de joc Mas, pro­vo­cant d'aquesta manera un cisma dins la can­di­da­tura del pre­si­dent, ara s'intenta pre­ve­nir Junts pel Sí davant posi­ci­ons “radi­cals”. Argu­men­ten que en una situ­ació de feblesa com la que li atri­bu­ei­xen a Mas no es poden sal­tar les lleis ni “tren­car la con­vivència” amb l'únic objec­tiu de man­te­nir-se al poder.

Pel que fa a la posició de l'Estat, Catalá insis­tia que no hi haurà cap “reacció for­mal” del govern men­tre no hi hagi cap actu­ació que es con­si­deri que afecta el marc cons­ti­tu­ci­o­nal. I emmar­cava les pro­cla­mes de la CUP “dins la lli­ber­tat d'expressió, per dir-ho d'alguna manera”, rei­te­rant que són “plan­te­ja­ments radi­cals”.