El Pacte Nacional pel Dret a Decidir rebutja les querelles al govern pel 9-N

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir, al qual estan adherides més de 1.600 entitats cíviques, socials, culturals, empresarials, sindicals i ens del món local del país, a més de partits polítics sobiranistes i el govern, va reaparèixer ahir per expressar en un manifest el seu rebuig al procés judicial obert pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel qual s'ha imputat el president Artur Mas; la consellera d'Educació, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta del govern Joana Ortega arran del procés participatiu celebrat el 9-N. Tots tres han d'anar a declarar entre dimarts i dijous al jutjat.

El text, signat pel president del Pacte, Joan Rigol, denuncia les querelles, que considera “antidemocràtiques”, i dóna suport explícit a “la tasca política feta des de la societat civil i les institucions d'acord amb el principi democràtic”. Així mateix, lamenta que el govern de l'Estat hagi “judicialitzat tots aquests fets”, i hagi “defugit” les seves responsabilitats polítiques, ja que en tot moment s'ha oposat a l'exercici del dret a decidir, i ni tan sols ha proposat mai cap alternativa. Tot plegat, es diu en el manifest, genera una “anomalia democràtica” en el funcionament de les institucions, que “priva” Catalunya d'exercir un dret que ha reclamat insistentment a les urnes i al carrer des de fa tres anys. El manifest reitera que el dret a decidir de Catalunya és “inherent” a la ciutadania en virtut del principi democràtic i de la seva condició de nació. Al final del text s'aclareix que algunes de les entitats del Pacte no han pogut fer explícit el seu suport al document perquè no han tingut temps material de reunir el seu òrgan competent abans de dissabte, últim dia que s'havia donat per a la recollida d'adhesions.