La corbata va de baixa
La indumentària informal guanya terreny a l'hemicicle amb els diputats de la CUP, de Catalunya Sí que es Pot i d'una part de Junts pel Sí
El republicà Josep Bargalló va ser el primer a prescindir del llaç al coll, l'any 2003
Un dels grans titulars de les eleccions celebrades el 13 de novembre de l'any 2003 va ser l'increment de la xifra de diputats decididament independentistes al Parlament. ERC passava de 12 a 23 representants, i un d'ells va ser notícia dies més tard perquè va optar per prescindir de la corbata en les seves aparicions públiques, i també a la cambra. La decisió de l'aleshores conseller en cap, Josep Bargalló, va ser objecte d'una agra polèmica i va aixecar fins i tot les crítiques de l'Associació de Fabricants de Corbates, que li va retreure que renunciés a una peça lligada a la indumentària masculina des que, al segle XVII, els francesos van adoptar el costum dels mercenaris croats de lligar-se un tros de tela blanca al coll.
Ha plogut molt, des d'aleshores. A internet, no hi ha rastre d'aquella associació de fabricants, al Parlament la xifra de diputats independentistes s'ha quasi triplicat i és majoritària, i la corbata hi és un element en clar retrocés. En diferents graus, l'estètica informal guanya terreny a l'hemicicle. Bargalló va obrir un camí que David Fernàndez va eixamplar gairebé fins a l'infinit en la darrera legislatura amb la irrupció de les primeres sandàlies i d'un estol de samarretes reivindicatives aparentment inesgotable.
Dessuadores a l'alça
Ahir, aquesta mena de samarretes, les dessuadores amb caputxa, les caçadores i el calçat còmode van ser les peces dominants en la indumentària dels diputats cupaires, que ja no són tres sinó deu. Antonio Baños, amb armilla i corbata, com de costum; Julià de Jòdar, amb americana i mocador al coll, i Benet Salellas, amb camisa vermella, van ser les úniques excepcions d'un grup decididament avesat a una estètica informal que sembla haver-se encomanat a altres formacions de la cambra. Principalment, a Catalunya Sí que es Pot, on Joan Josep Nuet va ser l'únic a dur americana, i a un bon nombre de diputats de Junts pel Sí. Principalment, als procedents d'ERC i als independents, com Lluís Llach, que, tocat amb el seu inseparable barret de llana, s'ha apuntat a la tasca de marcar tendència en un hemicicle presidit ahir momentàniament per una mesa on l'única corbata visible era la d'un uixer.
El vestit fosc i la corbata continuen dominant l'estètica dels diputats de CDC i el PSC, amb Lluís Corominas i Ferran Pedret, que fa temps que han prescindit del llaç al coll, com a excepcions destacades. I de l'absoluta totalitat dels diputats de Ciutadans i el PP, erigits en guardians de l'ortodòxia i en el principal motiu de satisfacció que ahir devien trobar els fabricants de corbates.
