Política

Mas: demòcrata o delinqüent?

Mas denuncia una “causa política” i declara pel 9-N en un TSJC rodejat per milers de manifestants

Avisa que podria desacatar una inhabilitació si Catalunya fos un estat

En el 75è ani­ver­sari de l'afu­se­lla­ment de Lluís Com­panys, Artur Mas va mati­nar, a quarts de nou va fer l'ofrena al pre­si­dent màrtir al fos­sar de Santa Eulàlia del cas­tell de Montjuïc amb l'alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau; es va des­plaçar fins a la tomba de Com­panys, al fos­sar de la Pedrera, i tot seguit es va diri­gir a decla­rar al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya com a impu­tat pel procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N. Des de dalt de les esca­les de l'entrada del Palau de Justícia, abans de tra­ves­sar-ne la porta, va salu­dar amb la mà els milers de con­gre­gats, dibui­xant les qua­tre bar­res amb els dits. L'acom­pa­nya­ven els mem­bres del govern, repre­sen­tants dels par­tits sobi­ra­nis­tes i els 400 alcal­des que el van acom­pa­nyar en comi­tiva. Després, des de la gale­ria gòtica del Palau de la Gene­ra­li­tat, el pre­si­dent va situar l'epi­sodi en el ter­reny de la judi­ci­a­lit­zació d'un con­flicte polític, i rega­lava la reso­lució d'una dico­to­mia, d'entrada, al jutge ins­truc­tor: “El tri­bu­nal haurà de jut­jar si actuar com un demòcrata equi­val a actuar com un delinqüent.”

La posada en escena de la decla­ració pre­si­den­cial va ser, gai­rebé, la mei­tat del mis­satge que el govern volia enviar dins de Cata­lu­nya, a l'Estat espa­nyol i al món. Res­po­nia a la con­vicció de Mas que “aquesta és una causa política”. I va indig­nar la fis­ca­lia gene­ral de l'Estat, que va denun­ciar els “atacs” a la inde­pendència judi­cial en un altre comu­ni­cat que s'afe­gia als ante­ri­ors del TSJC i del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial. En aquest cas, però, amb la reserva d'usar “els mit­jans legals” a la seva dis­po­sició per pre­ser­var-la.

La defensa

L'altra mei­tat del mis­satge van ser els argu­ments de la defensa del també líder con­ver­gent, amb diferències res­pecte als esgri­mits dimarts per l'exvi­ce­pre­si­denta Joana Ortega i la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, però també amb simi­li­tuds i des­til·lant una coor­di­nació evi­dent. Mas tam­poc no va res­pon­dre a les pre­gun­tes de la fis­ca­lia ni de l'acu­sació i es va eri­gir en “res­pon­sa­ble únic” del
9-N, un procés par­ti­ci­pa­tiu que asse­gura que s'ajus­tava a la lega­li­tat vigent, als drets fona­men­tals de la lli­ber­tat d'expressió i par­ti­ci­pació política de la ciu­ta­da­nia, i que va ser exe­cu­tat pels més de 40.000 volun­ta­ris. La tesi de Mas és que, després de la sus­pensió del procés par­ti­ci­pa­tiu, la Gene­ra­li­tat va infor­mar i col·labo­rar, però no donava ordres ni ins­truc­ci­ons a ningú.

La rup­tura i la CUP

Les urnes de cartró del
9-N, tan­ma­teix, van rea­parèixer com l'avant­sala del pos­si­ble full de ruta del procés, en un con­text de llar­gues i hermètiques nego­ci­a­ci­ons entre Junts pel Sí i la CUP. Mas va adme­tre que podria arri­bar a desa­ca­tar una even­tual inha­bi­li­tació si arribés en una Cata­lu­nya inde­pen­dent. La lega­li­tat cata­lana sobre l'espa­nyola, després de la des­con­nexió. “Depèn del moment en què esti­guem de la situ­ació jurídica del país”, va pre­ci­sar Mas. No era un detall menor en un moment en què els d'Anto­nio Baños exi­gei­xen a JxSí inau­gu­rar el nou Par­la­ment amb un pri­mer acte de rup­tura, que la CUP plan­teja con­cre­tar en una decla­ració d'incom­petència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. De fet, en la fos­cor mati­nal tren­cada per les tor­xes a Montjuïc, el con­ver­gent Josep Rull va fer una crida a “igno­rar” qual­se­vol reso­lució judi­cial injusta. “No hi ha cap llei, cap decisió de cap tri­bu­nal que pugui inha­bi­li­tar un pre­si­dent democràtica­ment esco­llit a les urnes”, va sen­ten­ciar. Men­tres­tant, la CUP cen­trava l'obs­ti­nació de Manos Lim­pias amb el procés d'inde­pendència de Cata­lu­nya. L'auto­a­no­me­nat sin­di­cat va anun­ciar que ha recla­mat la il·lega­lit­zació del par­tit al Minis­teri de l'Inte­rior i als tri­bu­nals ordi­na­ris perquè és una “orga­nit­zació cri­mi­nal”. La for­mació els va res­pon­dre a través de Twit­ter amb humor, pen­jant una imatge de l'heroi escocès Bra­ve­he­art i els seus guer­rers ense­nyant les parts del dar­rere.

Baños i David Fernàndez van ser ahir al Palau de Justícia, a tocar dels màxims diri­gents de Junts pel Sí, començant per Raül Romeva i Oriol Jun­que­ras, que també venia de ren­dir home­natge a Com­panys i va expli­car l'acom­pa­nya­ment a Mas com una exhi­bició de “defensa de la democràcia i de les urnes”. Hi va tor­nar Unió, sense Josep Antoni Duran i Lleida i amb Ramon Espa­da­ler al cap­da­vant. En canvi, Lluís Rabell, líder de Cata­lu­nya Sí que es Pot, va excu­sar la seva absència per pro­ble­mes d'agenda, però va con­dem­nar la “judi­ci­a­lit­zació” del 9-N i va jus­ti­fi­car la con­cen­tració de suport a Mas davant de la seu del TSJC pel “sen­ti­ment estès entre la soci­e­tat cata­lana de per­ple­xi­tat i indig­nació” per la “cri­mi­na­lit­zació” d'una votació que hau­ria de ser “nor­mal” en democràcia.

La inves­ti­dura, a banda

Davant de les pos­si­bles pres­si­ons que pugui sen­tir la CUP amb vista a la inves­ti­dura de Mas, seguint l'argu­ment que la impu­tació pre­si­den­cial li com­plica la nega­tiva rei­te­rada a donar-li suport perquè es man­tin­gui al cap­da­vant del govern, Mas va ser taxa­tiu. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va des­vin­cu­lar la decla­ració d'ahir de la votació pen­dent, que podria allar­gar-se, com a màxim, fins al 9 de gener, tot i que la CUP és par­tidària de tan­car un acord abans de les elec­ci­ons espa­nyo­les perquè el resul­tat no cap­giri les actu­als regles del joc i se supe­diti el calen­dari català a l'esta­tal. “Crec que no hi ha cap motiu per actuar per la via penal”, insis­tia Mas, que al·legava que l'espai on per­toca donar expli­ca­ci­ons polítiques és el Par­la­ment. Afec­ta­ran els comi­cis del 20-D el resul­tat del procés judi­cial? Pre­ci­sa­ment ahir la fis­ca­lia exi­gia res­pecte pel “sis­tema democràtic de divisió de poders”.

LES XIFRES

6.000
persones,
segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar ahir al matí davant del Palau de Justícia.
400
alcaldes,
amb les vares corresponents, es van citar davant del Parlament i van acompanyar Mas fins al TSJC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.